A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

aragnólu , nm: arangiolu, arangiou, arantzolu, aranzolu, arrangió, arrangiolu, arranzolu, arrengiolu, arringiolu, arrungiolu, ranzolu Definitzione genia de bobboi de tantas calidades, totu farrancas (bàtoro paja), su chi faet su tallaranis o napa / arranzolu de s'arza, arangiolu sulau = anzalora; arranzolu vúvulu = iscurpione; arangiolu, aranzolu = una zenia de pische (itl. pésce lupo o spìgola ragno); arrungiolu = a logos, fintzas berme chi ponet a su casu Sinònimos e contràrios aragna, arràngiu 2, babbauda, cantupiludu, francadossu, mamarosi, mariavarranca, muldidori, naparràngiu, surbadura / ttrs. tarràncuru Frases is funnagos funt abarraos prenos de aragnolu, de afrontognos 2. chi benit fillu miu gei ti ndi dhus bogat is arangious! Terminologia iscientìfica crp Ètimu ltn. araneolus Tradutziones Frantzesu araignée Ingresu spider Ispagnolu araña Italianu ragno Tedescu Spinne.

aràgnu , nm: aràngiu, arantzu, aranzu Definitzione genia de linna (no faet àrbure manna) e frutu (upm) tundhu a silibbas, de sabore unu pagu aghedu, prantau meda po su grandhe valore chi tenet: famaos is frutales de aràngiu de Milis / calidades de aràngiu: a croxu fini, sambenosu, de Bidhexidru, marrocu, burcigali / burtigali, ogu de meurra, tarocu, vaníglia (calidade druche deunudotu); is partes de un'aràngiu: su croxu, sa títula o silibba (a logos isprigu, pè), su pisu; s'aràngiu podet èssere: suciosu, druche, aghedu, asciutu o istuposu Sinònimos e contràrios anàngiu Maneras de nàrrere csn: aràngiu arestu o argu = citrus bigaradia; arangiubburdu = lau spinosu, golóstise; aràngiu de mari = zenia de purpu; segai a. = bodhire arantzu; a. assutu = chi portat pagu àcua, coment'e tuvudu Frases tenet un'ortu de arantzos 2. ajó a s'aràngiu bellu e baratu! ◊ mànigadi duos arantzos ca ti passat su sidi! ◊ is piciocus fainti boc'e ogu coment'e un’aràngiu, candu bint sa piciochedha! Terminologia iscientìfica frt, Citrus aurantium, C. sinensis Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu oranger, orange Ingresu orange Ispagnolu naranjo, naranja Italianu aràncio, arància Tedescu Orangenbaum, Orange.

Aragòna , nf Definitzione su logu chi currispondhiat a is Paisos Catalanos, fatu a regnu, e chi at fatu sa gherra po si fàere mere de sa Sardigna: s'Aragona at dominau sa terra nostra de su 1409 (gherra de Sedhori) fintzes a su 1478, candho su rei aragonesu, giai cojuadu cun sa reina de s'Ispagna, essit rei de Ispagna puru e cumènciat deosi su domíniu ispagnolu durau fintzes a su 1708, candho de sa Sardigna si ndhe faet mere s’Àustria.

aragòne , nm Definitzione bentighedhu forte; fintzes fortza, coràgiu, abbrítiu / ómine de a. = porosu, corazosu, chi s'ischit difèndhere Sinònimos e contràrios araghe Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu brise forte Ingresu strong breeze Ispagnolu brisa fuerte Italianu brézza fòrte Tedescu Wind.

aragonésu , agt Definitzione de s'Aragona; de sabore malu Sinònimos e contràrios rànchidu, tosconosu.

aragòni , nm: arragone Definitzione sentidu de dispraxere e de arrennegu contra a ccn. o calecuna cosa / ómine de arragone = coragiosu Sinònimos e contràrios afuta, arràbbiu, arragiolu, arrenigna, arrennegu, bischiza, bústica, búzara, cardedha, corina, crocone, febi, gormone, grema, mútria, stacu, studugu Frases s'uscieri si ndi fiat prexau cun giaja po s'aragoni chi iat tentu cun s'impiegau ◊ nosu Sardus no ndi teneus de aragoni contras a chini si fait mali ◊ lassadhu isbentiai, ge dhi passat s'aragoni! Sambenados e Provèrbios smb: Aragoni, Aregoni Tradutziones Frantzesu dépit, colère Ingresu anger Ispagnolu bronca, rabia Italianu stizza, ràbbia Tedescu Ärger.

arài , vrb: arare, arari Definitzione mòvere o furriare unu pígiu de terra cun s'arau po dha semenare o prantare Maneras de nàrrere csn: arai a coa de margiani = fai muredhas, cradigas, arare a indróvigu lassendhe carchi crista chentza arada, comente s'aradu ch'essit chentza de leare terra; arai una primu borta sa terra lassada a cortura = brabatai; arai sa de duas bortas = torrai in manu; arai sa de tres bortas = retròciri; arai a sèmini = prenare; arai a ingruxadura = arare (una segundha borta) de rugadis; arai a faci = betare innantis su sèmene e arare apustis, carrarzare su sèmene arendhe etotu; arai una terra a trigu = po dhue semenare trigu Frases candu fia piciochedhu benestis a innòi po arai ◊ e candu mai eus biu un'arricu arendu?! ◊ ara sa terra, ca est de arare! ◊ tanno si araiat chin sos zuvos e si semenaiat a manos Terminologia iscientìfica mssr Ètimu ltn. arare Tradutziones Frantzesu labourer Ingresu to plough Ispagnolu labrar Italianu arare Tedescu pflügen.

araixédhu , nm Definitzione min. de arau, arau piticu.

aràju , nm: arrau, raju* 1 Definitzione genia de istillu, punta de ossu (fatu cun sa cannedha de sa camba de su lèpere o de su conillu) po trebballare s'iscaria.

aràlidu aràdula

aràllia , nf Definitzione genia de frore (in Sardigna ch'est batiu de fora)/ aràllia a folla strinta = Dizygotheca elegantissima Terminologia iscientìfica frs, Fatsia japonica Tradutziones Frantzesu aralia, aralie Ingresu angelica tree Ispagnolu aralia japonica Italianu aràlia Tedescu Aralie.

araméntu , nm Definitzione su trebballu de arare Sinònimos e contràrios aramíngiu, aríngiu, aróngiu Ètimu srd.

aramígu anemígu

aramíngiu , nm Sinònimos e contràrios aramentu, aríngiu, aróngiu Frases babbu miu acabbàt s'aramíngiu po sa candelera ◊ cun Allinu tocàt a fai a agiudu torrau: unu andàt a marrai e issu dhi fiat s’aramíngiu Ètimu srd.

aramínzu , nm: arramíngiu, arraminzu, raminzu* Definitzione erva de ràmine, genia de erba totu cambos nodosos fortes, tostaos (ispraghent meda asuta de terra bogandho arraighinas fines), mala a ispèrdere (in terra trebballada istrobbat meda) Sinònimos e contràrios arramanarxu, eràmine, ereminzu, gràmene, orgodhàsile, orodhasu, pastudrèmini, trèmini Terminologia iscientìfica rba, Cynodon dactylon.

aràmu , nm Definitzione genia de tessíngiu Frases sa massaja in s'acredha poniat tiàgias de aramu e de iscacu (A.Barra). Terminologia iscientìfica ts.

aràna , nf: arrana, rana* Definitzione genia de animaledhu chi andhat a brínchidos, de carena curtza, cun is cambas de asegus prus longas ma pinnigadas, faet prus che àteru in logos de abba; genia de maladia de is brebès chi portant abbadura; maladia a peis chi benit a is cuadhos (arrana de su pei); genia de tumore chi essit asuta de sa limba / genias de arana: arrana de àcua, de abba = discoglossus sardus; arrana birde, arranedha = hyla sarda; arrana pabedhosa, mudhitzosa, pintada, de sicu, de sole, arana lata = arranu mascu, itl. ròspo smeraldino (bufo viridis) Maneras de nàrrere csn: vocare arranas dae buca = faedhare male; pistare a unu, una cosa, che arana = mazare meda, surrai forti; èssere birde che arrana = zúchere sa fatza birde che arana; erba de arranas = ranunculus aquatilis, arvensis (cadedha), asiaticus (frantzesíglia), bulbosus (apiubburdu 2), bullatus (ranunculedhu), ficaria (fundhugrassu), muricatus (sonnurassu), sardous, trilobus, velutinus Frases sas aranas in su ribu sunt pesandhe unu teju Terminologia iscientìfica anar, mld Tradutziones Frantzesu grenouille, distome Ingresu frog, fluke Ispagnolu rana, ránula Italianu rana, distòma Tedescu Frosch, Leberegel.

aranàda adenàda

arànas , nf Definitzione genia de maladia de is brebès Sinònimos e contràrios abbadura, abbarbuladura, abbavera, aranedhadura, verusímini Terminologia iscientìfica mld Tradutziones Frantzesu distomatose Ingresu distomatosis Ispagnolu distomatosis Italianu distomatósi Tedescu Distomatose.

arànca , nf: arranca Definitzione singiale chi lassat in sa carre calecuna punta tostada passada arrasigandho a forte de bogare fintzes sàmbene Sinònimos e contràrios arràncula, farranca, farrasca, frascada, iscarràfiu, iscràviu, ràfia 1, rafiada, scarrafiadura Frases su pitzinnu istabat currillandhe finas a candho no nche lu ghirabat sa gana o sas arrancas de s'ispina de prunatza Ètimu spn. arranque Tradutziones Frantzesu égratignure Ingresu scratch Ispagnolu arañazo Italianu graffiatura Tedescu Kratzer.