poétu , nm Definitzione pou, putzighedhu pitichedhedhu (in logu de fognas, de cundhutos e tubbos de abba) Ètimu ctl. pouet Tradutziones Frantzesu petit puits, fosse d'écoulement à l'égoût Ingresu well Ispagnolu hoyo, pozo Italianu pozzétto Tedescu Abzugsgrube.
poltellítu , nm: portalitu, portallitu, portellitu, portillitu Definitzione portighedha pitica, parte de una genna manna o de una fentana po tupare is imbidros (fintzes sa tabedha de su lacu de sa mola) Sinònimos e contràrios fonestu, importoglitu, isperàglia, pantelitu, portedhu, portoritu Frases sos poltellitos de su tauladu de su sostre ◊ fiat totu pesa e croca, castiendi me is isperraduras de su portallitu ◊ iat criau bèni su portellitu de s'enna ◊ su canariedhu si nci fiat fuiu ca iant lassau su portillitu de sa càbbia obertu Ètimu spn. portillito Tradutziones Frantzesu petit volet, porte Ingresu shutter Ispagnolu postigo, portillo Italianu scurétto, portéllo Tedescu Fensterladen, kleine Tür.
pontíca , nf, nm: ponticra, pontiga, pontigra, pontija, pontixa, pontrica, pontricu, pontriga Definitzione in is errios, genia de pontighedhu, fintzes tàula, pedra o àteru, chi si ponet tanti de pònnere is peis e pòdere passare de una parte a s'àtera chentza s'isciúndhere, in tretos de pagu abba, fintzes tretu chi faet a passare; in cobertantza, css. cosa chi faet de ponte, chi agiudat a passare, a lòmpere Sinònimos e contràrios giampadorzu, pontíglia, pontinu 2 Frases una pontica betza, unu traghinu addasiau, su murmutu de s'abba…◊ sa die fia passadu sa prima borta in sa pontriga subra de su riu 2. tue ses sa pontica de sa bida ◊ alla cudhane, tra chercos e laros, sa pontixa de sa vida: a s'àter'ala in cue giampo? (A.M.Pinna) Ètimu ltn. pontic(u)la Tradutziones Frantzesu petit pont, passerelle Ingresu footbridge Ispagnolu pasarela, puente pequeño Italianu ponticèllo, passerèlla Tedescu Steg, Laufsteg.
púpu , nm Definitzione pipiedhu de naschidórgiu, ma fintzes de calecunu annu / min. pupitu Sinònimos e contràrios creadura, criatone, fizaredhu, pipiu Frases passendhe tremulades s'ervutza e sa foza che carignu innotzente de pupu risulanu ◊ ant àpidu su pupu apenas nadu ◊ anninnia, pupu bellu, chi ses bellu chei s'oro! Ètimu ltn. pupus Tradutziones Frantzesu petit enfant Ingresu baby, child Ispagnolu criatura, niño Italianu bimbo Tedescu Kind.
rezólu , nm: arrentzolu*, irritzolu, risolu, ritzolu, rizolu Definitzione erriu pitichedhu Sinònimos e contràrios arriixedhu, ribitolu, tàcinu Frases cudhos límpios risolos de prata si sunt imbertos in tulungros (P.Delussu)◊ fit zona rica de ortos, de mulinos e de rezolos de abba bona Terminologia iscientìfica slg Tradutziones Frantzesu petit ruisseau Ingresu brook Ispagnolu riachuelo, arroyuelo Italianu rigàgnolo Tedescu Bächlein.
ricordínu , nm Definitzione immaginedha chi si faet e giaet, donu po arregodu prus che àteru de unu mortu a sa missa de su mese o de s'annale Sinònimos e contràrios cdh. rigóldia Tradutziones Frantzesu petit souvenir Ingresu souvenir Ispagnolu regalo, obsequio, detalle Italianu ricordino Tedescu Aufmerksamkeit.
rísida , nf Definitzione su erríere, iscracaliada o pasta de errisu Sinònimos e contràrios iscacagliada, iscacàgliu, iscacaratzu, iscracanzu, iscracaxu / cdh. risaredha Frases est de una rísida ischifosa! ◊ li fruscieit in orijas una rísida manna Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu éclat de rire, petit rire Ingresu laughter, small laugh Ispagnolu risotada, carcajada, risilla, risita Italianu risata Tedescu Lachen, unterdrücktes Lachen.
sàdhidu , nm: sàdhiu Definitzione trémia, iscutulada, brínchidu chi si faet mescamente candho unu si assicat totinduna, a s'ingrundha / andai a sàdhidus = donai sédhidas, andhare a brincos che a su lèpere Sinònimos e contràrios bótiu, brinche, brínchidu, sadhimentu, sàltidu, scianchitu, sédhida, sídhidu / fritida, trémida / atídhidu Frases at fatu unu sàdhiru po s'acíchiru ◊ iscudet de sàdhiu e che brincat a cropas de su cadhu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tressaillement, petit saut Ingresu jump, sudden fright Ispagnolu sobresalto Italianu trasaliménto, saltèllo Tedescu Zusammenschrecken, Hupfer.
serpellúcu , agt, nm: tzerpellucu Definitzione cerpiu, bobboi, nau meda po piciochedhu ifadosu, unu pagu malu Sinònimos e contràrios disatineri, mauchedhu, petziotu, pigliete Frases mangallu de piciochedhu, serpellucu malu, si at fatu unu trincu! ◊ serpellucu malu, bai ca babbu tuu ti dhu donat in costas su súcuru! Tradutziones Frantzesu petit polisson Ingresu rascal Ispagnolu pícaro, golfillo Italianu monèllo Tedescu Lausbube.
sorighítu , nm Definitzione min. de sórighe, sórighe piticu, tonighedhu Sinònimos e contràrios topixedhu Tradutziones Frantzesu petit rat Ingresu small mouse Ispagnolu ratoncito Italianu topolino Tedescu Mäuschen.
surtidédhu , nm Definitzione min. de súrtidu, dormia de pag'ora Sinònimos e contràrios drommidedha, surtighedhu Tradutziones Frantzesu petit somme Ingresu doze Ispagnolu siesta Italianu sonnellino Tedescu Schläfchen.
tàca , nf, nm: tacu Definitzione logu artu e in paris in pitzu, mescamente orroca sola, logu de orroca arta totu a inghíriu Sinònimos e contràrios giara, gollei, ibba, pranedha 1 / tecu, toneri, texile Frases sas abbas a bàsciu terra falant dae sos tacos de Diosa ◊ su tacu ainca funt is domus de gianas est unu pranu calcàriu assurcau de is errius Terminologia iscientìfica slg Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu petit plateau rocheux Ingresu small rocky tableland Ispagnolu pequeña meseta rocosa, peña llana Italianu tacco, pìccolo tavolato roccióso Tedescu felsiges Tafelland.
tàcinu , nm Definitzione logu a fossu inue curret abba, trainedhu; logu a badhigu Sinònimos e contràrios arrentzolu, arriixedhu / bacu Frases cussu nci essit tàcinu tàcinu Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu petit ruisseau, rigole Ingresu rivulet Ispagnolu riachuelo Italianu rigàgnolo Tedescu Rinnsal.
tímpanu , nm: trímpanu Definitzione genia de tumborru, est un'umpedhu de ortigu (a bisura de casidhu, cilíndricu), tupau a una parte cun pedhe de cane istampada in mesu in mesu, cun d-una tricighedha de pilu de cuadhu in pitzu, istirada de unu costau a s'àteru de s'umpedhu: in s'istampu de sa pedhe si faet passare un'ispau, chi comente si tirat sonat frigandhodhu a pódhighes; parte de mesu de s'origa, aintru, tupada a parte e àtera cun d-unu pigighedhu fine fine e tundhitu de pedhe (ma si narat fintzes de custu etotu) Sinònimos e contràrios túnchiu 1 Maneras de nàrrere csn: giúghere a unu che tímpanu in ballu = èssere sa befe de totugantos; portare a unu che trímpanu in festa = leare a corpos Terminologia iscientìfica sjl, crn Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu petit tambour, tympan Ingresu eardrum, kettledrum Ispagnolu tímpano Italianu tamburétto, tìmpano Tedescu kleine Trommel.
trechínzu , nm: trichíngiu, trichinzu, trighignu, trighinzu Definitzione nau de bidha, bidhighedha, bidha pitica, medau de una pariga de domos o fintzes bighinau; chedha de animales / Sos Trighinzos = sa leada de Ispollatu, Su Burgu e Bótidha in Sa Costera Sinònimos e contràrios bichinadu, bidhichedha, bidhiciolu, bidrinzu, furriadolzu, leada, madau / arbutzu, assorte, cedha, fiotu, grústiu, tropedhu Frases canno fut biu babbai, Désulu fut divisu in tres trighignos 2. tenet unu trighinzu de erveghes Ètimu ltn. tricinius Tradutziones Frantzesu quartier, petit troupeau Ingresu neighbourhood, little herd Ispagnolu barrio, rebaño pequeño Italianu rióne, pìccolo grégge Tedescu Statdviertel, kleine Herde.
trillítu , nm Definitzione sonàgia pitichedhedhu chi si ponet a unos cantu animales apicada a su tzugu mescamente a trintzilleri, a collana, po is festas Sinònimos e contràrios caciolu, dringhígliu, ischíglia, sonagiolu Terminologia iscientìfica snl Tradutziones Frantzesu petit grelot Ingresu little harness-bell Ispagnolu cascabel, campanilla Italianu sonaglino Tedescu kleine Schelle.
trinnítu , nm Definitzione sa sonàgia prus pitica chi si ponet a su bestiàmene (prus che àteru a is angiones) Sinònimos e contràrios chícula, tintinnu, tríchili, tringhitu, trinnedhu Terminologia iscientìfica snl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu petit grelot pour agneaux Ingresu lamb harness-bell Ispagnolu esquila Italianu sonaglino per agnèlli Tedescu kleine Schelle.
tumbarédhu , nm Definitzione tumborru piticu; casidhu Sinònimos e contràrios tumbarinu Frases fit che cane presu e postu a isfamigare pro ndhe otènnere sa pedhe lanza pro fàghere tumbaredhos Terminologia iscientìfica sjl Tradutziones Frantzesu petit tambour Ingresu small drum Ispagnolu tamboril Italianu tamburétto Tedescu kleine Trommel.
turronète , nm Definitzione turrone segau e imbodhigau a orrughedhos piticos Sinònimos e contràrios turronedhu Tradutziones Frantzesu petit nougat Ingresu small torrone Ispagnolu trozos de turrón Italianu torroncino Tedescu kleiner Nougat.
tzacarrète , agt, nm Definitzione piciochedhu chi istat giaendho ifadu Sinònimos e contràrios bagiariotu, brisca, petziotu, pigliete, serpellucu, tribbuletu, tzacarredhu Frases unu tzacarrete fit apretandhe a corpos de frunzita unu fiotu de crabas essindhe a pàschere Tradutziones Frantzesu petit polisson Ingresu rascal Ispagnolu granujilla Italianu monèllo Tedescu Spitzbube.