tzampíru , nm Definitzione ambesue, isfrutadore, chie, nau in cobertantza po su taceri o ghodhetarju, che suspit dónnia bene a s'àteru Sinònimos e contràrios sambesuca, súivile, sultore Frases mira e no isbàglies su tiru candho acurtzu ti passat su tzampiru! (A.Calledda)
tzampíta , nf: tzapita Definitzione marronedhu, marra pitica a màniga longa po trebballare laore o cosa prantada in is ortos Sinònimos e contràrios marraschedha, marrinzedha, marrita, marroniscu, marruntzedha Terminologia iscientìfica ans Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu petite pioche, sarcloir Ingresu weeder Ispagnolu azadilla, sacho Italianu zappétta, sàrchio Tedescu Jäthacke.
tzampitadòre , nm: tzapitadore Definitzione chie tzapitat, est tzapitandho Ètimu srd.
tzampitàre , vrb: tzapitare Definitzione trebballare sa terra, is laores, a tzapita, a marronedhu Sinònimos e contràrios marritai, marruntzedhare Frases istracu ses a mesa manzanada, apenas duas oras tzapitendhe Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu biner, sarcler Ingresu to weed Ispagnolu escardar Italianu zappettare, sarchiare Tedescu leicht behacken.
tzampulicàda , nf Definitzione su tzampulicare; su tanti de abba o àteru chi che essit de un'istrégiu apertu pigau a iscutuladas, móviu a cropu Sinònimos e contràrios assucada / ispréndhula, strichidhu Ètimu srd.
tzampulicàre , vrb Definitzione nau de abba o àteru deasi in istrégiu, chi istat a su move move si dh'ingollent camminandho, si dhu movent a cropu, e che ndh'essit a fora si est istrégiu apertu Sinònimos e contràrios ascioculare, sciampugiai Frases s'abba tzampúlicat in s'isterzu picau a zóculu.
tzampúlicu , nm Definitzione su tzampulicare Sinònimos e contràrios assucóngiu Ètimu srd.
tzampúrra , nf Definitzione genia de pitariolu de terra, a surbadura Terminologia iscientìfica sjl Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu ocarina Ingresu ocarina Ispagnolu ocarina Italianu ocarina Tedescu Okarina.
tzànca , nf Definitzione camba de animale Frases sos bratzos issoro s'isvolteint a tzancas, s'isvolteint a àinos.
tzancànu , agt, nm: ciancanu* Definitzione chi o chie andhat a tzopu po is dolores Sinònimos e contràrios iscianchiu, tzanchinu, tzancute Frases tzancanos, betzos e iscadrudhados che passades totugantos che cosa lica, como chi in bidha no che at zòvanos! Tradutziones Frantzesu bancal Ingresu lame, cripple Ispagnolu cojo, derrengado Italianu sciancato Tedescu hüftlahm, Hüftlame.
tzancàre , vrb Definitzione andhare, tzucare, camminare Frases e tue, frundhinu, setzidi in cue e mih chi tzanches prus a nedhue, ca sinono mi connosches! (M.Deiana)◊ ti sego sa conca si no tzancas de innoghe!
tzancarràre , vrb Definitzione camminare atzopiandho Sinònimos e contràrios assopiai, topiligare Ètimu srd.
tzancarronàda , nf: ciancarronada Definitzione aconcada maca, fatura de tzancarrones Sinònimos e contràrios aconcada, acucada, garrafatoni, isconcata, isconchinada, meleda / cdh.tzancarrunata, ttrs. tzancarrunada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu faute grossière, balourdise Ingresu big mistake, stupid act Ispagnolu disparate, imprudencia, falta Italianu cólpo di tèsta, gròsso sbàglio, spropòsito, balordàggine Tedescu unbesonnene Handlung, grober Fehler, Dummheit.
tzancarròne , nm: ciancarrone Definitzione tontatzu, unu chi faet cosas pagu sàbias, fintzes mandrone Sinònimos e contràrios baliodha, bambarru, bichimmeo, bucalloto, gingiorre, prantamone, scimpri, tolondro Ètimu spn. zancarrón.
tzancàrru , agt Definitzione tzancanu, chi andhat a tzopu; fintzes chi faet tzancarronadas, fatas de tzancarrones Sinònimos e contràrios tzopu / tzancarrone Ètimu srd.
tzàncaru , nm Definitzione su brínchidu chi si faet camminandho a unu pei Sinònimos e contràrios ancabita, peditzopu, peincanedhu.
tzanchèta tzachèta
tzanchinàre , vrb Definitzione andhare a tzopu, comente faet su tzanchinu Sinònimos e contràrios assopiai, topiligare, tzanchitai Ètimu srd.