uritòglia , nf Definitzione cubedina a ue si faet essire su mustu prentzandho sa binatza Terminologia iscientìfica stz Ètimu ltn. hauritoria.
urítu , agt Definitzione pane u. = su cumossedhu, s'orrugu de pasta bene suighia chi si ndhe segat po dhu tèndhere e fàere a pane carasau Terminologia iscientìfica pne.
uriúri , nm Definitzione s'ossighedhu cun totu su chi abbarrat de s'olia mólia apustis prentzada Sinònimos e contràrios sansu Frases a istrínghere sa prentza fuint in tres ómines po abbarrare in sos isportinos s'uriuri bene assutu (F.Manca)◊ s'uriuri essit a bifaches dae sos isportinos prentzados.
uríxa ulícra
urixèdha , nf: orighedha 1 Definitzione genia de erba chi ponent a budhire po intínghere su furesu a orrúbiu (cotu meda, iscurosu).
úrma , nf Definitzione erva pútita, de batos, de arresfrius (su fragu faet a istúrridos) Sinònimos e contràrios allupaguadhu 1, brunedha, cruma*, erbiatus, isculabadedhas, issopo, isturridana, sudorea Terminologia iscientìfica rbc, Teucrium marum.
úrma 1 úmbara
urmína , nf: ilmina, olmina* Definitzione su singiale chi abbarrat in terra de una posta de pei Sinònimos e contràrios addromu, apeicu, arrasta, arrestallu, frata, iltiga, peada, peita, peuta, trata Frases in su prúere si distinghiant sas urminas de sos antzones e sas pedatas de su tzeracu.
urminàre , vrb: orminare* Definitzione lassare is peadas comente si passat, girare peri su logu; cricare is peadas comente at passau gente o animales po ischire a ue funt andhaos o chie o cales furint Sinònimos e contràrios addromare, arrastai, arrestallai, atratare, atrataritzare, ormizare, trateare Frases pusticràs fachimus sa catza e bisontzat de bi annare a urminare, pro bíere.
úrmu úlimu
úrna , nf Definitzione genia de cascita serrada a ue si betant is ischedas votadas in d-unu ségiu eletorale.
urósu , agt: aurosu* Definitzione
chi tenet bonas uras, chi portat fortuna
Sinònimos e contràrios
afoltunadu,
assortadu,
auradu
Frases
rusignolos e canàrios intonant s'urosu cantu
Tradutziones
Frantzesu
qui a de la chance,
qui porte bonheur
Ingresu
good wish,
lucky
Ispagnolu
que tienetrae buena suerte
Italianu
augurale,
fortunóso
Tedescu
Glückwunsch.
úrpe , nm Definitzione gurpe, grodhe, margiane: pruschetotu est nau su pl. po unos cantu animales arestes coment'e su margiane etotu, ma fintzes su gatu areste, su cassili o ischirru, s’annaemele (o bíurru)/ pedh'e urpe = pedhe tostada, àrrida.
urpilàre , vrb: arpilare, elpilare, orpilare Definitzione atzutzudhire is pilos de s'assíchidu, de s'umidore Sinònimos e contràrios altudhare, assunciudhai, astriare, istriare Frases sos úrulos de sos bandhidos urpilaiant sa carena ◊ s'abbighedha chi at fatu mi at urpiladu sas palas: cheret chi mi abbente in su fogu ◊ tremet su coro, su dossu mi urpilat ◊ pro no ndhe àere prus perunu aggheju sempre sempre bos apo a urpilare! (P.Mossa) Ètimu ltn. horripilare.
úrpilu , nm Definitzione su urpilare, sentidu de timória manna Sinònimos e contràrios arpilia, istriore Frases cussas cosas mi faghent a úrpilu Ètimu srd.
úrra , nf: àulla Definitzione genia de acorru, aprigu po is porcos / procu de u. = mannale po fàere provista, ingrassau abbandha in aprigu Sinònimos e contràrios àrula* Frases est chene de istadhas e ne urras po is béstias.
urrè, urrèi , nm Definitzione in d-unos cantu istados (mescamente in antigóriu), su capu de s'istadu, s'autoridade prus arta lassada in eréntzia de babbu a fígiu Sinònimos e contràrios gurrei, re* Frases su ses de gennàrgiu est sa pasca de is tres urreis, de tres urrès ◊ sabbateri, is crapitas portadhas a s'urrei… su coru no promitas ca dhu depis a mei!◊ su prus frore nodidu, sa prus siendha manna mi cumandhat s'urrei!
urreixédhu , nm Definitzione
min. de urrei: rei piticu (de tempus, de carena), o fintzes metzanu
Tradutziones
Frantzesu
petit roi
Ingresu
little king
Ispagnolu
reyezuelo,
rey pequeño
Italianu
reùccio
Tedescu
jünger oder kleiner König.
urréndiu , agt: arréndhidu Definitzione débbile, immarriu, cédiu de fortzas Sinònimos e contràrios abbrebesciau, canciau, irbalesiadu, tzédidu.