A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

apangadúra , nf Definitzione su apangae Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bêchage Ingresu digging over Ispagnolu labor de azada Italianu vangatura Tedescu Umgraben.

apangàe, apangài , vrb Definitzione trebballare sa terra cun sa panga, ma nau fintzes in su sensu de catzigare, de s'imbrutare is iscarpas in sa terra Frases fiat totu sa dí apanghendi in s'ortu 2. immui no essas a s'ortu, ca apangas ludu puru cun su modhori chi dhoi est! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bêcher Ingresu to spade Ispagnolu layar Italianu vangare Tedescu umgraben.

apaniài apagnài

apanixàe , vrb Definitzione pònnere su panixu a ccn., pònnere un'àteru númene a ingiúliu Sinònimos e contràrios allomingiai, aparalumenare, aproegliare, azistrare, imparanigiai Ètimu srd.

apannài apagnài

apanniaméntu apagnaméntu

apànniu apàgnu

apànnu , nm Definitzione su annapare, su si pònnere coment'e unu belu ananti / fai apannu po/de no… = pònnere impedimentu, fàghere a manera de no… Sinònimos e contràrios annapadura, imbeladura, impannu, incheladura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ternissure Ingresu dimming Ispagnolu empañamiento Italianu appannaménto Tedescu Beschlagen.

apannugàu , agt Definitzione chi est totu a pannugas (o pigas, pintirighinos), chi portat sa cara sinnada totu a marchighedhos Sinònimos e contràrios civraxudu, gintillau, iscacadu, lentizosu, neadu, pibirassu, pibirinadu, pibirinosu, pigosu, pintarinadu, podhinudu, talaosu, trighinedhu / pigotosu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lentigineux Ingresu freckled Ispagnolu pecoso Italianu lentigginóso Tedescu sommersprossig.

apantamàda , nf Definitzione su apantamare, abbada manna, a meda de ammodhigare sa terra tostada po dh'arare a pònnere ortu Sinònimos e contràrios assuabbonzu Frases si sa terra est tosta, a s'ortu li cheret dadu un'apantamada pro l'arare Ètimu srd.

apantamadúra , nf Sinònimos e contràrios apantamada, assuabbonzu Ètimu srd.

apantamàre , vrb Definitzione fàere a unu pantamu, fàere una terra callagalla de abba, abbare una terra cun abba meda po dh'ammodhigare a dh'arare in tempus de istade Sinònimos e contràrios abbisciare, abbusciare, impantamare Ètimu srd.

apantamàre 1 , vrb: apantasimare Definitzione fàere a tímere, fàere assicare meda comente faent is pantumas Sinònimos e contràrios apantaviare, apupurrare, asciuconare, asciustrare, aterrighinare, ilgirare, ispramai, istrementire, isturdinare, stremessiri 2. biendisí apantasimaus e tristus, si at domandau: - Ma si podit isciri ita teneis?! Ètimu srd.

apantamàu , pps, agt Definitzione de apantamare 1 Sinònimos e contràrios interroridu, ispreau, istremuntiu, spreluxiu 2. tziu Perredhu, abbabbalucau e apantamau comente fit, si nche pesat ritzu Tradutziones Frantzesu effrayé Ingresu terrorized Ispagnolu aterrorizado Italianu terrorizzato Tedescu erschreckt.

apantanàdu , agt Definitzione fatu a paule, a pantamu Sinònimos e contràrios allutzuinau, apauladu, apojadu Ètimu srd.

apantarjàre , vrb Definitzione fàere sa sprama, fàere pigare assíchidu malu Sinònimos e contràrios apantarjare, asciuconare, asciustrare, aterrighinare, atimorilgiai, impagurire, ispramai, ispreare, istrementire, stremessiri Tradutziones Frantzesu épouvanter Ingresu to frighten Ispagnolu asustar Italianu impaurire, terrorizzare Tedescu einschüchtern, erschrecken.

apantàrju , nm Definitzione assíchidu, assuconu mannu Sinònimos e contràrios acíchidu, apantàviu, asciuconu, assúmbridu, assústidu, atraghentu, ilgiru, isprama Ètimu srd.

apantasiàdu , agt Definitzione nau de ccn., chi est meravigliau, ispantau, ammammalucau Frases cussu est unu teracu apantasiadu, chena cusséntzia e ne dignidade.

apantasimàre apantamàre 1

apantastarigàdu , agt Definitzione chi est firmu, chi no si movet in nudha, nau de unu coment'e incantau Frases su terachedhu fit afacu de s'ama apantastarigadu (B.Mazzone).