apàxiu apàchiu
apazàda , nf Definitzione su apazare Ètimu srd.
apazadórzu , nm Definitzione logu, tretu inue si ponet sa pàgia a su bestiàmene Sinònimos e contràrios afenadolzu, nuera Ètimu srd.
apazadúra apalladúra
apazàre apagiàre 2
apazàre 1 , vrb rfl Definitzione si narat de su pane de fresa isciustu de ora chi torrat coment'e a pane lentu, unu pagu corriatzu Sinònimos e contràrios ammaltitzare Ètimu srd.
apazàre 2 apagiàre
apazónzu , nm Definitzione su apazare, pònnere a duos a duos, a pajas Sinònimos e contràrios allobamentu Ètimu srd.
àpe àbe
apeàda , nf Definitzione su apeare Ètimu srd.
apeài , vrb rfl: apeare,
apedare Definitzione
calaresindhe de cuadhu, de sa màchina, pònnere is peis in terra, fintzes andhare a pei
Frases
est ghiratu Torraddomo: como deretu at apedatu dae su postale
Ètimu
spn.
apearse
Tradutziones
Frantzesu
descendre (d'un véhicule)
Ingresu
to dismount
Ispagnolu
apear
Italianu
appiedare
Tedescu
absitzen,
lassen.
apeài 1 , vrb: apeare 1 Definitzione acapiare a su pei Ètimu srd.
apeaméntu , nm Definitzione su acapiare is animales a is pes Ètimu srd.
apeàre apeài
apeàre 1 apeài 1
apeàrgia : abiàrja
apeàrgiu, apeàrju abiàlzu
apeciàre , vrb: apessai, apessare, apetzare 1, apetzari Definitzione fàere is pinnigas a sa gunnedha, a su nentzolu, pinnigare / apessai, apetzari = pinnigare (su bestimentu, s'orroba límpia) Sinònimos e contràrios pressare Ètimu itl. affettare + petza.
apedalàda , nf: pedalada*.
apedalài , vrb: pedalai Definitzione cracare a pedale, andhare in bicicleta; tzacai istradoni, andharesindhe Frases in s'istrada bona apedalit puru, ma in curva frenit ca sinuncas nci arruit! 2. unu fúrriu po si dispidí, e atuau iat is pentzamentus suus chen'e isciríngius de arrisu, apedalendi, apedalendi… (G.P.Mura).