A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

aputzàre , vrb Definitzione disigiare fémina o ómine, fintzes disigiare àteru Sinònimos e contràrios ampuare 1, chèrrere, cubire, disigiai Frases cussu zòbanu est aputzandhe a sa fiza de Fulanu.

apuzadúra , nf Definitzione disígiu mannu, forte Sinònimos e contràrios ampuadura, apuzu, insuamentu, lusca / agodíssia, codícia Ètimu srd.

apuzonadúra , nf: puzonadura* Definitzione su apuzonare Sinònimos e contràrios brotadura, pillonadura / aggajadura, teníngiu, tentura 1.

apuzonàre , vrb Definitzione nau de is matas, de is linnas, bogare pigionatzos, cambos noos; nau de bestimentu o de orrobba, fàere is puzones, is pinnigas o gajas apostadamente, totu paríviles, po bellesa / a. unu sacu = atururare sa buca, collire apare sos oros afissos pro lu prèndhere Sinònimos e contràrios afroghedhare, apillonai, apuzonire, brionire, brotai, brundhire, puzonire, rampudhire / aggajai, atavellai, infrinzire Ètimu srd.

apuzonónzu , nm Sinònimos e contràrios aggajadura, apuzonadura, teníngiu Ètimu srd.

apuzósu , agt Definitzione chi tenet apuzu, disígiu mannu, gana forte Sinònimos e contràrios alibridu, alluscau, aulidu, inganatzidu, spedhiosu Ètimu srd.

apúzu , nf Sinònimos e contràrios ampuadura, apuzadura, insuamentu, lusca / agodíssia, codícia Ètimu srd.

àra àbra

àra 1 , nf Definitzione su semenadu Sinònimos e contràrios aracioni Frases s'ara de cust'annu est andhada bene Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu terrain semé Ingresu sown land Ispagnolu sembrado Italianu seminato Tedescu Saatland.

àra 2 , nf, nm: aru Definitzione bàculu; nae frochidhada po pigare crispiones, malesa ispinosa segada; nae de linna chi si ponet po apuntedhare cosa prantada (es. pisu, tamatas o àteru) Sinònimos e contràrios arradicra, cerboni, ladicra, ràdica 1, vara* Sambenados e Provèrbios smb: Ara, Aru, Arus.

arabbescài, arabbescàre , vrb Definitzione fàere a figuras de genia àrabba siat a pintura o de àtera manera Tradutziones Frantzesu décorer d'arabesques Ingresu to decorate with arabesques Ispagnolu adornar con arabescos Italianu arabescare Tedescu mit Arabesken verzieren.

aràbbicu , agt Sinònimos e contràrios aràbbiu.

aràbbiu, àrabbu , agt Definitzione chi est de is Àrabbos, chi pertocat s'Aràbbia Sinònimos e contràrios aràbbicu Frases semus peus de sos aràbbios: no tenimus una crésia in custa bidha! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu arabe Ingresu arabian Ispagnolu árabe Italianu àrabo Tedescu arabisch.

arabòra! , iscl Definitzione a. at a èssere! = giai at a èssere deasi, fàcile chi siat própriu deasi! Sinònimos e contràrios aliali!

aracàna , nf Definitzione foedhu antigu: in Tonara, bestiredhu longu po pipios fatu a bisura de gunnedha.

araciòni , nf: arassone, aratzone, aratzoni Definitzione sa terra arada, prena a laore, totu su semenau, s'incúngia / fai s'aracioni = semenare totu su laore, triballare una terra a mesapare Sinònimos e contràrios ara 1, aróngiu, laorera, zuaria Frases Antiogu est essiu po andai a bí s'aracioni ◊ bandu cun babbu a bí s'aracioni e totu su chi eus prantau 2. chi iscapu su cuadhu, gei mi dhu fait s'aracioni, in s'ortu, cun is peis!… Terminologia iscientìfica msg Ètimu ltn. aratione(m).

aradàdhu , nm: aradhu, aragadhu, argadhu Definitzione sa crosta chi si dhue faet in sa pipa, in is carradas (genia de sales chi faent is binos); su brutore chi faet sa carre candho unu est de meda chentza samunau; runza carrada, cosa groga e tostada chi ponet a is dentes in is imbagas Sinònimos e contràrios aggaradhu, cacaradhu, cragadhu, làdharu, lorra, muga, radhu, telaguba Frases padedhas e frissiolos zughiant s'aradhu e benemindhe! 2. zughet s'aradhu in dentes ca no si las pulit Tradutziones Frantzesu tartre Ingresu encrustation, tartar Ispagnolu tártaro Italianu grómma, tàrtaro Tedescu Weinstein, Zahnstein.

aradédhu alidédhu

aradéri , agt, nm Definitzione chi o chie arat Sinònimos e contràrios aradore, aringeri Ètimu srd.

aradhadòre , nm Definitzione genia de aina chi serbit in sa forredha po aconciare o tocare su fogu Sinònimos e contràrios palita, ziradore Terminologia iscientìfica ans Ètimu srd.