A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

tanadinòre , nm Definitzione marcu niedhu, druchesau, de pistadura Sinònimos e contràrios libidore, lidigori, pistadura, sambellutau Ètimu srd.

tanadínu , agt Definitzione colore, una genia de tanadu Sinònimos e contràrios biaitu, scucuinu 1, ambíngiu Frases at fatu su papizone de robba tanadina Terminologia iscientìfica clr.

tanàdu , agt: atanau, danadu, tanatu, tanau Definitzione genia de colore orrúbiu iscurosu Frases fit una crésia bella, a contones de preda biancos e tanados (A.Cossu)◊ a filla mia no nci dh'apu a mandai a mucadori tanau, a isposai! Terminologia iscientìfica clr Ètimu ctl. tanat Tradutziones Frantzesu violet foncé, fauve, roux Ingresu purple, tawny, fired brick Ispagnolu morado, leonado Italianu paonazzo, tanè, fulvo còtto, vïòla Tedescu violett, kastanienbraun, rötlich.

tanaemúru , nf Definitzione bíurru, animaledhu areste, in colore de castàngia, dannàrgiu aintru de domo (ma prus che àteru si papat is sórighes e a cantu paret antigamente si teniat in domo coment'e como is gatos) Sinònimos e contràrios annaemele, bucameli, dannaemuru*, zanaemuru Frases si gruxat pro aggoglire unu crastu a iscúdere a sa tanaemuru ◊ sa tanaemuru cun duos brincos si aviat e no si faghet bídere prus Terminologia iscientìfica anar, mustela nivalis.

tanàghe tanàche

tanàgias , nf: tanallas, tanatzas, tanazas, tenàglia, tenaja, tenatzas, tenazas, tonages, tonàgias, tonàglia, tonallas, tonaxes, tonaza Definitzione genia de aina fata in duas perras de metallu, a bisura de serros, poderadas impare cun d-unu assaedhu chi dhis permitit puru de fàere giogu (apèrrere, serrare, funtzionat che duas levas, puntu de arrimu s'assaedhu): a una parte portat donniuna un'atza acancarronada a cara a s'àtera po aferrare cosa istringhendho (e fintzes po segare) e a s'àtera sa màniga e si pigant ambas mànigas a una manu; si narat pl. ma fintzes solu sing. / tenatzas de fogu = creze de tenatzas longas cun sos runcos lados e dórchidos ambos a sa matessi parte, addatas pro leare e muntènnere su ferru ingrujadu a lu triballare; tenatzas de ferrare = zenia de tenatza addata pro segare sos tzoos ferrendhe; tenaxa de intriscare = intrischiadore Frases est sidhada che cóciula: mancu cun is tanallas ndi dh'iscravas foedhu! ◊ dhi aperit sa buca a tonalla po nce dhi ghetai cosa ◊ fint bénnitos tzocanne sas bete tanatzas de frailàgliu 2. sa tenatza de su tempus mi trúpiat chena dolu su licore de sa gioventura Terminologia iscientìfica ans Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu tenaille Ingresu pincers Ispagnolu tenazas Italianu tenàglie Tedescu Zange.

tanàgiu tanàche

tanajólu , agt Definitzione de tana, chi istat in sa tana, chi acostumat a s'intanare, chi dhi praghet a istare intanau Ètimu srd.

tanàllas tanàgias

tanàlzu , nm: tanarzu Definitzione genia de buidu de animales e bobbois, fintzes logu de tanas, de grutas Sinònimos e contràrios tana Frases su tanalzu de sa frommiga est bóidu ◊ su cunígliu ch'est in su tanarzu Ètimu srd.

tanarígia , nf Definitzione filus de unga o tudhas de sos pódhiches, pigighedhu o limbedhu de carre (pedhe) chi si ndhe istacat acanta a is ungas (a fiancu o a sa parte de s'arraighina); matéria a inghíriu de s'unga Sinònimos e contràrios fannuga, filinzone, filiuncu, panarighe, perunga, piliesse, pilisungra, pirinzone / didusuisui, inghiriúngia, paneunga, suisui.

tanàrzu tanàlzu

tanàsiche , nm Definitzione su pitzu o atacadórgiu de unu frutuàriu Sinònimos e contràrios cacaone 1, nasedhu 1, tanache*, tenàgliulu Frases a isse li tocaiant sos tanàsiches de su pirintzinu e sos de sa melachitontza ◊ de tanàsiches no ne mànnico! Terminologia iscientìfica rbr.

tanàtu tanàdu

tanàtzas tanàgias

tanàu tanàdu

tanàxi tanàche

tanàzas tanàgias

tànca , nf: tanga Definitzione propiedade, terrenu mannu meda, po su prus serrau a muru / min. tanchita, tanchixedha, tanchitu Frases est una tanga de suelzos chi su maistru at curvadu ◊ tancas serradas a muru fatas a s'aferra aferra (M.Murenu)◊ torrant is sonus de perda asuba de perda po serrai is tancas chi portant s'arrichesa a pagus e fàmini a medas (L.Suergiu)◊ dae candho est mortu su mere, sas tancas si sunt arestadas torrendhe a buscu Sambenados e Provèrbios smb: Tanca Ètimu ctl. tanca Tradutziones Frantzesu vaste terre entourée d'une clôture Ingresu wide enclosed farm Ispagnolu finca muy grande Italianu estéso podére chiuso Tedescu Landbesitz.

tancàda , nf Definitzione su tancare Sinònimos e contràrios serrada 1 | ctr. abbelta Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu clôture, action de fermer Ingresu turn Ispagnolu cierre, cerramiento Italianu serrata Tedescu Schließen.