giú, giúa , nm: giubu, giui, giuo, giuu, giuvu, Definitzione loba de boes domaos (ma si narat fintzes giú de bacas) chi si giunghent impare po tirare su carru, s'arau o àteru / min. giuitedhu, giuxedhu, zuitu Sinònimos e contràrios ciuntu Maneras de nàrrere csn: arat a otu giús: is terras sunt allenas e is bòis non sunt suus = si narat a befe pro unu pazosu meda, chi istat bantèndhesi fintzas de su chi no tenet; èssiri a giú fatu (nadu de duos)= istare sempre paris, chentza iscrobare mai Frases s'aradu tichirriaiat a donzi acollada forte de su giuo ◊ teniat unu giuu che vascellu ◊ oi est totu a màchina, no si domant mancu prus giús ◊ issu tenit unu bellu giua Terminologia iscientìfica msg Ètimu ltn. jugum Tradutziones Frantzesu couple de bœufs Ingresu yoke oxen Ispagnolu yunta de bueyes Italianu còppia di buoi Tedescu Ochsengespann.

gliagàdu , pps, agt: (gli-a-ga-du) gliagau liagau Definitzione de gliagai; chi giughet calecuna liaga, chi est totu liagas Sinònimos e contràrios malandradu 2. Gesugristu fut totu gliagau e insangunau in su corpus Tradutziones Frantzesu couvert de plaies, ulcéreux Ingresu covered in sores, ulcerous Ispagnolu llagado, ulceroso Italianu piagato, ulceróso Tedescu geschwürig, ulzerös.

gragàllu , nm Definitzione indàtili o resorza de mare, genia de animaledhu de diferentes calidades, longu, a corgiolu tostau a duas perras, chi candho si serrat assimbígiat a una lepedha serrada / una creze de g.: mànigus de arresoja; g. de sànguni = gragallu de colore unu pagu biaitu (ensis siliqua) Sinònimos e contràrios arrasoa, gragalloni Frases anguidha cun lissa, cóciula cun gragallus Terminologia iscientìfica crx, pharus legumen, solen vagina, ensis ensis Ètimu ltn. cochlearium Tradutziones Frantzesu datte de mer Ingresu razor-clam Ispagnolu navaja Italianu cannolìcchio Tedescu eine Messerscheidesorte, eine Scheidenmuschelsorte.

gremédhu , agt Definitzione nau de cosa de còere sicada, àrrida (es. fae, chíghere), chi est de malu cotu, malu a còere Sinònimos e contràrios malacoi | ctr. coxibi Tradutziones Frantzesu de cuisson difficile Ingresu hard to cook Ispagnolu teniente, verriondo Italianu di diffìcile cottura Tedescu schwer kochbar.

grína, grínas , nf Definitzione su lugore chi si biet in is àrias, in su fundhale, candho est abbreschendho Sinònimos e contràrios grindha, nea, riga Maneras de nàrrere csn: pònnere grina, grinas = obrèsciri; mala grina = colore de chie est in cara mala; grina vona = cara bona, in colore, chi istat bene; giambare grina = cambiai bisura Frases connòschere ti cheria dae candho grina as postu in s'orizonte ◊ ealla sa grina imprelleada de lentore a prima lughe! ◊ est isetendhe sa grina de unu die prommissu e sonniadu ◊ candho ti pesas, grina, cun su sole chi potat ispannare custos oxos de fumu, de chixina? 2. cunzat torra sos ojos, perdet grina e si faghet a cara de chixina (P.Casu)◊ de grina det giambare dogni cosa, det alvèschere in coro s'isperàntzia ◊ unu mucatore niedhu l'imbólicat sa cara in grina de chera santa Sambenados e Provèrbios smb: Grina Terminologia iscientìfica sdi Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu la clarté de l'aube Ingresu the first light of dawn Ispagnolu aurora Italianu chiaróre dell'alba Tedescu Morgendämmerung.

grògu 1 , nm Definitzione genia de tzintzigorredhu de mare, minudu meda, in colore de chinisu, lisu a pintirighinos, est bonu a papare; dhue at logu ue is grogos funt tzintzigorros de terra, mannos Sinònimos e contràrios caragolu 2. su pitzinnu giughet unu grogu de cussos mannos, zogandhe Terminologia iscientìfica its, monodonta turbinata? Tradutziones Frantzesu escargot de mer Ingresu sea snail Ispagnolu caracol de mar Italianu lumachina di mare Tedescu Meerschnecke.

gróli , nm: grori Definitzione su trotischedhu, sa trota candho est de naschidórgiu / g. caninu = su culivúrria Sinònimos e contràrios odhiolu, seju 1, trotischedha, trotiscone, tzurrita Terminologia iscientìfica psc Tradutziones Frantzesu alevin de truite Ingresu trout alevin Ispagnolu alevín de trucha Italianu avannòtto di tròta Tedescu Forellenjungfisch.

gulosína , nf Definitzione cosa a papare chi praghet meda, licante Sinònimos e contràrios apetitoja, bobboe, ingula, licantzadoria, licantzúmene, liconia, pititeria Ètimu ctl., spn. Tradutziones Frantzesu gourmandise, morceau de roi Ingresu delicacy Ispagnolu golosina Italianu boccóne ghiótto, leccornìa Tedescu Leckerbissen.

gúrpinu , agt Definitzione de gurpe, de margiane, chi faet che a su margiane Sinònimos e contràrios gródhinu, maciuninu Maneras de nàrrere csn: pompiare a g. a unu = abbaidàrelu, bíderelu a mal'ogru, chentza li dare fide meda; rídere a g. = ríere cun malíssia, a befe, gorpeggorpe; prànghere a supedhos gúrpinos = a sa muda, chirchendhe de no lu dare a bídere; canna gúrpina = zenia de bardu (Dipsacus fullonum) Frases est unu tempus gúrpinu irghiliniu de pistoléssia (F.Satta)◊ sa franchesa sua no fit a totus chi fachiat cracu bonu e pro cussu fit pompiau a gúrpinu de tzerta zente ◊ sa bidha li ridiat a gúrpinu ◊ si los pompiabat a gúrpinu iscanzandhe de labras a unu risitu chi pariat de befe Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu de renard Ingresu foxy Ispagnolu zorruno Italianu volpino Tedescu Fuchs…

ibregungíre , vrb: ibrigonzire, ibrigungiri, irbirgonzire, irbregungiri, irbregunzire, irbrigonzire, sbregungiri Definitzione bogare in bregúngia, brigare a unu faendhodhu a bregúngia, de ndhe tènnere bregúngia Sinònimos e contràrios abbilgonzare, abbirgonzire, afachilare, atzantarare, ilvilgonzare, rividire Frases ses andhau a irbregunzire sa bidha! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu couvrir de honte Ingresu to shame Ispagnolu avergonzar, abochornar Italianu svergognare Tedescu beschämen.

ifritàda , nf Definitzione su ifridare Sinònimos e contràrios ifriscada | ctr. caentada, imbudhighinada Frases arratza de ifritada sa chi at fatu de deris a oe!… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu baisse de la température Ingresu cooling Ispagnolu baja de temperatura Italianu abbassaménto di temperatura Tedescu Abkühlen.

ifritorídu, ifritoríu, ifriturídu , agt: infirtoriu, infriduridu, infritoridu, infritoriu, infritulitu, infrituridu Definitzione chi tenet fritu, chi est morindho de su fritu Sinònimos e contràrios afritoridu, afrituladu, allintugliadu, atilchinzadu, ifritorau | ctr. caente Frases sos canes sunt infrituridos ◊ ca su pipiu fut infritoriu, sa mama dh'at ammontau 2. su calore de beranu no favorit su coro meu tristu ifrituridu (P.Sechi) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu transi de froid Ingresu cold Ispagnolu muerto de frío, aterido Italianu infreddolito Tedescu durchgefroren.

ifrundhàda , nf: irfrundhiada Definitzione cropu de frundha, pedra iscuta a frundha Sinònimos e contràrios frundhata Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu coup de pierres Ingresu sling stroke Ispagnolu hondada, hondazo Italianu fiondata Tedescu Schleuderschlag.

igumàrras , nm: irgumarras Definitzione bicru o boe marinu; genia de lampada chentza tronu chi si biet atesu su note Sinònimos e contràrios bigumarru*, circumarra, giogumarras, gulumarru, vigumarras 2. bidia su Vesúviu a igumarras e a coloriduras sèmpere divèscias (E.Giordano) Terminologia iscientìfica anar, monachus monachus Tradutziones Frantzesu phoque moine de la Méditerranée, éclair Ingresu monk seal, lightning Ispagnolu foca monje Italianu foca mònaca, lampo sécco Tedescu Mittelmeer Mönchsrobbe, Blitz.

ilgravaméntu , nm: isclavamentu, iscravamentu, sclavamentu Definitzione su ndhe calare a Cristos de sa grughe, sa funtzione de chida santa po ammentu de sa passione e morte sua Sinònimos e contràrios iscravadura, iscravatzone, iscravu 1 | ctr. incravamentu Ètimu ctl. desclavament Tradutziones Frantzesu Déposition de croix Ingresu the deposition (from the cross) Ispagnolu descendimiento Italianu deposizióne del Cristo dalla cróce Tedescu Kreuzabnahme.

illatigàda , nf Definitzione cropu giau a làtigu Sinònimos e contràrios aciotada, afuetada, fusticada, iscorriada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu coup de fouet Ingresu lash Ispagnolu latigazo, azote Italianu sferzata Tedescu Peitschenhieb.

illibriníu , pps, agt: illimbrinidu, illivrinidu Definitzione de illibrinire; nau de ccn., chi est morindho de su fritu (o fintzes chi est coment’e assicau de ccn. cosa), chi portat cara o bisura lègia e fintzes chi est de sentidos malos; a logos, fintzes chi est istrígile meda, cannàile, finigosu, de carena metzana Sinònimos e contràrios afritoridu, afriturigadu, aggruncidu, allintugliadu, ateterighedhadu / ispaurigau, isprauriu 2. fit illibriniu dae su fritu, chin sa cara líbida dae sa tramuntana ◊ si preguntat, ite li apo a dare a su pastore illivrinidu in sos montes? 3. illimbrinida, sa mama, a s'isparu, picat in bratzos sa pitzinna morta e pranghet a irgrighillos ◊ sunt berveghedhas chi a las bídere ti faghent pena, totu illivrinidas e fatigadas ◊ candho miro s'illivrinida lara, no bi at música e boghe pro cantare! (M.G.Orgolesu) 4. malallutrinidos, pensant a sa betzesa cun beste de vilesa e meda illivrinidos (G.Ruju) 5. ses tropu minuda e illivrinida e no cherzo chi ti seghes! Tradutziones Frantzesu transi de froid Ingresu cold Ispagnolu enfriado Italianu infreddolito Tedescu fröstelnd.

illinnarjàda , nf Definitzione cropu giau cun nae de linna Sinònimos e contràrios colpu, ilbarriada, irbirroncu, irrugada, irruncada, irzarriada Frases illinnarjada de fuste Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu coup de bâton Ingresu blow (with a cudgel) Ispagnolu paliza, varapalo Italianu legnata Tedescu Stockschlag.

illudràu , pps, agt: illudriadu Definitzione de illudrare; chi est totu brutu de ludu, istidhigau de ludu Sinònimos e contràrios afoxau, alludrigonau, imbuludradu, ludrigonau, lurdegau | ctr. límpiu, netu 2. si ndhe peseit dae terra totu illudriadu ◊ est brutu che porcu illudriau in s'istradone! Tradutziones Frantzesu crotté, couvert de boue, éclaboussé Ingresu muddied, splashed with mud Ispagnolu embarrado, enlodado Italianu infangato, pillaccheróso Tedescu mit Kot bedeckt, kotig.

illudriaméntu , nm Sinònimos e contràrios illudradura, illurdionzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu action de crotter Ingresu muddying Ispagnolu embarradura Italianu infangaménto Tedescu Beschmutzen mit Kot.

«« Torra a chircare