A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

úmu, úmulu úlimu

úna , art, agt, prn Definitzione art. chi s'impreat cun númene fémina: si apòstrofat sèmpere candho si agatat ananti foedhu chi cumènciat cun vocale e no si ponet candho su nm. portat un'agt. nau a ispantu o cun ironia (es.: bella domo ti as fatu! ◊ màchina manna s'at comporadu, balla!◊ bellu mastru ses, a ti currèzere su maniale!); s'impreat coment'e prn. po fémina (o fintzes cosa, chistione, fata) bastat chi siat Maneras de nàrrere csn: una ma una, mih! = una própiu bella, bona, de sas menzus; a una a una, a unas a unas = a unedhas, una per borta; sa una = un'ora apustis de mesadí, sa primu ora de su merí, o fintzas apustis de mesunoti; totu in d-una (totinduna) = induninduna, totu a una borta, de botu, de un'improntu; unas (+ agt. numerale) = a fúrriu de…, de prus a mancu… Frases una borta e duas bi apo a èssere andhadu a cussu logu!…◊ una borta Lussu depiat benni a Bidhanoa a fai una parlata ◊ in su celu dhui at una nui manna ◊ si bi at una cosa chi no mi piaghet est a fàghere male ◊ in su cungiau dhui at una mata sicada 2. si ch'est fata sa una: est ora de ghirare! ◊ una ma una, mih, chi ti ndhe as chircadu, de fémina! ◊ si m'iscurtates, bos ndhe conto una chi fachet a rídere 3. fint unas chentas amigas, unas chentu berbeghes Ètimu ltn. una Tradutziones Frantzesu une Ingresu a (n) Ispagnolu una Italianu una Tedescu eine.

unanimidàde, unanimidàdi , nf Definitzione acórdiu intr'e totus, nemos contràriu Frases su síndhigu riunesit su Consizu e fatesit sa proposta de votare a unanimidade Tradutziones Frantzesu unanimité Ingresu unanimity Ispagnolu unanimidad Italianu unanimità Tedescu Einstimmigkeit.

únca , nf, nm: uncu Definitzione sentidu malu contras a ccn., de chie bolet male o si bolet pagare de un'ofesa Sinònimos e contràrios angóniu, ódia, tírria Frases ite unca, o Pilatu, chi nos tenes…: mústradi grabbosu e bonu! ◊ in nois no bi at unca, ca bos amus friscione ◊ as calchi unca cun isse? ◊ proite sa sorte no paschet in custu ranedhu de immensu chentza uncu e arrennegu? (M.Portas)◊ est capatze chi cussa mi muntenet s'unca, ca est odiosa! Ètimu cdh. Tradutziones Frantzesu rancune Ingresu grudge Ispagnolu rencor Italianu rancóre Tedescu Groll.

unchédhu uchédhu

unchinàdu , pps, agt: unchinau Definitzione de unchinare; chi est trotu, cun sa punta a gànciu, acancarronau Sinònimos e contràrios acancarronau, ganciudu, ónchinu | ctr. daretu, ténneru Tradutziones Frantzesu crochu Ingresu hooked Ispagnolu ganchudo, encorvado Italianu uncinato, adunco Tedescu hakenförmig.

unchinàre , vrb: aunchinare Definitzione atrotigare, fàere a gànciu, a cancarrone, nau de gente puru Sinònimos e contràrios acancarronae, ancujare, unchinedhare / atzumborai, ingobbedhare Frases cun sos annos s'est unchinadu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu recourber en croc Ingresu to bend like a hook Ispagnolu encorvar Italianu piegare ad uncino Tedescu hakenförmig krümmen.

unchinàu unchinadu

unchinedhàre , vrb Definitzione atrotigare, fàere a cancarrone, nau de gente puru Sinònimos e contràrios acancarronae, ancujare, unchinare Ètimu srd.

unchínu, únchinu , nm, agt: uncinu, untzinu, úntzinu Definitzione css. cosa fata a cancarrone, cun sa punta atrotigada a una parte, a gànciu, a manera de arrèschere pigandho o tirandho cosa, es. pértiga longa po abbasciare cambos de una mata ingollendho su frutu segada in su tretu créschiu a frochidha e lassandho unu de is duos cambos curtzu; css. cosa atrotigada o incrubada / devotu a nostra segnora de s'u. = (nau de ccn.) est unu furuncu, ungrudu, acostumat a furai Sinònimos e contràrios amu, àncara, gànciu / acancarronau, ónchinu, unchinadu | ctr. daretu, ténneru Frases istaiant dae s'arvorinu fintzas a s'úrtimu filu de luche chin s'ischina a únchinu, messanne ◊ pro ndhe abbassiare cussu rampu bi cheret un'unchinu ◊ s'ispina de s'abe selvidora est fata a únchinu ◊ como a sa betzesa, cussa fémina est ancujada che unchinu 2. zughet su nasu únchinu Ètimu ltn. uncinus Tradutziones Frantzesu croc Ingresu hook Ispagnolu garfio Italianu uncino Tedescu Haken.

úncia , nf: untza Definitzione misura de pesu: unas trinta tres grammos e pagu prus Frases mancat s'untza a su cuintali ◊ mal'apat cantas pedras bi at in mare e cantas untzas pesat su terrinu! ◊ crannatzeri arrichiu de is untzas furaras!…◊ tres untzas sunt 100 grammas 2. su chelu intreu tenzat in azudu chena connòschere untza de carestia! Sambenados e Provèrbios prb: s'untza ch'etat su cantare Tradutziones Frantzesu once Ingresu ounce Ispagnolu onza Italianu óncia Tedescu Unze.

uncinàja , nf Definitzione in is macellos, filera de gàncios po apicare pegos pangaos, sa petza po bèndhere Sinònimos e contràrios gancera Frases masellandhe che ant artiau s'uncinaja e torrau totu a sos gantzos.

uncinèto, uncinètu , nm Definitzione agu de croscé, genia de busa pitichedha e acancarronada pagu pagu in d-una punta po fàere trebballos de tessidura a manu, a lobighedhos de lana o filu / fai uncinetu = triballare a u. Frases cun s'uncineto faghet randha e pitzeria (Bg.Sini)◊ is piciochedhas funt imparendi a fai uncinetu Terminologia iscientìfica ans.

uncínu unchínu

uncióu , nm: ciou, tzou Definitzione genia de crau, mescamente cussu po ferrare boes e cuadhos.

uncónchinu , nm: incónchinu* Definitzione nau a su molente de cantu est cónchinu Sinònimos e contràrios àinu, borricu, burràgliu, mobenti, poledhu.

uncòne, uncòni , nm: incone Definitzione (bucone etotu ma cun sa b- a lampalughe e una -n- epentética) orrugu de cosa, prus che àteru de papare, móssigu de cosa, ma fintzes tzicu de cosa a bufare Sinònimos e contràrios bucone* / bucada Frases is piciochedhus nci essint apenas cabau s'unconi ◊ donamí un'unconi de pani e casu, ca soi scinigau! 2. bufada un'unconi de binu ma illuegu nci dhu ispudàt.

unconósu , agt, nm Definitzione chi o chie tenet unca contr'a calecunu Sinònimos e contràrios odiosu, terriosu Terminologia iscientìfica ntl.

uncósu , agt: uncrosu Definitzione chi sentit e tenet unca, tírria / pichire u. a ccn. = ficare ódiu, crocone, afuta contra ccn. Frases sa betza l’at abbaidadu cun severidade uncrosa e at tiradu sa beste a sa zòvana nàndheli de non dare importàntzia a s’istranzu (L.Pusceddu)◊ sa mama fit arrennegada e uncosa ca sa fiza fit cojendhe cun d-unu póveru Ètimu srd.

uncràs , avb: incràs Definitzione sa die apustis de una die calesiògiat chi siat Sinònimos e contràrios cras Frases a s'uncràs depiat pigai sa marighedha e andai a s'àcua.