A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

apasciónu , nm: (a-pa-sci-o-nu) pascione Definitzione suferéntzia, patimentu mannu Sinònimos e contràrios patimentu Frases est mannu s'apascionu de tantos póbulos cundennados a mòrrere pro sas gherras.

apàsciu , nm Definitzione logu a ue faet fúrriu su bestiàmene / pàschere a s’a. = a passiu, aundi su bestiàmini bolit andai Sinònimos e contràrios acubiladorju, coibi, minda Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bergerie Ingresu fold Ispagnolu redil, aprisco Italianu ovile Tedescu Schafstall.

apaseguàre, apaseogàre apasaogàre

apasiadógiu, apasiadórzu , nm Definitzione logu serrau inue si ponet a pàschere su bestiàmene, prus che àteru pegos de bulu Ètimu srd.

apasiài abasiài

apasíbi , nm: apasili, apesile, apisile, pesile Definitzione matzu de giuncu, de ràfia o àteru deasi atrotigau in mesu a manera de dhi fàere unu lobu (acapiau cun calecunu cambu de giuncu etotu) e de arresurtare, addopiau, cun is duos càbudos a sa matessi bandha, po apicare cosa de frutuàriu a dhu chistire (cun dónnia càbudu de giuncu si acàpiat unu nasedhu de su frutuàriu); apicone, cosa apicada fata a matzu / un'apesile de pira, de superba, de melaghidonza Sinònimos e contràrios apesíliche, impasibi, pendéntili, pendharitzone, pendhúliche, pendhone, pesu, picasili, pubúsulu Frases po sa bagna ndi cabu unu bellu apasibi de tamatas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pendant Ingresu cluster Ispagnolu ristra Italianu pènzolo Tedescu Fruchtgehänge.

apasigàda , nf Definitzione su si apasigare, su lassare s'arrennegu, s'afuta Sinònimos e contràrios abbacada, abbrandhada, arida, asseliada, asserenada Frases si at dadu un'apasigada ca tantu fit debbadas a si arrennegare Ètimu srd.

apasigàre apasaogàre

apasighizàre , vrb Sinònimos e contràrios apasaogare, apachiare Ètimu srd.

apasigonài , vrb Sinònimos e contràrios abbonantzai, apachiare, apasaogare, assebiai, asselenare, assussegai | ctr. agegherai, salarzare Ètimu srd.

apasigonaméntu , nm Sinònimos e contràrios abbacadura, assébiu Ètimu srd.

apàsigu , nm Definitzione su èssere in pàusu, in asséliu Sinònimos e contràrios arresetu, assussegu Frases su note bi aiat pagu apàsigu ca fimus timendhe ◊ si est pro dare apàsigu a s’ànima de mamma tua coito a ti lassare! Ètimu srd.

apasiguài, apasiguàre apasaogàre

apasiguàu , pps, agt Definitzione de apasiguare Sinònimos e contràrios asseliadu.

apasíli apasíbi

apasiogàre apasaogàre

apassàre , vrb Definitzione aprapudhare, passare cun sa manu, tocandho Frases Nenaldu li at apassadu sa manu a s'archile e issa catzendhechelu!

apassiadórzu, apassiadróxu , nm Definitzione logu serrau po mantènnere bestiàmene Sinònimos e contràrios màndara, pasciale, passili Ètimu srd.

apassiài , vrb Definitzione pònnere su bestiàmene in su passiale, acorrare a su passiale Sinònimos e contràrios impascialare | ctr. iscapae Ètimu srd.

apassiàre apasciàre