A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

assilentàre , vrb Definitzione pònnere fora su note a pigare serenu, chilighia Sinònimos e contràrios selenare.

assíli , nm: atile, atzibi, atzile, atzili, batile, ocili Definitzione sa parte de apalas de sa conca, tra su tzugu e su cúcuru Sinònimos e contràrios chelfija, cúcara, gassile 1*, pistidhu, tidíngia Frases dh'iat apertu su assili e si fut meravigliau ca no dhui portàt su ciorbedhu ◊ su mandiadori in su atzibi dhi essat! Terminologia iscientìfica crn Tradutziones Frantzesu nuque Ingresu nape Ispagnolu nuca Italianu nuca Tedescu Genick.

assiliàre assebiài

assilingàre , vrb Definitzione fàere o torrare finivini Sinònimos e contràrios afinai, afinicare, assutighilare, insutiligai / apedhuncare, illangiare, irromasire, istincare, scalaxiri | ctr. ingrussare / ingrassai Ètimu srd.

assilínu , agt Definitzione chi est de assile, chi pertocat is assiles / coa assilina, pedhe a. Ètimu srd.

assímas , avb Definitzione prus a totu Sinònimos e contràrios mascamente, prusatotu Frases assimas a mengianu dhi fait mali a is gangas, si abbóxinat Tradutziones Frantzesu spécialement Ingresu especially Ispagnolu sobre todo Italianu specialménte, soprattutto Tedescu vor allem.

assimbigiài, assimbigiàre , vrb: assimbigliai, assimbilai, assimbillai, assimbixae, -ai, -ari, assimbizare, assimilgiai, simbilai Definitzione èssere o agatare a unu, o una cosa, oguale in parte, in calecunu piessignu, a un'àteru o a un'àtera cosa; fintzes pònnere apare, aparagonare duos o duas cosas, connòschere a s'assimbígiu Sinònimos e contràrios abbentinnare, abbrembare, aerae, afigurai, agghentinare, ammelmare, assemizare, atipizare, atraniai / aparagonare Frases mi est cunfundendi cun fradili miu, ca si assimbigiaus ◊ is ogus tuus mi ant fatu cussu giogu chi no assimbillat a nisciuna cosa ◊ cudhos duos si assemizant apare, difatis sunt frades ◊ is contus de totu is bidhas de sa Sardigna si assimbillant apari ◊ cussu si assimbígiat a tie, pareis fígios de totuna mamma ◊ su cosseto si assimbixat a su cipone, ma non portat mànigas ◊ mi dhu narat, mamma, ca apu assimbillau a babbu 2. a una burrica sétzia a carru ti ant dépiu assimbillai! ◊ sa síndria si podet assemizare a su melone ◊ si podet assimbizare a una retza piena de pisches 3. dh’apu assimbillau a sa cumpostura e a su fuedhai (R.Locci) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ressembler Ingresu to resemble Ispagnolu parecerse Italianu rassomigliare Tedescu gleichen.

assimbígiu assemízu

assimbigliài, assimbilài, assimbillài assimbigiài

assimbíllu assemízu

assimbixàe, assimbixài, assimbixàri, assimbizàre assimbigiài

assimbízu assemízu

assimígiu assemízu

assimilàre , vrb Definitzione nau de su chi faet un'organísimu cun s'alimentu, cambiare a matéria bia is sustàntzias chi at suspiu in istentinas de su papare digiriu; nau de sonos e sinnos, su si che furriare a un'àteru sonu e fàere su matessi sonu (de iscríere cun sa matessi lítera)/ assímilat, no assímilat = de su chi mànigat ndhe li pigat, no ndhe li pigat Sinònimos e contràrios pigai 1 Tradutziones Frantzesu assimiler Ingresu to assimilate Ispagnolu asimilar Italianu assimilare Tedescu assimilieren.

assimilgiài assimbigiài

assimizàda , nf Definitzione su assemizare Sinònimos e contràrios assemizu, assimizanta Ètimu srd.

assimizànta , nf Sinònimos e contràrios assemizu, assimizada, simbillantza Frases si creiat Falcau ca nachi ndhe aiat un'assemizanta candho impostaiat su giogu de su fúbbaru (S.Patatu) Ètimu srd.

assimizàre assemizàre

assimízu assemízu

assimpràre , vrb: scimprai* Sinònimos e contràrios allocai, ammachiae, sbalossai Frases cussu est assimprannosi cun is giogos!