A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

lànsana, lànsara , nf: làntzana, làscina, lassa, làssana Definitzione est una genia de càule areste, coment'e ambulartza, ma faet prus isvilupu, a fògias prus mannas, e no s'ingollet po papare Sinònimos e contràrios àntzala, cabiscu, caulina, chimedha, masaocu, pirisca Frases in sa luzana cana bi faghet meda sa làscina Terminologia iscientìfica rba, Moricandia arvensis Ètimu ltn. lapsana Tradutziones Frantzesu moutarde sauvage (sénevé) Ingresu mustard Ispagnolu collejón Italianu sènape selvàtica Tedescu wilde Senf.

lànta , nf: latza Definitzione ferida, prus che àteru de cropu de balla Frases s'ursu lu connoschimus a s'andhanta, a su ballu, a s'úrulu porosu: si pesat reu, e paret tentu a lanta ◊ che Zudas mi cherias fàghere lanta cun monedas de tristu e vile brunzu Ètimu srd.

lantàda , nf: lantzada 1 Definitzione cropu de lantza Sinònimos e contràrios lantzonada Frases in s'istante matessi una lantzada li at ispacadu in petus una vena Ètimu srd.

lantàdu , pps, agt: lantau, latadu, latzadu Definitzione de lantare; chi est fertu, chi giughet ferida; nau de chie at bufau, inciariu, chi est alligru a binu Maneras de nàrrere csn: lantadu a conca = fertu a machine, scimpru; trigu l. = corpadu a sèmene, semenadu tropu afissu 2. as a bissionare sonnos malos de atzufos, mortos, ómines latzados ◊ su maleadadu si ndhe peseit ritzu a iscufidas che unu silvone lantadu ◊ no est nudha si est mortu cussu, tantu fit un'ómine lantadu ◊ cun su coro lantadu pianghides Tradutziones Frantzesu blessé Ingresu wounded, affected Ispagnolu herido Italianu ferito, colpito Tedescu verletzt.

lantadúra , nf Definitzione su lantare, sa segada chi faet sa lantza Sinònimos e contràrios secada, trincu Ètimu srd.

làntara , nf Definitzione càntigu o chistionu chi giaet ifadu; cascaviu, orroscimentu Sinònimos e contràrios càdara, càntara, mémula / arrosciu, cascariu, coloviamentu Frases chin totu sos lanivuzos mi benzeit una làntara!…

lantàre , vrb: lantzai, lantzare, latzare Definitzione fèrrere cun arma (lantza o àteru), tocare de pedra; in cobertantza, tocare su sentidu, dispràxere, ofèndhere; iscúdere atesu Sinònimos e contràrios fèrrere, ingòllere, secare / lampare 1 Frases paret chi mi cherfat ammentare totu sas feras chi amus lantadu ◊ messanne fint chin sas manos imbolicatas pro non si las latzare chin sa farche o su ristrucu 2. nàrrere ti lu cherio su chi sento, ma ti devo lantare sena fritza (G.Pinna)◊ a cantos coros no lantas cun su càntigu tou!… 3. sos cadhos currindhe lantant istinchidhas de fogu dae pes Ètimu ltn. lanceare Tradutziones Frantzesu frapper, blesser Ingresu to affect, to wound, to hit Ispagnolu pinchar, golpear, herir Italianu colpire, ferire Tedescu verletzen.

lantariàrzu , agt: lantarinarzu Definitzione chi acostumat a si bantare, a fàere su brafanteri Sinònimos e contràrios blagheri, brafanteri, bragosu, impompadu, pageri Frases che sunt in bidha puru sos lantarinarzos! Ètimu srd.

lantarinàre , vrb Definitzione abantare, su si crèdere tropu Sinònimos e contràrios abantai, bragare, pazesare, spallerai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tirer vanité (de), se vanter (de) Ingresu to boast Ispagnolu vanagloriarse, jactarse Italianu vanagloriarsi Tedescu prahlen.

lantarinàrzu lantariàrzu

lantàrja , nf Definitzione su vítziu de is lantariarzos, de is bantaxeris, de is pageris Sinònimos e contràrios blaga, barrosia, fanfarronia, iscòcoro, ispudrédhiu, palleria Ètimu srd.

lantàu lantàdu

lantèrna , nf: lanterra, lantrenna, lenterna, linterna Definitzione genia de làmpana: lantrenna dhu narant a disprétziu po unu mannu debbadas Sinònimos e contràrios lantione Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu lanterne Ingresu lantern Ispagnolu quinqué, farol Italianu lantèrna Tedescu Laterne, Leuchtturm.

lanternéri , nm Definitzione chie faet lanternas.

lantèrra lantèrna

làntia , nf: làntria, làntzia Definitzione genia de aparíciu fatu po giare lughe alluendho ccn. cosa chi abbruxat (ógiu, gasu, petróliu) o a elétricu Sinònimos e contràrios làmpada, lumenera Maneras de nàrrere csn: su bastimentu de sa l. = trebinedhu, s'aparíciu chi aguantat; torrai che l. = cossumíresi che candhela Frases làntia luminosa, as a lúghere in sos caros ammentos de mama e de isposa ◊ Sant'Antoni miu, si cuncordu una làntzia manna mancai nc'irbóidi totu su giru de s'ollu! Ètimu ctl. llàntia Tradutziones Frantzesu lampe Ingresu lamp Ispagnolu quinqué, farol Italianu làmpada Tedescu Lampe.

làntica , nf Sinònimos e contràrios chinchidha, fraidha, ischentidha, istenchidha, tighinisa Frases sa frama bianca e ruja chin sas lànticas minutas contat mutas e sérias istórias mannas e misérias (G.Farris).

lantínu , avb Definitzione de diora, de tempus meda (èssere l.).

lantiòne , nm: lantioni, lantrione, lentioni Definitzione lampadina manna posta in is orrugas po giare lughe a denote; genia de làntia de pigare in manu po si fàere lughe: a logos, lantrione est una crucuriga imbuidada, fata coment'e una cara cun is ogos, su nasu e sa buca istampaos, cun d-una istiàrica alluta aintru po fàere a tímere, a denote Sinònimos e contràrios fanale Frases cada sero allughent sos lantiones in sas carreras Ètimu ctl. llantió Tradutziones Frantzesu lampion, réverbère Ingresu lamp (street) Ispagnolu farol, faro Italianu fanale, lampióne Tedescu Straßenlaterne, Straßenlampe.

lantionéri , nm Definitzione chie contivígiat (o leat) is lampiones Frases a su mericedhu, a tròtu portanti, su lantioneri giràt is arrugas ◊ allodhus is lantioneris acumpangendi su Santu! Ètimu srd.