A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

assítiu , nm Definitzione su assitiai, su si pònnere a inghíriu in medas po aciapare o cassare a ccn. Sinònimos e contràrios arrocamentu, assitiamentu, incortamentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu siège Ingresu siege Ispagnolu asedio Italianu assèdio Tedescu Belagerung.

assitzàda , nf Definitzione su assitzai; su chi si faet po pònnere apostu calecuna cosa o a ccn. Sinònimos e contràrios aconciada, adderetada 2. chi cussu ti cuntessit, mi ant a pònniri in giornali ma ti ndi dongu una de assitzada!… Ètimu srd.

assitzadòri , nm Definitzione genia de ferru po aconciare su fogu Sinònimos e contràrios achicaju, ancidadore, assitzoni, ghisparru, grispasu, lispesu Frases mama est totu sa dí acanta a su fogu cun s'assitzadori Terminologia iscientìfica ans Ètimu srd.

assitzài assissài

assitzòni , nm: atzitzoni Definitzione aina po aconciare su fogu Sinònimos e contràrios achicajola, achicaju, ancidadore, ghisparru, grispasu, lispesu, mazucu Terminologia iscientìfica ans Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tisonnier Ingresu poker Ispagnolu hurgón Italianu attizzatóio Tedescu Schüreisen.

àssiu , nm Definitzione su cuntentu chi provat chie si ndhe at bogau unu disígiu o est arrennésciu a s’iscabbúllere de unu bisóngiu Sinònimos e contràrios apagnu, contentu, grangeu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu assouvissement Ingresu fulfilment Ispagnolu satisfacción Italianu appagaménto Tedescu Befriedigung.

assizerràre , vrb Definitzione agiummai coment'e mantènnere sidhiu, bene atacau Sinònimos e contràrios acorrare, isserrare Frases su bentu mi che assizerrat a su chizolu iscurosu Ètimu srd.

assizigàre , vrb Definitzione pònnere a sízigu, sidhiu, istrintu Frases li ponzeit unu collarinu e bi l'assizigheit de manera chi sa conca no bi podiat rupire mancu a fortza (G.Addis) Ètimu srd.

assobinài , vrb: assolinari Definitzione pònnere a pigare sole, pigare sole Sinònimos e contràrios assoliae, assorinai Frases assobinai su trigu in s'argiola ◊ cuss'animabedhu ariseu fut assobinendu in su pranu ◊ lah is calixertas assolinendi! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu exposer au soleil Ingresu to sun-dry Ispagnolu solear, asolear Italianu soleggiare Tedescu in die Sonne legen.

assobinàu , pps, agt Definitzione de assobinai, assolinari Sinònimos e contràrios assoliau, assorinau 2. si fiat pesada a bobai asuba de is crabeturas assolinadas.

assoboràre assaborài

assocài , vrb Definitzione nau de erbas e matedu, betare soca, pònnere arraighinas e crèschere bene (fintzes cracu); nau de gente, callai a ciorbedhu, crèschere de seru, essire giuditziosos Sinònimos e contràrios acherrai, atichire, tènnere / insabiai Frases su sèmini nascit, assocat e inflorit ◊ cuss'erba assocat meda, crescit meda a cambus ◊ custu sarmentu at assocau bèni Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pousser Ingresu to take root Ispagnolu arraigar Italianu allignare Tedescu gedeihen.

assocàre , vrb: assogae, assogai Definitzione acapiare cun sa soga; tènnere o cassare a soga o a latzu un'animale, mescamente currendho, betandhosidha a conca de atesu, a irfogu; in cobertantza, incantare, acapiare chentza fune, giare una briga / assogai a corrus límpius = betendhe sa soga própiu a corros, chentza leare àteru, precisu Sinònimos e contràrios acapiae, insogai | ctr. iscapare, isorbere Frases ant assogau sa mallora, aferrada e istrumpada ◊ no dhu lessis a si fui: assogadhu! 2. is sonadas no tenint su poderi de assogai s'ànima ◊ sangunera pasteratza, satzas is bramas chi ti assogant sangrendu a chini t'istimat! ◊ a sa becesa su coru benit assogau de s'ispédhiu de su tempus chi unu at bíviu biatzu (Z.Sanfilippo)◊ lillu prenu de puresa chi mi assogat su coru! (An.Casula) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu assujettir Ingresu to subjugate, to seize Ispagnolu someter, capturar Italianu assoggettare, catturare Tedescu unterwerfen, fangen.

assodhài, assodhiàe, assodhiàri , vrb Definitzione su si pònnere impare, arregòllere cosa de medas ponendho totu impare Sinònimos e contràrios assodhiri Frases totus impari eis assodhau, de su prus mannu a sa pitichedha, e mi eis arregalau una pinna ◊ si depet assodhiari totu sa parentella po ndhe foedhari.

assodhidúra , nf Definitzione su assodhiri, arregorta de cosas, de gente e àteru Sinònimos e contràrios acogliera, arragota, cabigiulada, collia, collinzu 2. duas intradas de su didu iscónciu a s'àcua e isparéssia s'assodhidura! Ètimu srd.

assodhiméntu , nm Definitzione su assodhiri, arregorta de cosas, de gente o àteru / a. de su didu = martzidura Sinònimos e contràrios acabidamentu, acogliera, arragota, assodhidura, cabigiulada, collia, collinzu Ètimu srd.

assodhíri , vrb Definitzione arregòllere a unu a unu, a pagu a pagu, pònnere totu impare, chistire; nau de una segada o freadura, martzire, fàere a matéria / pps. assodhiu, assodhitu Sinònimos e contràrios assodhai, assortai, assortire, bodhiri, collire Frases assodheus firmas po una proposta de lei ◊ is carrogas si assodhint impari ◊ at assodhiu is pipius asuta de sa manta ◊ in cortilla dhoi fiant sordaus e serbidoris assodhius acanta de su fogu 2. mi fait su prexeri de mi assodhí custu porcu cantu abarru innòi? ◊ beni, o morti, e assodhimindi! ◊ e duncas custa computeredha portat cosa po assodhiri totu su ch'iscrís? ◊ assodhendusí sa sutana me is genugus, su predi si est sétziu 3. seu bessiu mau dèu puru, depu ai assodhiu de su capu scuadra miu! Tradutziones Frantzesu rassembler Ingresu to gather Ispagnolu reunir, juntar Italianu riunire Tedescu sammeln.

assodhítu, assodhíu , pps, agt Definitzione de assodhiri Sinònimos e contràrios aunidu, collidu, imboligadu / martzidu 2. duus ogus braxus dhi luxiant in sa faci assodhita in su mucadori (S.A.Spano)◊ cun is pannus assodhitus dhoi fiat su lentzolu puru ◊ is italianus in cussu momentu fiant assodhitus me is pratzas.

assodhocàe , vrb Definitzione coment'e fàere trèmere, fàere a tímere, pigare assíchidu, pentzamentu, arreolu.

assòga , nf: soca* Definitzione corria o tira longa e larga ma cosia a una bandha de arresurtare a duos pígios: a unu càbudu portat una lóriga de ferru ue si faet intrare sa coatza o àteru càbudu.