Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

pabòni 1 , nm: palone 1, paloni Definitzione puncione, orrugu de linna a punta po prantare cosas in s'ortu; nae de linna acutzada, prus che àteru iscomada, chi si ponet po arraigare is fundhos de sa bide in is bíngias; arraighina de dente; palu, puntedhu mannu puru Sinònimos e contràrios rocu / ladicra, pontedhu Maneras de nàrrere csn: fàghere su p. = fàghere s'àrbure ritza, fai s'àrburi de s'arenada, o de sa nai; casciale a duos, a tres palones = chi portat duas, tres arréxinis; ebba de palone = sa de mesu, in s'arzola, presa a su rocu Frases si ponent fichidos che duos palones ◊ at apicau su capedhu a unu paboni Sambenados e Provèrbios smb: Palone, Paloni Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu petit pieu Ingresu stake Ispagnolu estaca, palo Italianu palétto Tedescu Pflock.

padezòne , nf, nm: padizona, padizone, parigioni Definitzione padedha pitica / min. parigionedhu Sinònimos e contràrios padedhutza, pingiadedhu, pingiorighedhu Frases gai est s'ou dae tempus antigu: unu andhat in frisciolu o padezone, s'àteru est in tres chidas… pudhighinu! Ètimu ltn. *patellione(m) ? Tradutziones Frantzesu petite marmite, petit pot Ingresu little pan Ispagnolu cazo, ollita Italianu pentolino, pignattina Tedescu Töpfchen.

palighédhu , nm Definitzione orrugu de ferru grussu, longhitu e tundhu, a punta a una parte e a bisura de pei a s'àtera, impreau prus che àteru po fàere istampos in terra a fichire arraiga, frucàgios o àteru, o a mòvere (cun su pei, ca faet leva) pedras mannas Sinònimos e contràrios palu, prapali Terminologia iscientìfica ans Tradutziones Frantzesu petit pieu Ingresu crowbar Ispagnolu calce, alzaprima Italianu palanchino Tedescu Hebelbaum.

pantelítu, pantellítu , nm Definitzione gennighedha pitica, parte de una porta o de una fentana (fintzes po serrare apitzu de s'imbidru) Sinònimos e contràrios importoglitu, isperàglia, poltelitu*, portedhu Tradutziones Frantzesu petit volet Ingresu shutter Ispagnolu postigo Italianu scurétto Tedescu Fensterladen.

peinchédhu , nm Definitzione peighedhu, pei piticu, pei de pipiu Sinònimos e contràrios pedighedhu, peúnculu Tradutziones Frantzesu petit pied Ingresu small foot Ispagnolu pie pequeño Italianu piedino Tedescu Füßchen.

pianíta , nf: pranita 1 Definitzione prana, pruschetotu pitica, po allisare sa linna / pàrrere passada in pranita (nau de fémina) = èssiri marria, portai titas pitichedhas Frases ancora ischit tratare su martedhu, sa pianita e puru sa tenaja (A.Nínniri) Terminologia iscientìfica ans Tradutziones Frantzesu petit rabot Ingresu jack plane Ispagnolu juntera, guimbarda Italianu piallétto Tedescu Schlichthobel.

pibidédhu , nm: pipidedhu Definitzione tipidiu, genia de lanighedha de su linu (o de sa lana etotu), sa parte prus fine de su linu; apen'apena, unu tanti paghedhedhu Sinònimos e contràrios biculedhu, filchinida, palfaruza, pimpidalla, pimpirinalla, pitzuedhu, uchedhu Frases a chie fut tepenandhe lana o pipidedhu, calicuna allatandhe, candho no fut isciapunandhe (A.Marceddu) Tradutziones Frantzesu petit peu Ingresu only a little Ispagnolu poquito Italianu pochettino Tedescu ein bißchen.

pichícu , agt, prn: biticu, picicu, piticu, pitiu, pitzicu Definitzione chi (o unu chi) tenet pagu mannària: nau cun ironia, su foedhu podet bòllere nàrrere mannu, meda, ma fintzes própriu minore, antzis minore meda, nudha puru, fintzes segundhu ite si iat a bòllere (es.: piticu su fàmini!… = meda (nau de unu chi giai si biet ca tenet fàmene); piticu su prexu!… = pagu, própriu nudha (nau de unu chi giai si biet chi no est prexau)/ min. piticadhedhu, pitichedhedhu, pitierredhedhu, pitiedhedhu, pitiridhedhu, pitirrinchinu; famíllia pitia = cun totu is fígios minores Sinònimos e contràrios minore, minudu, picocu, pistirincu, pistiringhinu | ctr. mannu Frases s'ierru fait is dis tanti pitias chi apena orbésciu bis iscurigai ◊ est piticadhedhu aditzu si bit! ◊ su fuedhai meda fait sa dí pitia 2. at donau su bistiri a sa manna, sa rosa a sa pitica ◊ mellus a morri a pitiu po no sufriri a mannu tanti pena ◊ andat bèni po mannus e pitius 3. piticu s'arrogu de casu chi si at segau… agiummai no mi ndi lassat! Sambenados e Provèrbios smb: Pitiu, Pittiu / prb: mellus chi pràngiant is piticus chi no is mannus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu petit, moins grand, moindre Ingresu small Ispagnolu pequeño Italianu pìccolo, minóre Tedescu klein.

pichirichédhu , nm Definitzione su pódhighe prus piticu Sinònimos e contràrios didighedhu, pintirighedhu, podhichedhu, tzintziricu Terminologia iscientìfica crn Tradutziones Frantzesu petit doigt Ingresu little finger Ispagnolu meñique Italianu mìgnolo Tedescu kleiner Finger, kleine Zehe.

pigliète , agt, nm: pilete Definitzione maladia su pigliete! = arràbiu arratza de!... Sinònimos e contràrios bagiariotu, mauchedhu, serpellucu Ètimu ctl., spn. pillet, pillete Tradutziones Frantzesu petit polisson Ingresu urchin Ispagnolu galopín, travieso Italianu monèllo, birichino, furfante Tedescu Schelm, Spitzbube, Gauner.

pilócu , nm Definitzione piciochedhu fintzes a is dóighi, tréighi annos Sinònimos e contràrios piciochedhu, pillosu*, pisedhu 3 Frases apo colau sos annos de pilocu apare cun mannoi meu Tradutziones Frantzesu petit garçon Ingresu young boy Ispagnolu niño, mozo Italianu fanciullo, ragazzino Tedescu kleiner Junge.

pintirína , nf, nm: pintirinu Definitzione genia de marchighedhu minudu minudu, fintzes in sa pedhe Sinònimos e contràrios pannuga, piga, pintirighinu Frases su chelu in note crara est a pintirinos: sunt sos istedhos chi lughent 2. cussu pisedhu zughet sa cara totu a pintirinos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu point, petit point Ingresu point, speck Ispagnolu punto Italianu punto, puntino Tedescu Punkt, Pünktchen.

pipíu , nm, agt: pupiu Definitzione criadura mascu, minoredha, o fintzes matuchedha ma sèmpere de pagos annos / su p. de tziu Làllara = ómine intradu in tempus, mannu, antzianu Sinònimos e contràrios bibbigorredhu, pisedhu 3, pillosu 1 / cdh. stedhu 1 / minore Frases bàsciu de s'ora no nascit pipiu ◊ fit una fémmina sola chin sete pipios ◊ su pipiu at iscapau a pei, at cumentzau a fuedhai ◊ est torrau a pipiu a fortza de becesa! ◊ a su pitzinnu su babbu l'at batidu unu pupiu de linna, a zogare 2. depeus lassai dogna isperdítziu e avesai sa genti, finas de candu est pipia, a si acuntentai de su chi tenit Sambenados e Provèrbios smb: Pipiu / prb: àcua e frius annada de pipius Tradutziones Frantzesu petit enfant, enfant Ingresu babe Ispagnolu niño Italianu bimbo, bambino, infante Tedescu Kind.

piriciólu, piricióu , nm: pirigiolu, piritzolu, priciolu Definitzione binighedhu lenu, fatu aciunghendho abba a sa binatza chentza prentzada, pustis bogau su mustu, e lassandhodha in sa cubedina calecuna die Sinònimos e contràrios binetu, binichedhu, binitolu, binuciolu, mustaloru, pició Frases su piriciou tocat a dhu bufai innantis chi bengat tempus callenti, ca si pudescit ◊ oje, gadimassestat, toco su piritzolu! Terminologia iscientìfica bfg Tradutziones Frantzesu petit vin, piquette Ingresu light wine Ispagnolu aguapié Italianu vinèllo Tedescu Tresterwein.

pisédhu 4 , nm: pisellu Definitzione genia de laore chi assimbígiat unu pagu a su pisu, a tega prus curtza, a granos tundhos e prus piticos, druche de sabore: si papat a friscu Sinònimos e contràrios pisu 2, pisuci, písulu, presúrtzisi Terminologia iscientìfica lrs, Pisum sativum Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu petit pois Ingresu pea Ispagnolu guisante Italianu pisèllo Tedescu Erbse.

pisúci, pisúcre , nm: pisudurchi, pisudurci, pisurce, pisurche, pisurci, pisurtzis, pisuruci, presunci, prisuci Definitzione basolu písiri, genia de laore (alegúmene, upm) chi assimbígiat unu pagu a su pisu, ma est a tega prus curtza, birde, a granos tundhos e prus piticos, druche de sabore: si papat a friscu e solu su granu (o papu)/ sprugai prisuci = irranare pisellu Sinònimos e contràrios besudulci, pisedhu 4, pisu 2, písulu, presúrtzisi / cdh. fesudulci, pisudulci Frases su pisurci cumpriu mi dhu papu a prexeri… su scróciu est po su meri e su papu est su miu! ◊ de su prisuci si papat su papu ◊ s'istògomo de s'arbeghe si podet prènere cun su sàmbene ammeschiau cun casu friscu, pisurche o faighedha frisca ◊ si ndhe bogant is palines o is crobedhas po prugae su pisu, sa fà, su pisurce Sambenados e Provèrbios smb: Pisurci Terminologia iscientìfica lrs, Pisum sativum Ètimu ltn. pisum dulce Tradutziones Frantzesu petit pois Ingresu pea Ispagnolu guisante Italianu pisèllo Tedescu Erbse.

piticadhédhu , agt: pitichedhedhu Definitzione chi est piticu meda, própriu pagu cosa de mannària Sinònimos e contràrios minudu, picaradhedhu, pitiarredhedhu, pitinninniu, pitirrinchinu, tzintzirichedhu | ctr. debberone, mannu Tradutziones Frantzesu très petit Ingresu very small Ispagnolu muy pequeño Italianu piccolìssimo Tedescu sehr klein.

pitzuédhu , nm Definitzione orrughedhu piticu, un'apenas de cosa Sinònimos e contràrios arrogu, bículu, bucone, cànciu, pítzia, tancu, túturu Frases depu aciungi unu pitzuedhu de craboni a su fogu Tradutziones Frantzesu petit morceau Ingresu small piece Ispagnolu trocito, pedazo Italianu pezzétto Tedescu Stückchen.

podhighítu , nm Definitzione su pódhighe prus piticu de sa manu, de su pei Sinònimos e contràrios didighedhu, pintirighedhu, podhichedhu, putzichinedhu, tzintziricu Terminologia iscientìfica crn Tradutziones Frantzesu petit doigt Ingresu little finger (toe) Ispagnolu meñique Italianu mìgnolo Tedescu kleiner Finger, kleine Zehe.

pódhixi , nm Definitzione su pódhighe mannu de sa manu; un'apenas de cosa, unu tanti pigau cun sa punta de duos o tres pódhighes: podhixedhu si narat fintzes po iscutighedha, apenas de ora Sinònimos e contràrios didumannu, podhichemannu / gradixedhu, iscuta, pachitzedhu, talighedhu, tanchixedhu, podhicada 2. poboritu, mancu unu pódhixi de sabi in conca portat! ◊ seus che is mobentis in sa moba, girendu po unu podhixedhu de farra! ◊ dhi domandu de tenni unu podhixedhu de passiéntzia 3. mi setzu unu podhixedhu, no m'istentu ◊ aspetit unu podhixedhu! ◊ lassaminci essiri unu podhixedhu a foras! Tradutziones Frantzesu assez peu, petit peu Ingresu not much Ispagnolu poquito Italianu pochino Tedescu Daumen, ein bißchen.

«« Torra a chircare