A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

assetiósu , agt: setiosu* Definitzione chi tenet sétiu, grabbu, maneras bonas de fàere Sinònimos e contràrios aggrabbadu, garbosu, modosu Terminologia iscientìfica ntl.

assétiu , nm: assetu, sétiu 1 Definitzione nau de ccn. po su cumportamentu, manera grabbosa de fàere, o fintzes chi no giaet cunfidàntzia, chi si credet meda; nau de sa cosa, manera de istare, betu de èssere posta, de cicire bene / donai a. a ccn. cosa = pònnere bene, assentare Sinònimos e contràrios galania, garbu, tratu / assentu, posidura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grâce, politesse Ingresu politeness Ispagnolu garbo, posición Italianu assètto, garbo Tedescu Ordnung, feine Formen.

assétiu 1 , nm Definitzione su pònnere a un'ala, su che istesiare a unu de unu logu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu isolement, relégation Ingresu isolation, internment Ispagnolu aislamiento, confinamiento Italianu isolaménto, confino Tedescu Absonderung, Wohnortsbeschränkung.

assétu assétiu

assetulàre assentulàe

assétzidu , nm Sinònimos e contràrios aira, meda.

assevàre , vrb Definitzione tzatzare meda Sinònimos e contràrios abbudagare, abbudhai, atatare, mascare, sgagliubbai Frases mi so vene assevatu.

àssi àsse

assiài asseài

assiàre , vrb Definitzione fàere a errigas, a sias Sinònimos e contràrios aviai Frases sas istellas si àmpulant, si abbassant, si atrofizant, surcandhe s'àera àssiant Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rayer Ingresu to rule Ispagnolu rayar Italianu rigare Tedescu streifen.

assíat! , iscl Definitzione ite mi siat!…, ma càstia!, m'abbàida!…, custu siat!…: totu foedhos po bòllere nàrrere meravígia, ifadu, dispraxere, iscontróriu / assiat za est abberu! = e tandho za est abberu! Sinònimos e contràrios lampu! / tandho Frases assiat cosa! ◊ assiat atreghentu: est un'iscàssiu, sunt sempre brighendhe! ◊ già mi ndhe at dadu de ispaborzu, cussa criadura… assiat! ◊ assiat ingúlumos chi ti ant postu!… ◊ tanta cantu pesat, cust'antunna… assiat! ◊ assiat machine!… ◊ assiat francas de moro, chi mi negas unu ranu!

assiàu , pps, agt Definitzione de assiai Sinònimos e contràrios contomosu, cosconosu, istantissu, istantufu, tufosu, tastosu 2. tocàt a papai lardu assiau, in tempus de fàmini ◊ su lardu assiau dhu poniant in sa búsciula de su carru, po dh'ingrassai.

assibbiàre , vrb Definitzione lassare sa porta aperta unu pagu Sinònimos e contràrios afacai, irganzare, iscadangiai, sucunzare.

assíbile , nf: síbile Definitzione genia de animale areste: gatagreste o cane de serra Sinònimos e contràrios ansile*, bassili, cassí, grassíbile, ibbirru, ischirru, màrcia 3 Terminologia iscientìfica anar, martes martes latinorum.

assíca , nf Definitzione s’abba de su mare bàscia, candho su mare si abbàsciat ca sa Luna dh’atirat a un’àtera bandha (itl. bassa marèa, ctr. umpridura).

assicài, assicàre, assicàri acicài

assíchidu acíchidu

assichillonài , vrb: assichizonare, atzichillonai Definitzione nau de erbas e mescamente de frutuàriu, essire aortitzu, fàere a sichizone, igragalare; nau de unu, imbeciare, essire totu a tzirbisas che cosa igragalada, chi est sicandhosi Sinònimos e contràrios acalabiare, allagorjare, allartzanai, astenare, indisichire, sicai / frongire Frases cussus froris dhus at atzichillonaus s'arrosu mascu 2. sa pedhi si dhi fuat totu atzichillonada coment'e cussa de una fémina bècia (V.Demuro) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dessécher Ingresu to whiter Ispagnolu apergaminarse Italianu incatorzolire Tedescu einschrumpfen.

assichillonàu , pps, agt: assichizonau Definitzione de assichillonai Sinònimos e contràrios acaramau, allaunitu, allizadu, assichizonidu, insicuridu, pitzau Tradutziones Frantzesu flétri Ingresu withered Ispagnolu marchito Italianu avvizzito Tedescu verwelkt.

assichinàre , vrb Definitzione asciutare, sicare, nau de segadas in sa carre candho faent su semu; si narat de sa terra candho dha sicat s'astraore, de granu aortitzu sicau chentza cumprire Sinònimos e contràrios assichillonai 2. chena piòere, sa terra est tracada in mesu a su trigu, sos ranos sunt minudos, assichinados, aultidos Ètimu srd.