A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

assídu ansídu

àssidu àcidu

assiendhàre , vrb Definitzione fàere o tènnere siendha Sinònimos e contràrios arricai, inrichire Frases sos cumpanzos suos ant assiendhadu dae dónnia bandha, ma isse nudha! Ètimu srd.

assiensciàdu , pps, agt Definitzione de assiensciare, chi est sàbiu, bene acabadu.

assiensciàre asciensciàre

assíet! , bvrb Definitzione como siat, puru, chi!… Sinònimos e contràrios intemore Tradutziones Frantzesu peut-être Ingresu maybe Ispagnolu quizás, tal vez Italianu fórse Tedescu vielleicht.

assignadúra , nf Sinònimos e contràrios assignamentu Ètimu srd.

assignaméntu , nm Definitzione su assignare Sinònimos e contràrios assignadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu attribution Ingresu assignation Ispagnolu asignación Italianu assegnazióne Tedescu Zuweisung.

assignàre , vrb Definitzione partare, singialare e giare o chistire calecuna cosa a unu, a númene de unu Sinònimos e contràrios assintzare Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu assigner Ingresu to assign Ispagnolu asignar, adjudicar Italianu assegnare Tedescu zuweisen.

assignoràre assegnoràre

assignoricài assennoricài

assignorizàre , vrb Sinònimos e contràrios assegnorare, assennoricai Frases sos pòveros puru si che sunt assignorizados, laureados e andhados a istare in tzitade Ètimu srd.

assígnu asségnu

assiguràre, assiguràri assegurài

assiguratziòne asseguratziòni

assiguronzàdu , agt Definitzione nau de gente cojuandho, chi at fatu s'assiguronzu, s’acabbamentu de coja Frases sos pòberos unu tempus no si cojuaiant in chéjia: una borta assiguronzados podiant bívere a cumbéniu (E.Giordano) Ètimu srd.

assigurónzu assecurónzu

assilbàre asserbàre

assíle ansíle

assilenàre , vrb Definitzione pònnere a pausare, fàere pausare cosas chi podent portare fundhurúgiu. Sinònimos e contràrios