ruménu , agt, nm Definitzione
chi pertocat sa Romania, chi o chie est de sa Romania
Tradutziones
Frantzesu
roumain
Ingresu
rumenian
Ispagnolu
rumano
Italianu
rumèno
Tedescu
rumänisch,
Rumäne.
rumigàre romigài
ruminài, ruminàre , vrb Sinònimos e contràrios arramigai, gramunzare, grumiai, ramunzare Ètimu ltn. ruminare.
ruminzàre , vrb Sinònimos e contràrios arramigai, gramunzare, ramunzare, ruminai*.
rumòre, rumóriu remòre
rumosínu ramasínu
rumpéllu rempéllu
rúmu , nm Definitzione cosa ammuntonada, arregorta acanta de pare, posta a cracu Frases sa gente in sa forredha est a unu rumu.
rúmulu , nm Definitzione su matzigare a tzacurradura, su sonu chi si faet Sinònimos e contràrios trachedhu.
runàche , nm: runaghe Definitzione nuraghe etotu, ma nau deosi solu po andhare méngius a dhu nàrrere (eufonia) candho si agatat cun s’art. unu Sinònimos e contràrios nurache* Frases bi at un'arveghe pintada pasculendhe acurtzu a unu runaghe.
runàda , nf Definitzione su runare Terminologia iscientìfica bga Ètimu srd.
runàghe runàche
runàre , vrb Definitzione su tzunchiare de is féminas de unos cantu animales in more (crabiolas mescamente); su iscramiare de is brebès angiandho Sinònimos e contràrios tunchiare / belai, beolare, melare, meulare, miaurai Frases in su tempus chi sunt runendhe, sas crabolas, isto sempre pessighindhe cussu paru ◊ acò sos meses chi oreto sa fera in su tempus chi sunt runendhe (A.M.Scanu).
runcàle , nm Definitzione
sa parte de ananti de un'iscarpa, sa chi ammontat su pei a sa parte de is pódhighes; in is cartzas (de su costumu), sa parte de ananti chi ammontat s'iscarpa
Sinònimos e contràrios
bruncale,
fruncale,
impena,
mascarina,
tígia,
truncali
/
cdh. runcali
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
empeigne
Ingresu
vamp
Ispagnolu
empella,
pala
Italianu
tomàio
Tedescu
Oberleder.
runcàrzu , nm Definitzione sa parte grussa de unu cambu, de sa canna de is erbas, de is laores Sinònimos e contràrios runcu Frases achedhaiant sas mannas de su trigu a ispiga apare pro si parare semper s'ala de su runcarzu de sa sede a su bestiàmine fuidu (G.Addis) Ètimu srd.
runchíle , nm Definitzione lobu de fune, acapiada innanti a su tzugu, intrau in su murru de un'animale mannu po dhu pòdere pigare méngius (ca deasi no podet tirare e fàere fortza meda); a logos bolet nàrrere fintzes marcu o singiale in cara Sinònimos e contràrios brunchile*, cabitza, cavessa, crabistu, doga 1, dogale, froncile, murrabi / ttrs. runchiri / màcia Frases fit tirendhe s'àinu a runchile.
rúnchile, rúnchina , nf: rúnchine Definitzione orrúndhine, genia de pigione connotu meda, no tanti mannu, a coa frochidhada, chi abbitat in logu de bidha (faet su niu de terra in is domos) Sinònimos e contràrios arrúndibi, grúndhine*, mongixedha Frases in su nidu una rúnchile crompia est impilindhe alas e carena (G.Piga)◊ at lassadu su chelu asulu e lintu a sas rúnchines Sambenados e Provèrbios smb: Runchina Terminologia iscientìfica pzn, hirundo rustica.
runchinadòre , agt Definitzione chi est avesu a runchinare, a papare, nau prus che àteru de is pigiones mannos papadores de petza Sinònimos e contràrios achiladori, aggripiadori Frases sos puzones runchinadores falant a pitu de sas carenas mortas Ètimu srd.
runchinàre ronchinài
rúnchine rúnchile