atolàu , agt Definitzione nau de ccn., chi est arrevésciu, malu a cumbínchere fintzes si no tenet arrexone Sinònimos e contràrios testarrudu, perrónchinu, rebbéchinu, redossu Terminologia iscientìfica ntl.
atoliàda , nf Definitzione su atuliare Sinònimos e contràrios atóliu, detzisione Ètimu srd.
atoliadúra , nf Sinònimos e contràrios atóliu Ètimu srd.
atoliài , vrb Definitzione arrespòndhere, foedhare ancora arrespondhendho contras a su chi narat s'àteru, sighire a foedhare torrandho a nàrrere sa cosa nada, nàrrere sa cosa cun prepoténtzia / èssere atoliadu = nau de ccn., miaulosu, chensciosu, sèmpere pedindho Sinònimos e contràrios abbetiae, corroare Frases e atóliat, lah: axiu tenis, tui, narendidhu ca no est aici!…◊ ma ita nanca at a atoliai candu no tenit arrexoni?!…
atoliàre , vrb: atuliare Definitzione
fàere is cosas impresse e bene chentza istare perdendho tempus faendho e chentza fàere: a logos dhu narant in su sensu de iscumbatare, fàere unu cunfrontu, atobiare, tzerriare a su matessi logu
Sinònimos e contràrios
afiliatare,
spodhai
Frases
za ti ndhe cheret de tempus a ndhe atuliare!…◊ istat sempre faghindhe ma no ndhe atúliat, no, de sa cosa! ◊ e candho ndhe atúlias a collire una maghinada de olia collindhe a una a una?!
2.
suta su palcu si atzendhiant sos cuntrestos pro atoliare cale fit su mezus poeta cantendhe (S.Patatu)
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
faire vite,
travailler efficacement
Ingresu
to work efficiently
Ispagnolu
trabajar bien,
despachar
Italianu
lavorare,
fare con efficiènza
Tedescu
tüchtig arbeiten.
atolibísche ateribílche
atolighèlta atalighèlte
atolingiòne atalingòne
atóliu , nm: atúliu Definitzione
su fàere is cosas, sa faina, impresse e bene; fintzes atóbiu, su si agatare impare po calecunu iscopu; de atoliai, tostorrímine puru
Sinònimos e contràrios
atoliada,
atoliadura
/
perronia,
tostorrudéntzia
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
efficience
Ingresu
efficience
Ispagnolu
eficiencia
Italianu
efficiènza
Tedescu
Leistungsfähigkeit.
atòlla antòlla
atolladúra , nf Definitzione su atollare.
atollài , vrb Definitzione tochedhare, acropare a segure segandho matas; fintzes abbetiare.
atollàre , vrb Definitzione nàrrere o atrogare cosa cun firmesa, cun seguresa e cun ànimu, ma fintzes adduire, animare Frases isse fit neghendhe ma deo bi l'apo atolladu! (P.Casu) 2. tziu Muntoi de sa detzisione de su fizu si ndhe fit acoradu, ma no l'aiat nemmancu atolladu (I.Flore).
atollatòlla , avb Definitzione a tolla a tolla, coitandho Sinònimos e contràrios fatuvatu, impresse Frases umbras niedhas dha tocant atollatolla chentza chi issa si ndi potzat iscabbúlliri Ètimu srd.
atollítu , agt Definitzione nau de ccn., chi est meravigliau, ispantau Sinònimos e contràrios ispantau, transidu Frases Zacomina ndhe fit mannina, ma sas sorres e sa mama ndhe fint atollitas de su fàchere suo ◊ ndh'est abbarrada atollita a intèndhere comente sa pitzinna connoschiat totu su bichinau Ètimu itl. attonito.
atóllu , nm Definitzione tochedhu de segure segandho matas Ètimu srd.
atolocàdu , pps, agt Definitzione de atolocare Sinònimos e contràrios assolocadu.
atolocàre , vrb: atologare, tolocare Definitzione fàere burdellu, pèrdere sa passiéntzia, istare apedhiaos dimandhandho cosa e giaendho ifadu Sinònimos e contràrios assolocare 2. àteru mi faghes istare atolochendhe?!
atolócu , nm: tzolocu Definitzione prantu e boghes po dannu, fintzes a ifadu, giaendho ifadu Sinònimos e contràrios biuldu, carralzu, isgrígliu, moida / ttrs. aturocu Frases a lu lassas s'atolocu?! Ètimu srd.
atologàre atolocàre