Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

talòtza , nf Definitzione aina de maistos de muru, genia de tàula fata apostadamente cun asas po ispianare s'impastu modhe ischedrandho passandhodha a arrasigadura in is guidas (de impastu etotu) aprontadas innanti Terminologia iscientìfica ans Tradutziones Frantzesu taloche Ingresu float Ispagnolu llana Italianu appianatóia Tedescu Reibebrett.

tàltu , nm: tastu Definitzione sabore malu, légiu Sinònimos e contràrios denga, lassada, saboi Frases s'ozu at unu tastu chi no mi piaghet, custu binu no at tastu perunu, at tastu de linna, de mufa ◊ bastat una carrada male tenta o pagu samunada a pònnere tastu a su binu ◊ una cuba, si la pienas de binu gualtu mantenet su taltu po sempre ◊ sos frutos luados mancu los podimus connòschere a su tastu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mauvaise odeur Ingresu stench Ispagnolu tufo, sabor desagradable Italianu tanfo, sapóre e odóre sgradévole Tedescu übler Geruch oder Geschmack.

tàlua tàba

tamàciu , nm: tramacu, tramaghe, tramagu, tramaju Definitzione sa napa de sa bentre, genia de apicadórgiu o tenéntiche a pígiu (a tretos paret un'arretza e portat ogiuseu) chi poderat coment'e apicadas e carràgiat is istentinas Sinònimos e contràrios intrama, napa 2, temaxu / cdh. tamaciu Frases de su tramagu si faghet s'ozuseu ◊ innanti de bogare unu francu de busaca ti ndhe falat su tramaghe! Terminologia iscientìfica crn Ètimu ltn. *tramac(u)lu Tradutziones Frantzesu péritoine, épiploon Ingresu peritoneum, omentum Ispagnolu mesenterio Italianu peritonèo, oménto Tedescu Bauchfell, Omentum.

tamàgnu , nm, nf: temagna, tamanu Definitzione sa mannària de sa carena: si narat fintzes de sa persona po is calidades Sinònimos e contràrios carenale, petza 2 / mannària / paramiche, parívile, pèrpere Maneras de nàrrere csn: fàchere, sichire a unu tamanu = a sa sighida, chentza sessare, totu a una tèmpera; èssere de su matessi tamanu = chepare, de su matessi andhare, de sa matessi idea; èssere a unu tamanu = de sa matessi manera Frases sunt totos duos de sa matessi temagna 2. sunt duos ladros de sa matessi temagna 3. su dellúbbiu universale est abbarrau baranta dies totu a unu tamanu ghetandhe abba a cartos ◊ chi sichies de custu tamanu no nche bocaes capu bonu ◊ sa bida sichit a su matessi tamanu de cada die Ètimu spn. tamaño Tradutziones Frantzesu taille Ingresu height Ispagnolu estatura, talla Italianu statura Tedescu Größe.

tamàle , nm Definitzione donnaghe, tupa manna de orruo, de matedu a tupa Frases apo vidu su focu in sa malesa pesandhe nues de fumu, tamales de ruvu frighendhe e múghidas de fiama (I.Camarda).

tamàntu , agt, prn Definitzione tantu, deasi matessi.

tamànu tamàgnu

tamaríche , nm: tamarighe Definitzione tamaríciu o tramatzu; in calecunu logu est un'àtera linna, sa Genista aetnensis Sinònimos e contràrios framaritu, tramàciu, tamaríciu, tamariscu Terminologia iscientìfica mt, Tamarix africana, T. gallica Ètimu ltn. tamarice(m).

tamaríciu , nm: tamaritu, tamarítziu, teramitu, tomaritu, tramalitu, tramaritu, tramarítziu, tramoritu Definitzione genia de linna chi faet prus che àteru a tupa (ma fintzes a mata), a fogighedhas piticas, fines: creschet in oros de erriu e de mare o fintzes in àteru logu chi sumit abba Sinònimos e contràrios framaritu, prammariscu 1, tramàciu, tamariche, tamariscu Frases ti che fichesti in mesu de sos tramaritos ◊ fint cantendhe umpare cun sas frunzas birdes de tamaritos Terminologia iscientìfica mt, Tamarix africana, T. gallica Ètimu ctl. tamarit Tradutziones Frantzesu tamaris Ingresu tamarisk Ispagnolu taray Italianu tamerice Tedescu Tamariske.

tamaríghe tamaríche

tamaríghe 1 , nm Definitzione filus de unga o tudhas de sos pódhiches, pigighedhu o limbedhu de carre (de sa pedhe) chi si ndhe istacat acanta a is ungas de sa manu Sinònimos e contràrios pilisungra, tamaritu 1.

tamaríndu , nm Definitzione genia de mata chi faet manna e bogat unu frutu a tega Terminologia iscientìfica mtm, Tamarindus indica.

tamaríscu , nm Sinònimos e contràrios framaritu, tramàciu, tamariche, tamaríciu Terminologia iscientìfica mt, Tamarix africana, T. gallica Ètimu ltn. tamariscu(m).

tamarítu 1 , nm Sinònimos e contràrios panarighe, pilisungra, tamarighe 1, tanarígia.

tamarítziu tamaríciu

tamàta, tamàte, tamàti , nf, nm: temata, tomata, tramata, tremata, tromata, tumata Definitzione genia de birdura prantada chi faet a cambigiolu grussitu e no tanti longu e bogat unu frutu orrúbiu candho est cotu, a bisura tundha o a coro, a calidades longhitu, o unu pagu ciatu, a solu o fintzes a gurdone: impreau meda cruo a insalada o coment'e birdura po acumpangiare àteru papare, móliu fatu a cunserva, po fàere bagna e cundhire mescamente macarrones, fintzes saliu e sicau a perras (pilarda, piarra)/ tomata burda = pilardedha o tomata aresti, de cuadhu, de margiani, de toscu, genia de tamatedha toscosa, groga candho est lómpia (Solanum linnaeanum); tomatedha burda = durciamara (Solanum dulcamara), fintzes sa mammarigaxa o tumata de canes, genia de erba bona po cura (Solanum nigrum) Sinònimos e contràrios prumata, tamàtiga Frases at postu tamates a sicare ◊ mi preparu una bella bànnia de tamatas friscas ◊ si ndhe at isconcatu de pane e tamate!…◊ dhu aiant atzapadu in s'ortu tirandho tamatas e crucuriga ◊ papat pane e casu e una perra de tamata ◊ sa die si l’aiat colata abbanne e godhinne tamatas ◊ sos pizos de sa pasta si cundhint cun tromatas e casu ◊ a logos narant "su tamati" Terminologia iscientìfica rbzc, Solanum lycopersicum Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu tomate Ingresu tomato Ispagnolu tomate Italianu pomodòro Tedescu Tomate.

tamàtiga , nf: tomàtiga, tramàtiga Definitzione pumata (a/c. deosi fintzes upm.)/ tamatedha pitica = tramatolu Sinònimos e contràrios prumata, tamata Frases portat is trempas coment'e duas tomàtigas ◊ is tamàtigas sicadas dhas naraus piarra ◊ e pira, e mela, e banana!… tamàtiga frisca portaus! 2. arretiradí de inguni, ca non ses mancu acuendu tamàtigas, no! Terminologia iscientìfica rbzc, Solanum lycopersicum.

tambàda , nf: tambata Definitzione su tambare / ndhe chèrrere, no ndhe chèrrere sa t. = s'iscusa Sinònimos e contràrios ispinta, móida Frases dàndheli una tambada, sa péndhula caminat 2. intendhendhe sa noba, ndh'aiant chérfiu sa tambada pro tocare un'àteru fiascu de binu! Ètimu srd.

tambadàmba , avb: tambidambi Definitzione andhare faendho scéscias, a su tàmbula tàmbula, a tontonadas, agiummai orruendho de una parte a s'àtera coment'e chie no abbarrat prantau Sinònimos e contràrios atrampatrampa, dinghiddanga Frases imbreagu est feu: tambadamba, pesadu, no podet istare reu! ◊ su dragu fertu est tambidambi e no si podet rere Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chancelant Ingresu staggering Ispagnolu tambaleándose Italianu barcollóni Tedescu taumelnd.