A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

apassiàre 1 , vrb Definitzione apèrrere unu logu serrau, fàere a passiu, in apertu Frases depo serrare su logu ca mi l'ant apassiadu sos catzadores (Z.Porcu).

apassientàdu , agt Definitzione chi est de passiéntzia Sinònimos e contràrios pascenscile.

apassionàdu , pps, agt: apassionau Definitzione de apassionare; chi s'apentat meda a calecuna cosa Sinònimos e contràrios atelentadu Tradutziones Frantzesu adonné à Ingresu devoted Ispagnolu entregado, apasionado Italianu dèdito Tedescu ergeben.

apassionàre , vrb Definitzione tènnere passione po calecuna cosa Sinònimos e contràrios apentare, apinniocare.

apassionàu apassionàdu

apassíu , nm: pasciu Definitzione su andhare deasi, chentza contivígiu e ne càstiu, a ue si bolet Frases canno est acurtzianno su tempus de s'agnamenta no si podet lassare brebès e agnones a s'apassiu!

apastàda , nf Sinònimos e contràrios apastadura Ètimu srd.

apastadúra , nf Definitzione su apastare Sinònimos e contràrios apastada Ètimu srd.

apastamàre , vrb Definitzione orròschere su papare a fortza de papare sèmpere sa matessi cosa Sinònimos e contràrios afastiai, apastare, colloviare.

apastàre , vrb Sinònimos e contràrios afastiai, apastamare Ètimu srd.

apasteradúra , nf Definitzione papada o tzatzada manna Sinònimos e contràrios abbentrada, abbrentosicada, atatamacada, sassada Ètimu srd.

apasteràre , vrb Definitzione su si fàere a pasteri, a tzatzagone, papare tropu Sinònimos e contràrios abbrentare, impasterai, ispasterare Frases s'ómine cantu prus si apasterat e prus pigat maladias Ètimu srd.

apàstiu , nm Definitzione dificurtade a digirire sa cosa papada Sinònimos e contràrios afàstiu, impatzonzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu indigestion Ingresu indigestion Ispagnolu indigestión Italianu indigestióne Tedescu Verdauungsstörung.

apastorigài , vrb: pastoricare* Definitzione fàere su pastore, pigare a pàschere su bestiàmene, custodiare su bestiàmene paschendho.

apasugàre apasaogàre

apataconài , vrb Definitzione cosire male unu tzàpulu, fàere unu trebballu a s'abbunzina, male, a improdhu.

apatàda , nf Definitzione su apatare Sinònimos e contràrios apatadura, apatamentu Ètimu srd.

apatadèrra , nf Definitzione genia de pigione chi faet su niu in terra, atrapadita Sinònimos e contràrios acucadia, atapadita, piatarita Terminologia iscientìfica pzn Ètimu srd.

apatadúra , nf Definitzione su apatare Sinònimos e contràrios apatamentu Ètimu srd.

apatài , vrb: aplatare, apratae, apratai, piatare Definitzione su si pònnere bàscios bàscios, abbasciaos cun is cambas pinnigadas coment'e cicios in is carrones, fintzes solu su si pònnere (nau de bobboi chi bolat, de pigiones); pònnere coment'e cuaos Sinònimos e contràrios abbibbirinai, apimpirinare, aprapiedhai, pònnere, sterriedhai / aclisare, acuae, cuerrai, frànghere, istichire Frases si est apatada coment'e una pudha ◊ su pilloni si apatat in s'àrburi ◊ un'istria si est apatada suba de una mata ◊ s'astronavi si est apatada in terra ◊ fiat apatau in sa sillieta ◊ chi podis, beni tui a su noti: beni apata apata! (F.Cocci)◊ s'abi no si apatat in su frori sicau ◊ sa musca si apatat in logu brutu 3. gomai no tenit ancora fillus: tocat chi s'isturru si torrit a apatai!… Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu se blotir, se tapir Ingresu to conceal oneself, to crouch (down) Ispagnolu agazaparse, acurrucarse Italianu accovacciarsi, appiattarsi, acquattare Tedescu sich zusammenkauern, sich verstecken.