A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

atipriàre , vrb: atripiare, atropiare, atrupiare Definitzione catzigare o istrecare e múrghere su súciu de calecuna cosa; istrínghere, múrghere is trastos, s’orrobba samunada, po che dhis bogare s’abba Sinònimos e contràrios tilpiare* / intortijare, tortojare / irfrutuare Frases a sa malàida l'at atrupiadu sa tita e de matéria ndh'at pienadu una tatza ◊ atropiaiat cun sas manos suas sa ua sèbera pro fàghere su binu de sa Missa ◊ unu tempus sa ua l'atropiaiant a pes Tradutziones Frantzesu presser Ingresu to squeeze Ispagnolu exprimir Italianu sprèmere, strizzare Tedescu pressen, auswringen.

atirài , vrb: atirare Definitzione tirare acostindho, fàere bènnere acanta, fàere acostire Sinònimos e contràrios acoltziare | ctr. illalgare, istesare Frases sa calamida si atirat su ferru Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu attirer Ingresu to attract Ispagnolu atraer Italianu attirare Tedescu anziehen.

atirannàre , vrb Definitzione su si fàere a tirannu.

atiràre atirài

atirchinzídu , agt: atrichinzidu Definitzione atrighinzidu, chi est coment’e allorigau de su fritu, chi no arrennescet a si ndhe bogare su fritu mancu caentandhosi Sinònimos e contràrios ifritoridu, atilchinzadu Frases mai apo lassadu sa gama atrichinzida in s'astraore ◊ so a pes a fogu, epuru ciuto sa carena atirchinzida de su fritu.

àtiri àtere

atirigàu , agt Sinònimos e contràrios afrinzighidu, aprighizonadu, fronziu | ctr. istirau Ètimu srd.

atirigliòne atalingòne

atiripodhàre , vrb Definitzione betare apare, a méschiu, prus che àteru naendho, foedhandho chentza órdine, coment'e atripodhare Frases no isco ite che poto àere atiripodhau in sa prédica, ma s'iscopu fit a bos ch'àere bocau dae cuss'illúdriu (P.Pireddu).

atirítzia , nf: tirítzia Definitzione genia de maladia a su figau chi faet totu sa carre groga Sinònimos e contràrios tirisia Terminologia iscientìfica mld Tradutziones Frantzesu jaunisse Ingresu jaundice Ispagnolu ictericia Italianu itterìzia Tedescu Gelbsucht.

atirriài , vrb: tirriai* Definitzione pigare a tírria a unu.

atírriu , nm Definitzione su atirriai, nau in su sensu de fortza in su nàrrere, su pretènnere o si tirare s’arrexone Sinònimos e contràrios arrepedhu, condierra.

atisbàda , nf Definitzione su atisbai Sinònimos e contràrios abbertimentu, abbisu 2, addochimentu, ammonestamentu, ammonestu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu avertissement Ingresu warning Ispagnolu advertencia Italianu avvertiménto Tedescu Ermahnung.

atisbài atibbài

atisidhàre atesidhàre

atisídhu , nm Definitzione ufradura (fintzes de su papare meda) Sinònimos e contràrios ofiadura Frases sa robba est irbarrada in su laore e fit in atisidhu mannu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gonflement, fig. enflure Ingresu swelling Ispagnolu hinchazón Italianu gonfiézza Tedescu Aufgeblasensein.

atistinàdu , agt Sinònimos e contràrios abbetiosu, corriatu, aputajolu, pertiassu, testarrudu.

atitadòra , nf Definitzione fémina chi cantat su mortu, in donu e po istima, ca lu sentit Sinònimos e contràrios addolorida, atitadrixi, pianghidora Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pleureuse Ingresu hired femala mourner Ispagnolu plañidera Italianu prèfica Tedescu Klageweib.

atitadríxi , nf Definitzione fémina chi cantat su mortu Sinònimos e contràrios atitadora Ètimu srd.

atitadúra , nf Definitzione su cantare su mortu, su atitare Sinònimos e contràrios atítidu Ètimu srd.