A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

atocàda , nf Definitzione su atocare, su giare atocu, apedhu Sinònimos e contràrios apédhida, apedhu, atocu, bàulu, tzàulu Ètimu srd.

atocadòlza atacadòlza

atocadòri , nm Definitzione prus che àteru, pastore, angionàrgiu, cun s’impreu de giare s’atocu, de furriare su bestiamenedhu custodiandhodhu Sinònimos e contràrios agnonàrgiu Ètimu srd.

atocadòrza atacadòlza

atocài, atocàre , vrb Definitzione su guguliare chi faent is canes, is gugúlios chi faent candho intendhent atesu àteros canes guguliandho o apedhandho; fàere atocu, atóchida; abboghinare che is canes, giare atocu, nàrrere cosa a ccn. fintzes a briga, a boghes; giare ifadu Sinònimos e contràrios alloroscare, apedhae, arrulliai, aciaulai, baulai, imbauai, inciauai 2. candho fit massajada, sa Sardigna produiat meda: como l'atocant "Sardigna brujada" Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aboyer Ingresu to bark Ispagnolu ladrar, aullar Italianu latrare Tedescu kläffen.

atocatòca , avb Definitzione su istare atocandho, su giare atocu / istare a. = istare a atóchidas, istare nendhe e dendhe ifadu, dare s'atóchida a tropu Frases est a s'atocatoca cun megus pro li fàghere cussa faina Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu plusieurs fois Ingresu again and again Ispagnolu repetidamente Italianu ripetutaménte Tedescu wiederholt.

atochiàre , vrb: atzochiare, atzuchiare Definitzione tzucare, andhare o intrare a unu logu cun fuliesa e fortza, prus che àteru po fàere male, furare Sinònimos e contràrios lòmpere Frases su marzane fit a rodeu in chirca de atzochiare a sos crapitos ◊ issu fit sèmpere su primu a atzochiare a mesu de s'abbolotu Tradutziones Frantzesu faire irruption Ingresu to break into Ispagnolu irrumpir Italianu irrómpere Tedescu eindringen.

atóchida , nf Definitzione genia de apédhidu de su cane Sinònimos e contràrios atocu Frases su cane at dadu un'atóchida, comente at intesu su silvone ◊ si cumprendhet si su cane at intesu tzocu de zente o de àteru, ca faghet atóchida divèscia Terminologia iscientìfica bga Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aboiement Ingresu barking Ispagnolu ladra, ladrido Italianu abbaìo, canizza Tedescu Bellen.

atochidài, atochidàre , vrb Definitzione giare o fàere s’atóchida; betare boghe, tzerriare, o fintzes giare cropos comente faet su coro Sinònimos e contràrios atocare, atochire Frases atochidadu ant sos úrtimos ninnados morindhe in sa serina tóchidos de campana (S.Baldino)◊ su reixedhu andat a cassa e cudhus canis atochidànt, tzaulendu, tzaulendu! 2. "Si podit, oh?!" iat atochidau me in s'eca ◊ at atochidau po si fai intèndiri 3. in su petus atóchidat su coro chircandhe pasu in custa note fea (S.Murgia Niola)◊ su coru mi atóchidat a forti a forti Ètimu srd.

atochíre , vrb Definitzione giare o fàere s’atóchida, apedhare Sinònimos e contràrios atochidai Frases cussos bracos s'avisant atochindhe e si cumprendhent a sa mira Ètimu srd.

atócu , nm Definitzione su apedhare de is canes; su chi si narat a boghes, a unu, po dhu fàere mòvere a calecuna cosa / dare o betare s'a. a unu = abboghinare, brigare a unu, betare una boghe donzi tantu Sinònimos e contràrios apédhida, apedhu, atóchida, bàulu, tzàulu / aciocu Frases sos canes chi bidiant a Predu no li betaiant su mínimu atocu ◊ catziendhe, comintzat sa tempesta de canes e canalzos, atocos e isparos ◊ ístabbi fitivu tzochendhe, in gialdinu, e de tantu in tantu dae s'atocu a sos puzones! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aboiement Ingresu barking Ispagnolu ladridos Italianu abbaìo, canizza Tedescu Bellen.

atodociàe , vrb Definitzione essire todoci, ingrussare e ingrassare de carena Sinònimos e contràrios atruntzedhare Ètimu srd.

atoedhàu , agt Definitzione nau de cosa chi creschet a sola, essire a tuedha, naschire craca, a tupighedha Frases su cardulinu, segundhu sa calidade, essit atoedhau.

atofàre , vrb Definitzione fàere a tofu Ètimu srd.

atogadúra , nf: atzogadura Definitzione su atogare Sinònimos e contràrios aggangadura, atzoga Ètimu srd.

atogaméntu , nf Definitzione genia de tupamentu (a su nasu, a su gúturu) chi no lassat torrare àlidu, chi no lassat respirare bene Sinònimos e contràrios atogadura Frases s'atogamentu no lu lassat drommire Ètimu srd.

atogàre ataogàre

atògia , nf: atoza, tògia* Definitzione pigighedhu de cosa, de sola Sinònimos e contràrios tígia.

atógnu , nm: atóngiu, atonzu, atúngiu, atunzu, otóngiu Definitzione s’istagione a coa de annu, de su binti tres de cabudanni a su bintiunu de nadale, intremesu de istade e ierru / intrare, essire s’a. Sinònimos e contràrios atongile / cdh., ttrs. atugnu Frases eco s'atunzu, solu àlbores ispozos e abba, bentu, lentore, traschia (M.Nikodimocih)◊ est atonzu: sas dies sunt comintzandhe a s'incurtziare ◊ a sa scoada de s'atóngiu custumat a èssi frischixedhu ◊ istadi o ierru, atóngiu o beranu, issu fut sèmpiri isganiu Sambenados e Provèrbios prb: atóngiu ispiliu, bacàrgiu famiu Terminologia iscientìfica tpc Tradutziones Frantzesu automne Ingresu autumn Ispagnolu otoño Italianu autunno Tedescu Herbst.

atolàre , vrb Definitzione nau mescamente de aperturas, serrare (e pònnere s'istanca o tola) Sinònimos e contràrios cugnare, serrai, tancare | ctr. abbèrrere Frases atola za zanna! 2. sas ventanas sunt atoladas, su logu est atoladu e iscurosu (A.M.Pala).