A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

leína , nf Definitzione fruedhas noàdiles, pigionatzos, erba Sinònimos e contràrios brossa, modhímine.

leínsu , avb Definitzione andai a l. = pigaresidha míghiri míghiri, a lecuancas, tropu abbellu.

leisciòne , nf: lescione, lessione, lessioni, letzione, liscione Definitzione cosa, argumentu chi s'ispiegat po dhu cumprèndhere e imparare s'àteru Frases diventes un'ispertu professore chi a méigos fatas leiscione ◊ dare no dia chèrrere a su bentu custa lescione chi so dendhe a tie ◊ custa est una de is úrtimas cosa chi tocat a iscriri po sa lessioni Tradutziones Frantzesu leçon Ingresu lesson Ispagnolu lección, clase Italianu lezióne Tedescu Lektion, Unterricht, Stunde, Vorlesung (Univ.).

léit! lébidi!

leitànu , agt Definitzione nau de ccn., chi acostumat a èssere tropu delicau in is maneras de fàere, arrespetosu in manera esagerada e chentza bisóngiu; fintzes alligru Sinònimos e contràrios melindrosu, modosu 2. no est paghe leitana sa chi chirco! ◊ su pudhu est cantendhe leitanu Sambenados e Provèrbios smb: Leitanu Tradutziones Frantzesu minaudier, maniéré Ingresu maudlin Ispagnolu melindroso Italianu svenévole Tedescu geziert.

léitu , agt Definitzione chi ischit, chi est istudiau Sinònimos e contràrios ischípidu / istudiadu Frases tue chi ses léitu za l'as a ischire! (G.M.Cabras)

léju , nm Definitzione dónnia e css. pische pitichedhu, de naschidórgiu Sinònimos e contràrios lesi, sodhiscu Tradutziones Frantzesu alevin Ingresu alevin Ispagnolu alevín Italianu avannòtto Tedescu Fischbrut, Setzling.

lèlla , nf Definitzione in cobertantza, sa natura de s'ómine mescamente candho est morta, dormia, lenta Sinònimos e contràrios minca Frases ma cusse a ne giuchet de lella o che a sas féminas est? 2. fit imbriagu a lella ◊ est macu che lella.

lèlle , nm Definitzione (fintzes lelledhu) foedhu chi si narat po unu pagu sàbiu, o chi si cumportat cun pagu sabiesa Sinònimos e contràrios lodhe 1, macotu Frases cussu est unu lelle, no ndhe faghet una de zudu! ◊ custu lelle macu no andhat mancu a fune! ◊ póveru isentu, póveru lelle: l'ant furriadu a su revessu e mancu si ndhe abbizat!

lellèdha , nf Definitzione foedhandho de o cun pisedhos, sa natura de s'ómine Sinònimos e contràrios bichiriola, billotu, chichia, pichiriola, picita, pilledha, pillighita, puzonedha, tórrina Ètimu srd.

lelléi , nm Definitzione cane, in su chistionare de is pipios Sinònimos e contràrios baubbau, lellu.

lellózu , nm: arrellógiu, errelógiu, lerógiu, lorozu, orellozu, rellozu* Definitzione aparíciu fatu po marcare su tempus, is oras / un'ora de l. = un'ora pertzisa, iscumbatada abbaidendhe su rellozu.

léllu , nm Definitzione cane, in su chistionare de is pipios Sinònimos e contràrios lellei*.

lellúju , nm Definitzione est su contràriu de su godheju (Albergoni, Pan'e mele, 18)/ za b'est vonu su godheju!… = b'at lelluju.

léltzu , agt, nm: lertzu, lerzu Definitzione chi o chie portat is ogos trotos Sinònimos e contràrios chertzu, lértzinu Frases gighet s'oju lertzu.

lélu! , bvrb Definitzione lea + lu: lèalu, pigadhu; lelos! = pigadhus!

lèma , nf: lemmas Definitzione sa filetadura de su mascu o fusu de sa prentza; àstulas de pedra ue s'orroca si aperit, in is filaduras; donniuna de is duas alas de su nasu, o fintzes de s'ispina de is cardos: in is travas, donniunu de is duos ferros chi aperint e serrant a inghíriu de su cambúciu; is pilos chi pendhent a un'ala e àtera de sa conca; in cobertantza, trassas, imbodhigos, cosa chi si narat tanti de s'iscabbúllere de unu Sinònimos e contràrios barbígias, brutzera / nàstula 1 / arraghèscia, iscusa Maneras de nàrrere csn: a lema a lema chi… = a manu a manu chi…; apèrrere sas lemas = allutai is origas, ascurtai bèni Frases cuss'abba essit dae sas lemas de una roca ◊ li fichiat sos ojos che lemas de frúschina 2. aiat in mente de fàghere unu discursu difítzile e isvoligadu cun chentu lemas, ma posca at timidu chi l'apataiant in calchi modu cun su professore ◊ at iscontzadu totu boghendhe sa lema chi no fit istadu fatu bene ◊ a lema a lema chi caminas gheta una perdixedha po agatai sa bia a sa torrada!

lembréchinu , nm: limbríchinu Sinònimos e contràrios sitziringoni, tilingione Terminologia iscientìfica crp.

lemenàlzu, lemenàrju, leminàrgiu , nm: leminarzu, limenarju, liminàrgiu, liminarju, liminarzu, liminaxi, liminaxu, lumenàgliu, lumenalzu, lumenarju, lumenarzu, lumenàrgiu, luminàrgiu, luminarzu, luminaxu Definitzione su tretu inue si passat in sa porta (ma a logos est fintzes su travone de una porta) Sinònimos e contràrios briminaxu, cumenarzu, gennile, minaxi, nemenaxu, riminale, terminaxi / cdh. triminili Frases iscàmpia a su lumenarju e abbérgua it'est su bandhu! ◊ dhu poniant in su liminaxu de s'enna a pediri s'elemúsina ◊ istaiat un'ora manna in su luminarzu isetendhe ◊ in custu leminarzu teracos de una vida bi at zumpau! ◊ fit brincandhe su lemenarju de sa gianna ◊ intra, ello in su liminarzu abbarras?!◊ si seent in su leminàrgiu de sa domu o peri in camminu ◊ at agatau sa mamma aspetendudedha in su liminaxu ◊ chi custa cosa no l'iscat mancu su liminarzu de sa ghenna! 2. cussu lemenarzu est de chercu Terminologia iscientìfica dmo Ètimu ltn. *liminarium Tradutziones Frantzesu seuil, pas Ingresu threshold Ispagnolu umbral Italianu limitare Tedescu Schwelle.

lèmma , nm Definitzione dónnia síngulu foedhu de unu vocabbolàriu o de unu ditzionàriu contau una borta sola e postu coment'e in lista o elencu in órdine alfabbéticu, precisau cun s'inditu de totu su chi dhu pertocat: acentu tónicu, categoria grammaticale, variantes, significau e àteru Sinònimos e contràrios paràgula.