acabbanài, acabbanàre , vrb rfl: aggabbanare Definitzione pònnere o bestire su cabbanu Sinònimos e contràrios acaparronare, acavanai, acucullai, incaparonare, incapotai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu envelopper dans un manteau Ingresu to wrap up in a coat (s.o.) Ispagnolu poner el abrigo Italianu incappottare Tedescu einen Mantel anziehen.
alloredhài , vrb rfl Definitzione bestire a s'abbunzina, a improdhu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se fringuer, se nipper Ingresu to dress up slovenly Ispagnolu vestirse mal Italianu vestirsi in mòdo pòco elegante Tedescu sich schlecht anziehen.
assacarràre , vrb Definitzione carragiare bene de o cun ccn. cosa, nau fintzes in su sensu de pònnere apitzu o carrigare calecuna cosa a tropu Sinònimos e contràrios acarragiai, aciocai, acuguzare, assacarronare, cratzai / fizire | ctr. iscarragiare Frases sa fàuna assacarrat e caentat ◊ assacarrada de lana dormis a sonnu isoltu (Z.Deriu)◊ preparesint una chea, che ponzesint sa morta e l'assacarresint de terra ◊ badhes e montígios si sunt assacarrendhe d'erva ◊ chi s'abba de su batizu l'assacarret de lughe! 2. malannu chi los assacarret! ◊ malasorte chi lis assacarret sos ossos! ◊ puite dh'azis assacarrada de sale cust'insalada?! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se couvrir davantage Ingresu to cover oneself warmly (up) Ispagnolu cubrir, cubrirse bien Italianu coprire, coprirsi mólto Tedescu bedecken, sich gut anziehen.
assamodàre , vrb: assemodare Definitzione bestire a sa moda, bene Sinònimos e contràrios allaputzai, allepuritzare 2. est una giòvana assemodada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pomponner, parer Ingresu to make fit tightly Ispagnolu vestir a la moda, acicalar Italianu vestire secóndo la mòda, attillare Tedescu nach der Mode anziehen.
atirài , vrb: atirare Definitzione tirare acostindho, fàere bènnere acanta, fàere acostire Sinònimos e contràrios acoltziare | ctr. illalgare, istesare Frases sa calamida si atirat su ferru Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu attirer Ingresu to attract Ispagnolu atraer Italianu attirare Tedescu anziehen.
atràere , vrb: atràghere, atrairi, atràiri Definitzione tirare, acostire una cosa o a ccn. a sèi, acanta, tirare apitzu, nau fintzes de su pràghere de gente o cosa; tirai a ccn. o a ccn. cosa, tènnere assimbígiu Sinònimos e contràrios abbaradhare, atirai / assemizare, assimbigiai Frases dogna criadura atrait a sa Natura 2. custu piciochedhu atrait a su fradi: est lintu e pintu su fradi! ◊ su fizu a su babbu si li atraet ◊ no dhi assimbillat meda, ma gei dh'atrait Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu attirer Ingresu to attract Ispagnolu atraer Italianu attrarre Tedescu anziehen.
beltíre , vrb, nm: bestire, bestiri, bistire, bistiri, vestire Definitzione pònnere bestimentu in dossu; su bestimentu etotu, ma prus che àteru de fémina o de pipios Sinònimos e contràrios ghestire / alentai, intrare, pònnere | ctr. ischígnere, ispogiare Maneras de nàrrere csn: bestire ànimu a unu = pònnere corazu, animare, alentai; bestire sidi, apititu = pònnere o batire sidi, apititu; bestire apare duas cosas = intràrelas apare; bestíresi a… (fémina, ómine, preíderu e gai) = bestíresi comente a…, de pàrrere unu…; bistiri abertu = chi l'ant fatu de pòdere abbèrrere o serrare a butones, limetas e gai; su bestire podet èssere nou, betzu, largu, astrintu, curtzu, longu, zustu, addatu, serradu, abbertu Frases los ant bistios e cartaos a nobu ◊ a filla mia dha bestu comenti bollu dèu ◊ Billoi bestiat a pantalonis biancus, cartzas niedhas a istafa, sa giacheta de orbaci niedhu e sa berrita ◊ a carrasegare isse si est bestidu a fémina, sa muzere a ómine ◊ una dí su príntzipi si est bestiu a piscadori 2. a sa pitzinna li ant fatu bestires bellos ◊ li cherent samunados sos bestiredhos, a su pitzinnu 3. e chie la podet bistire s'abba e chie ndhe la podet bocare sa malàida? ◊ a sa dommo noba che aiant bestiu petzi sas cadiras ◊ cherio cosa bona pro mi bestire apetitu ◊ pro li bestire ànimu lu bantabat ◊ su sudore li bestit prus sapore a su pane ◊ Bantoni aiat bestiu in mesu àteru nàrrere pro secare cussu negóssiu Sambenados e Provèrbios prb: chie de s'anzenu si bestit restat ispozadu Ètimu ltn. vestire Tradutziones Frantzesu habiller, vêtir, vêtement Ingresu to dress, suit Ispagnolu llevar, ropa Italianu vestire, indossare, vestito Tedescu anziehen Kleidung.
caltàre , vrb: caltzai, caltzare, cartare, cartzai, cartzare, cratzai 2 Definitzione fàere o pònnere iscarpas, cartu (o ferros a peis a is animales), pònnere is mígias; intrare o pònnere acotzu a calecuna cosa po dh'afortigare mescamente in sa parte bàscia, in su pei Sinònimos e contràrios imbotai | ctr. iscurtzai Maneras de nàrrere csn: cartare s'arbada, su picu = annúnghere unu bículu de ferru a sa punta cossumida; cartare unu muru = irboidare a tretu tretu su fundhamentu suta de unu muru fràigu fatu prenendhe su bóidu a muru etotu; cartzai de ogus a unu = abbaidàrelu in frimmu, a fitu a fitu, meda; cartàresi suta a ccn. = istrumpaidhu a terra ponendidhu asuta pro dhu iscúdiri Frases nos cartamus bene, no andhamus iscurtzos, no! ◊ a nois nos cartat su tale mastru ◊ si cratzat e s'iscrutzat ◊ dèu de fillus ndi tèngiu ses e no arrennèsciu mai a dhus cratzai ◊ su frailàgliu devet cartare s'ebba chin ferros novos ◊ custu est su primu cosinzu chi apo cartzau 2. su fundhamentu de custu muru l'amus totu cartadu a bículu bículu pro crèschere s'istàntzia de artària abbassiendhe su pamentu ◊ atzegadu de su fele, si lu at cartadu suta e li at dadu cosa de irbrenugadas 3. commo seus sennoricas e nosi depeus abbituare cartzadas Ètimu ltn. calceare Tradutziones Frantzesu chausser Ingresu to put on Ispagnolu calzar Italianu calzare Tedescu anziehen.
chígnere , vrb: chínghere, cíngiri Definitzione pònnere su bestimentu intrau in dossu (o fintzes in pitzu: bonete, muncadore), pònnere is coedhas de sa camisa o àteru aintru de is pantalones o de àteru bestimentu chi lompet a chintzu (a logos fintzes solu pònnere su costúmene); coment'e pigare a chintzu, nau in su sensu de bínchere / pps. chintu 1, cintu 1 Sinònimos e contràrios abbragare, arraghilare, atrintzai, bestire / chintare, inchínghere / bíncere | ctr. ischígnere, spogiai Frases addaghi ti ndhe pesas dae letu ti chinghes ◊ cussa camisa chinghedichela a intro de sos pantalones! ◊ sunt chinghindhe su mortu innantis chi s'ifritet ◊ como mi chingo su mucatore 2. bi cheret detzi continentales a la chínghere a unu sardu!…◊ cussu a tie ti la chinghet in totu ◊ bi l'apo chinta! Ètimu ltn. cingere Tradutziones Frantzesu habiller, vêtir Ingresu to dress Ispagnolu ceñir, vestir, llevar Italianu cìngere, vestire Tedescu umschließen, anziehen.
incapotài, incapotàre , vrb: ingapotare Definitzione pònnere o bestire su capoto Sinònimos e contràrios acabbanai, acaparronare, acavanai, acugudhare, ammantai, incaparonare Tradutziones Frantzesu envelopper dans un manteau Ingresu to put an overcoat on Ispagnolu poner el abrigo Italianu incappottare Tedescu einen Mantel anziehen.