A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

arbúla abrúla

arbulàre alvuràre

arbúle abrúla

arbuliàu arboliàu

arbulítzulu , nm Sinònimos e contràrios arvuritu, matixedha, matutzedha Frases che pigaiat a sos cúcuros aggantzèndhesi cun sas francas a calchi arbulítzulu de mela de frúsciu (P.Muta) Ètimu srd.

arbulotàre abbolotài

arbumànnu , nm Definitzione genia de àghina bianca Sinònimos e contràrios abrixedha, albarega, bianchedha Terminologia iscientìfica frt Ètimu srd.

arbumína , nf Definitzione una calidade de proteinas Tradutziones Frantzesu albumine Ingresu albumin Ispagnolu albúmina Italianu albumina Tedescu Albumin.

arburàda , nf Definitzione orruga larga o istrada totu àrbures, matas Terminologia iscientìfica bdh Tradutziones Frantzesu avenue, boulevard Ingresu avenue Ispagnolu avenida Italianu viale Tedescu Allee.

arburài, arburàre alvuràre

àrbure àlbere

arburèdha , nf Sinònimos e contràrios arvuritu, matixedha, matutzedha.

arburédu , nm Definitzione logu prantau a matas Ètimu srd.

arburerítza , nf Definitzione giogu chi si faet prantandhosi cun d-unu sàrtidu a manos in terra e a peis in artu, cosa chi a logos narant àrbule arta, àrburi de s'arenada, de sa nai Terminologia iscientìfica ggs Ètimu srd.

arburèsa , nf Definitzione sa lepedha famada chi faent is maistos de Arbus, a lama larga meda Terminologia iscientìfica ans Ètimu srd.

àrburi àlbere

arburiàu alvuràdu

arburídu , pps, agt Definitzione de arburire; nau de su logu, chi est totu matas, prantau a matas Sinònimos e contràrios allinnadu, arboliau, arveradu.

arburínu arborínu

arburíre , vrb Definitzione prantare su logu a matas, pònnere a àrbures Sinònimos e contràrios abbuschire, alvurare, atupare, imbuschire, intupai, intupire Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu reboiser Ingresu to reafforest Ispagnolu reforestar Italianu rimboschire Tedescu aufforsten.