A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

punterólu puntabóru

puntèta , nf Definitzione ispétzia de arrandhighedha fata a puntos de seda o de filu; a logos, luneta, tirighedha de ferru a mesa luna chi si ponet a su fundhu de is iscarpas in punta Sinònimos e contràrios puntera Ètimu spn. puntilla.

puntètu , nm Definitzione sa punta de sa coma carrigada in su carru, acapiada impare.

puntichéli , nm Definitzione cosa chi artzat a in artu meda in s'aera e mescamente su brillare a in artu sa pedra o àteru a manu; fintzes domo a bisura de campanile, arta meda ma fata in pagu tretu / fàghere su p. = pesai cosa a cucunceu, iscúdere a campanile Sinònimos e contràrios cucunceu, puntichelinu Frases bidimus chie faghet su punticheli prus artu! Ètimu srd.

puntichelínu , nm Sinònimos e contràrios punticheli.

puntídu , agt Definitzione chi est a punta Sinònimos e contràrios punciudu, pungosu Frases ratos nudos che puntidas ispinas.

puntighèdha , nf: puntixedha Definitzione min. de punta, puntirighita, fintzes punta prus pitica e modhe de erbas e matas (e po cussu fintzes sa punta prus arta de una mata).

puntighédhu , nm: puntixedhu Definitzione puntu piticu, fintzes mància pitichedhedha Sinònimos e contràrios puntinu / pintirina.

puntíglia , nf, nm: puntígliu, puntíllia, puntílliu, puntillu Definitzione genia de cumportamentu a puntinu ma po no dha giare in bínchida a un'àteru: in positivu, idea, volontade e cumportamentu precisu, sighiu e atentu po bínchere is dificurtades Sinònimos e contràrios abbétia, dispítzia, pica 2, pichíglia, repica Maneras de nàrrere csn: fàghere una cosa a puntíglia, a puntillu = coment'e a dirbetu, coment'e cheríndhesi pagare de carchi cosa, pro dare a bídere chi no si lassat cúrrere, chi no si daet in bínchida; èssere a p. de pare = fàgheresi dirbetos, torrare dirbetos unu prus mannu de s'àteru, a chie lu podet fàghere peus o prus mannu; parare p. = learesila sempre a puntillu cun ccn. Frases paret naschidu surdu pro puntíglia! ◊ no sunt istadas sas puntíglias si no ti apo rispostu a primmu tzinnu (G.Pirisi)◊ ponide a sos puntíglios su crabistu pro ch'in paghe torredes! ◊ ti leei sas arracadas bellas, ma cun sa sólita puntíglia mi las as dispretziadas! 2. si su tempus leas a puntíllia ti campas innoghe chentza emigrare! ◊ bi cheret puntíglia in donzi cosa Tradutziones Frantzesu entêtement Ingresu obstinacy, determination Ispagnolu puntillo Italianu puntìglio Tedescu Eigensinn.

puntíglia 1 , nf Definitzione genia de punta de atzàrgiu po fàere coment'e puntos in àteru metallu, a singiale o fintzes po cumenciare un'istampu a tràpanu Sinònimos e contràrios puntu 3 Terminologia iscientìfica ans Tradutziones Frantzesu burin Ingresu burin Ispagnolu buril Italianu bulino Tedescu Stichel.

puntíglia 2 pontíglia

puntigliàre , vrb Definitzione fàere puntíllias, istare a puntíllias s'unu cun s'àteru, fàere sa cosa a puntíllias; fàere a bínchidas, a chie ndhe faet de prus, fintzes arrespòndhere o sighire a nàrrere in contràriu a s'àteru Sinònimos e contràrios impuntigliare, ispuntillare / abbetiae Frases arrogantat e puntígliat pro dogni gnagneria ◊ as bastante puntigliadu de segnoras a dispetu! ◊ mancari puntigliadu apes cun megus, deo bene tratadu apo cun tegus! (Moretti) 2. sos tusores si puntígliant, mujados totu afaca, in su tusorzu.

puntigliósu , agt: puntillosu Definitzione chi costumat a fàere puntíllias, chi no ndhe giaet in bínchida a s'àteru, chi pigat is cosas a puntíllia, a dispetu; chi faet própriu su giustu a didudentu, cun precisione, chi no fartat Sinònimos e contràrios abbetiosu, dirbetosu, impuntilladore, perraliosu, puntosu / ttrs. ipuntósigu Frases lampu, ca est puntillosu est abberu: no ti ndhe perdonat una! 2. fit puntillosu: su suo fit su suo e si lu picabat, ma s'anzenu lu rispetabat ◊ issu est puntillosu in sos impinnos Terminologia iscientìfica ntl Tradutziones Frantzesu obstiné, qui a de l'amour-propre Ingresu obstinate, determined Ispagnolu puntilloso Italianu puntiglióso Tedescu eigensinnig.

puntígliu puntíglia

puntijossínu , agt Definitzione nau de logu, chi andhat a punta in giosso, chi est in calada Sinònimos e contràrios ràbidu Ètimu srd.

puntilénu , agt Definitzione chi che dhi essit s'orina, su ladamíngiu, chi no ndhe poderat Sinònimos e contràrios sciagu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu incontinent (méd.) Ingresu incontinant Ispagnolu incontinente Italianu incontinènte di urine e di fèci Tedescu inkontinent.

puntíllia, puntílliu puntíglia

puntillósu puntigliósu

puntíllu puntíglia

puntína , nf Definitzione puntighedha pitica, fintzes una genia de puncita cun conca lada meda de intrare ispinghendhodha cun sa punta de su póghighe mannu / sas p. de su sole = rajos de lughe.