fanàle , nm Definitzione genia de aparíciu cofudu fatu coment'e isprigu, cun lampadina, po che iscúdere sa lughe atesu, pruschetotu su chi ponent a is màchinas; nau in cobertantza, ogu Sinònimos e contràrios lampione, lantione 2. sos ojos sunt duos fanales e sunt sas lughes pro abbaidare (Piras) Sambenados e Provèrbios smb: Fanale, Fanais Tradutziones Frantzesu feu de la voiture, phare Ingresu light Ispagnolu farol Italianu fanale Tedescu Licht, Scheinwerfer.

farígu, fàrigu , nm Definitzione una parte de sa farra, bona prus che àteru po animales; a logos, órgiu móliu po animales; símbula grussa; coment'e farra de orrunchinadura de linna chi faent unos cantu bobbois candho sa linna est bècia; a logos, su frore de su binu, su frore de su samucu; in cobertantza, fintzes brutore, muga, sordi / terra de bonu farigu = a matza de castàngia, fatia, isorta che farina Sinònimos e contràrios farrixedha, popoine Frases po fai s'ambulau si coit su farigu ◊ su canistedhu si bestiat a festa chin sa biancura de su farigu nou 2. béciu fut Batista Nuxis, ca portada su farigu in is genugus! Sambenados e Provèrbios smb: Farigu Ètimu ltn. farric(u)lum Tradutziones Frantzesu farine avec de la repasse Ingresu flour with fine bran Ispagnolu harina con moyuelo Italianu farina con cruschèllo Tedescu Kleienmehl.

fàrra , nf Definitzione css. laore móliu a fine, ma mescamente trigu po fàere a pane: si distinghet in pódhine (grussu - bilinzone o pódhini mannu - e fini o podhinedhu), iscete (sa farina de civraxu e tzichi o podha), e símbula o chiu (de duas calidades, po panes prus bonos, cocòi, murtau, àteros); matzigadura de linna segada a serra, a serrone Sinònimos e contràrios farina / burrumballa Maneras de nàrrere csn: fai, fàghere sa f. = farinare; f. ammestura = chentza chirriada in crezes; fai pagu f. cun ccn. = fàghere pagu frasca, no ndi bogai nudha; f. de fai óstias = sa menzus (e pro cussu "no èssiri farra de fai óstias" = èssere malu); iscoai a unu che cani in crobi de f. = catzare a unu che mazadu a terudha, de mala manera Frases manus lestras sedatzant su frori de sa farra, dha cumossant, dha ciuexint, dha ispòngiant e dha inforrant ◊ fatendhe sa farra sas féminas si pesaiant a cantare ◊ mama at preparadu su cherrigu e su sedatzu: de sa farra faghet bellu impastu, lu suighet e lu sestat su pane de onzi die 2. dh'ant iscoau che cani in crobi de farra ◊ sa farra de su tiàulu si ndi andat totu in podhi 3. uhm, cun mei fait pagu farra: chi bolit arrespetu mi bollu arrespetada! ◊ is manus cancaradas, su dotori: cun mei farra ndi fait pagu! Sambenados e Provèrbios prb: chini tenit farra e casu incasat macarronis Ètimu ltn. farra Tradutziones Frantzesu farine de blé Ingresu wholemeal flour Ispagnolu harina integral Italianu farina integrale Tedescu Vollkornmehl.

farrancàda, farrancàra , nf: afrancada, farruncada, francada, franchiada Definitzione cropu de farranca; tanti de cosa chi istat in d-una o fintzes duas manos unias; unu tanti pagu precisu / francada de agiudu = betada de manu azuendhe Sinònimos e contràrios apuinada, brancada, frascada, manada / giunta / farranca 2. custa mi paret una francada de macos,sarvamentu! ◊ at ghiradu una bella francada de linna a su fogu ◊ pongat sa pingiada de s'àcua e ghetidinci una farrancada de sali! ◊ totu cudha cosa mi l'aggantzaia a franchiadas ◊ dèu a fusteti custa cosa si dha pagu cun su dinai totu a una farrancara 3. sunt andhados pro li dare una francada de agiudu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu coup de patte, poignée Ingresu blow with a paw, handful Ispagnolu patada, puñado Italianu zampata, manciata Tedescu Tatzenhieb, Handvoll.

fascíta , nf Definitzione min. de fàscia 1; tira de paperi po aguantare ccn. cosa; fintzes anedhu, fasceta Sinònimos e contràrios anedhu 2. sa lóriga o fascita est su nòmini de s'anedhu chi s'ómini donat a sa fémina chi at aggradéssiu sa pregunta Tradutziones Frantzesu bande de papier Ingresu wrapper Ispagnolu faja Italianu fascétta Tedescu Bändchen.

faturànte, faturànti , nm Definitzione chie còmporat bestiàmene po dhu torrare a bèndhere Sinònimos e contràrios carnanseri Tradutziones Frantzesu marchand de bétail Ingresu cattle dealer Ispagnolu comerciante de ganado Italianu commerciante di bestiame Tedescu Viehhändler.

fatuvàtu , avb Definitzione luego, deretu apustis, avatu; dónnia pagu tempus, dónnia tanti, tanti bortas, a físciu (itl. fintzes periodicamente) Sinònimos e contràrios ifatu / atoratora, fissientementi, otora Frases s'undha andhat e benit e paret chi li apat mandhadu fatuvatu s'ànima de su fizu emigradu ◊ at leadu prémiu Fulanu e fatuvatu Fulana ◊ caminaiat fatuvatu a sa mama 2. fatuvatu mi ndhe la bido in domo ◊ fatuvatu andaus a bíngia a candu po una cosa a candu po un’àtera ◊ sos lampos fatuvatu allumant de fiama s'orizonte ◊ fit una candhela a carburu e fatuvatu mi lassaiat a s'iscuru ◊ fatuvatu mi torras a sa mente Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aussitôt après, souvent, de temps en temps Ingresu at once, close, often, at intervals Ispagnolu luego, enseguida, a menudo, de vez en cuando Italianu sùbito apprèsso, spésso, sovènte, a intervalli Tedescu daneben, oft, in Abständen.

feleòga , nf Definitzione foressia de fele Terminologia iscientìfica mld Tradutziones Frantzesu perte de bile Ingresu bale leak Ispagnolu pérdida de bilis Italianu colerragìa Tedescu Gallenfluß.

feminàri , agt: femineri Definitzione bragheti allegru, chi andhat meda a féminas Sinònimos e contràrios acunnadu, brodhanu, carrosu, donneri, ebbaresu, egueri, falderi, feminaju, feminitu, pillitosu, travicaletos Frases su mi àere nadu femineri mi at fatu una grandhe impressione Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu coureur de filles Ingresu philanderer Ispagnolu mujeriego Italianu donnaiòlo Tedescu weibertoll.

feridòri 1 , nm: vedidore Definitzione astoredhu, astoritu feridore, genia de pigione mannu: una calidade si agatat in Sardigna e Córsica ebbia Sinònimos e contràrios ispaderi, spraberi Terminologia iscientìfica pzn, accipiter nisus, a.n. wolterstorffi Tradutziones Frantzesu épervier d'Europe, épervier de Sardaigne Ingresu eurasian sparrowhawk Ispagnolu gavilán Italianu sparvièro, sparvièro di Sardégna Tedescu Sperber, eine Sperbersorte.

feriméntu , nm Definitzione su fèrrere, su fàere ferias Frases fiat ómine de corazu, ma connoschiat su perígulu de su ferimentu Tradutziones Frantzesu action de blesser Ingresu wounding Ispagnolu herimiento Italianu feriménto Tedescu Verletzung.

ferríghine , nf Definitzione iscadra o medra de ferru, s'iscartu de su ferru iscagiau in sa forredha de su ferreri o in logu inue iscàgiant ferru Sinònimos e contràrios cagaverru, férrina Tradutziones Frantzesu scorie de fer Ingresu slag Ispagnolu metralla, cagafierro Italianu scòria di fèrro Tedescu Schmiedesinter.

ferrínzu , agt Definitzione chi est forte che ferru Sinònimos e contràrios ferrinu 2. mancari siat betzu est ancora ferrinzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu de fer Ingresu hard Ispagnolu férreo, de hierro Italianu fèrreo Tedescu eisern.

ferrovía , nf, nm: ferruvia Definitzione bia o caminu de ferru fatu a binàrios po dhue passare is trenos Sinònimos e contràrios línia Frases intro de su ferruvia m'imbanchidho una banca…◊ s'istrada ingunis passat acanta a is binàrius de sa ferrovia ◊ fiat grae su trabballu de pistare giarra po sa ferrovia e po is orrugas! Tradutziones Frantzesu chemin de fer Ingresu railway Ispagnolu ferrocarril (m) Italianu ferrovìa Tedescu Eisenbahn.

féstu , nm Definitzione su sestare, su segare a misura s’orrobba po dha cosire a bestimentu Sinònimos e contràrios sestu Tradutziones Frantzesu action de couper, de tailler Ingresu cut Ispagnolu corte Italianu tàglio Tedescu Schnitt.

fiàdu , nm, nf Definitzione css. animale mannu de petza (baca, brebè, cuadhu, e àteru); nau in cobertantza (fintzes fiadedhu), una calesiògiat persona, nau unu pagu a disprétziu, bolendho nàrrere chi no est tanti persona bona, e si narat fintzes de bobboi (unu pagu a brulla, po erríere)/ min. fiadutzu Sinònimos e contràrios animabi, pecus Maneras de nàrrere csn: malu fiatu = fiadu malu, cristianu pagu bonu; fiadu berbeghinu, béchinu, bulu, fiadu minudu (animali piticu); fiadu russu = animali mannu Frases ite bella fiadu, cussa baca! ◊ su pastore deviat dare contu a unu fiotedhu de fiados berveghinos ◊ li ant regaladu fiados minudos e fiados russos ◊ in su saltu paschiat paritzos fiadutzos ◊ fia teracu anzenu ma mi ndhe essei e mi ponei abbandha cun fiados mios 2. arratza de fiadu chi at buscadu, a maridu, Fulana: mandrone de prima calidade! Tradutziones Frantzesu bête, pièce de bétail Ingresu beast, head (of cattle) Ispagnolu cabeza de ganado, res Italianu béstia, capo di bestiame Tedescu Vieh, Tier.

fiagàda , nf: fragada Definitzione su fiagare, suspia de fragu Sinònimos e contràrios nuscada Frases sa cosa murigada pudescit sa fragada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu action de flairer Ingresu sniff Ispagnolu olfateo Italianu annusata Tedescu Riechen.

fiagaméntu , nm Definitzione su fragare Sinònimos e contràrios fiagadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu action de flairer Ingresu smelling Ispagnolu olfateo Italianu odoraménto Tedescu Riechen.

fiaghínu , nm, agt Definitzione su pigare dónnia arranchighedhu; chi o chie est sèmpere fraga fraga e pigat dónnia arrancu, o fintzes unu chi cricat féminas Sinònimos e contràrios fiagadore, fiagosu Terminologia iscientìfica ntl Tradutziones Frantzesu curieux, coureur (de filles, de jupons) Ingresu hyperosmia, curious, ladies'man Ispagnolu hiperosmia, curioso, mujeriego Italianu iperosmìa, curióso, donnaiòlo Tedescu Hyperosmie, Neugierige, neugierig, Schürzenjäger, weibertoll.

fiamarída , nf: fiammarida, framarida, frammarida Definitzione fogu tenendho a meda chi faet unu sonu a tzacurradas mescamente candho abbruxat matedu friscu, cun fràmula arta meda; in calecunu logu frammarida dhu narant a su panarighe Sinònimos e contràrios cadharida, fracarida, pampada / panarighe Frases framaridas de fogu mi essint dae pes! ◊ sas framaridas si ndhe intendhiant a bidha, de cantu fit andhendhe su fogu in logu de malesa ◊ bidiaimus sas framaridas a dedie dae tesu: conta tue ca ndhe fit brusiendhe de bene de cosa, cussu fogu!… Ètimu ctl. flamarida Tradutziones Frantzesu flambée, jet de flammes Ingresu burst of flame Ispagnolu llamarada Italianu fiammata, vampata Tedescu Aufflammen.

«« Torra a chircare