A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

atràida , nf Definitzione su atràere Sinònimos e contràrios arranguitzu, atraimentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu attraction Ingresu attraction Ispagnolu atracción Italianu attrazióne Tedescu Anziehungskraft.

atraigliàre , vrb Definitzione pigare, acapiare a traíglia.

atraiméntu , nm Sinònimos e contràrios atràida Ètimu srd.

atraíri, atràiri atràere

atraissàre atraessàre

atrajàre atragiàre

atrallaràdu, atrallaràtu , agt: trallaratu Definitzione chi est coment’e atontau de s'ispantu, de su dolore o àteru, trassidu Sinònimos e contràrios abbabballocau, atrassidu, ispantadu Frases ndhe resto de su dolu atrallarada candho penso in sos males cantos sunt! ◊ bi est abbarradu atrallaradu ◊ fia totu atrallaradu e trimulendhe che canna candho mi at nadu gai Tradutziones Frantzesu stupéfait Ingresu flabbergasted Ispagnolu asombrado, pasmado Italianu trasecolato, stralunato Tedescu verblüfft, verstört, erstaunt.

atraméntu , nm Definitzione su fumàdigu o tzintziedhu de sa canna de sa pipa Sinònimos e contràrios trementu / niedhore Ètimu ltn. atramentum.

atramesàre , vrb: tramesare* Definitzione coment'e pònnere in mesu, fintzes in su sensu de fàere calecuna cosa a face manna, cun atza, a poderiu Sinònimos e contràrios atrevire Frases prega chi no si atrameset crachi àteru disturbu! ◊ dh'apo pretzetadu de no si atramesare de mi ne torrare a parte de manzanu (Z.Porcu).

atramíngiu , nm Definitzione acapióngiu fatu cun impiastos.

atrampatràmpa , avb Definitzione andhare faendho scéscias, a su tòntona tòntona, a tontonadas, agiummai orruendho de una parte a s'àtera coment'e unu chi no abbarrat prantau Sinònimos e contràrios dinghiddanga, tambadamba.

atràmu , nm Definitzione ispediente, ite fàere po calecuna dificurtade Frases Deus si dhu paghit, tzia Arrosica: no sciemu prus it'atramu mi donai po apaxiai su pipiu!

atramudài, atramudàre , vrb: tramudai* Definitzione cambiare bestimentu, logu, cunditziones Sinònimos e contràrios cambiai, mudai, stramudai / trubare 2. che ant atramudau su bestiàmine a un'àtera cussorja Tradutziones Frantzesu changer Ingresu to change Ispagnolu cambiar Italianu cambiare Tedescu wechseln.

atrancafiladúra , nf Definitzione su atrancafilare, su istare trancafilandho, fendi e fateriendi, ammungiandho, faendho comente si podet Sinònimos e contràrios faghevaghe, infàinu, trancuinu Frases totu s'atrancafiladura est durada fintzas chi s'abba de s'irriu si ch'est abbassada e ch'est passau su perígulu Ètimu srd.

atrancafilàre , vrb Definitzione pònnere trancafilos (fintzes frunimentos) Frases zughent a bèndhere sedhas, sedhatzos e frenos po atrancafilare cadhos e burricos.

atraniài , vrb Definitzione assimbigiare a is àteros de sa famíglia, àere s'aerada de is parentes (o fintzes in is cumportamentos) Sinònimos e contràrios abbentinnare, aerae, agghentinare, assimbigiai, atipizare 2. is fillas ant atraniau a sa mama in is fainas e in su caràtiri, bellas de manus e onoradas.

atransàre , vrb rfl: atrassare 1 Definitzione torrare in trassa, torrare una cosa a èssere comente fut innanti Ètimu srd.

atrantzigollàre , vrb Definitzione atacare, acapiare, aferrare, pigare a tragu (a trailla, aifatu, coment’e leare a fune) Frases chelzo ischire si mi devo atrantzigollare deo puru a custa cadena! 2. sa pisedha fit ancora atrantzigollada a sa ciancheta de su babbu.

atrapaciàre , vrb Sinònimos e contràrios altimizare, archimingiai, ordimignare Frases oe a pragnu no isso própiu ite mi atrapaciare (G.Locci).

atrapadíta , nf Definitzione (a. de terra) pigione chi faet su niu in terra, mescamente in mesu de is laores e faet abbitu in Sardigna totu s’annu Sinònimos e contràrios acucadita, alàuda, alimannu, apataderra, arenarza, atacaterra, cucullia, iscrianissa, piatarita, ungallonga Terminologia iscientìfica pzn, lullula arborea familiaris, melanocorypha calandra, calandrella brachydactyla, alauda arvensis cantarella Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu