A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

puntàra puntàda

puntàre puntài

puntarésu , agt, nm Definitzione chi o chie andhat a innanti, in punta, nau pruschetotu de animale in su tàgiu Sinònimos e contràrios afiladore, punteri 1 / cabidraxu | ctr. coinàrgiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chef de file Ingresu leader Ispagnolu primero de una fila Italianu capofila Tedescu erste, Erste.

puntaròla , nf Definitzione aina de ferru grussu atzargiau prus che àteru a punta (o fintzes cun atza) po trebballare pedra, ferru Sinònimos e contràrios agollinu, pincioto, iscrafedhu Terminologia iscientìfica ans.

puntarólu, puntaróru puntabóru

puntassúsu pontinsúsu

puntàu puntàdu

puntebbillète, puntebbillètu , nm Definitzione un'iscritu de pagas errigas Frases is fillus in tant'annus tempus de iscriri assumancu una puntebbilletu no ndi ant tentu…

puntedhài , vrb: apuntedhai* Definitzione pònnere puntedhos, frucàgios po poderare sa cosa de no si che furriare, o in artu de terra Sinònimos e contràrios afrucaxai, apuntalai, impuntedhai, inforchidhare, trumpai | ctr. ispuntedhare.

puntédhu, puntéllu pontédhu

punteòrganu , nm Definitzione una genia de launedhas e unu ballu puru.

puntèra , nf Definitzione sa punta de is iscarpas e mescamente s'arrefortzu de sa punta Sinònimos e contràrios bruncale, impena, mascarina, runcale, tígia Frases prepara duas sogas de ispau e cosi sa puntera! Ètimu spn. puntera.

punteradòre , nm: punteratore Definitzione chie istat puntau iscocandho Sinònimos e contràrios obretadore Frases unu punteratore fit isetandhe a sirvone Ètimu srd.

punteradórju , nm Definitzione logu inue si ponet unu iscocandho, mescamente in cassa Sinònimos e contràrios posta 1 Ètimu srd.

punteràdu , pps, agt Definitzione de punterare Sinònimos e contràrios puntadu 2. si est postu punteradu in pinna de unu muru.

punteradúra , nf Definitzione su punterare Sinònimos e contràrios obretadura Ètimu srd.

punteràre , vrb Definitzione abbaidare, istare abbaidandho bene de atesu; ibertare, apostaos, chi passet calecuna cosa o ccn. de aciapare, istare coment'e puntaos a calecuna cosa, aifatu de calecunu Sinònimos e contràrios obretare, palmizare Frases sos catzadores sunt punterandhe sos porcrabos ◊ no torres a punterare mai prus pro fàghere male! ◊ aiat tratamentu chin babbu ma beniat a punterare a mie ◊ sos fascistas l'aiant punteradu e fatu ingullire s'ozu rítzinu ◊ sos carabbineris fint punterandhe su bandhiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se poster Ingresu to lurk Ispagnolu apostarse, acechar Italianu appostarsi Tedescu lauern.

punteratòre punteradòre

puntéri , nm, agt Definitzione puntadore bonu, chi pigat bene sa mira; chi istat puntau, castiandho prontu a fàere calecuna cosa; genia de pigionedhu: bicavigu o papalinu Sinònimos e contràrios ammeriadore, mireri Tradutziones Frantzesu tireur d'élite Ingresu marksman Ispagnolu tirador escogido, puntero Italianu tiratóre scélto Tedescu Scharfschütze.

puntéri 1 , agt, nm Definitzione chi o chie est de punta, in punta, prima o prus ainnanti de is àteros (e fintzes méngius, prus balente o àbbile) in calecuna cosa Sinònimos e contràrios puntaresu Frases est essiu punteri, cussu: at pigau su prémiu in dónnia cosa!◊ chirchendhe rosas e lizos sempre istadu est punteri (F.Ruzzone) Tradutziones Frantzesu avant-garde Ingresu vanguard Ispagnolu puntero Italianu avanguàrdia, pionière Tedescu Vorhut.