A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

unzadúra , nf Definitzione su aunzare, atzitzare Ètimu srd.

unzàre untzàre

únzile , agt Definitzione chi incaúngiat o cundhit meda, chi est grassu, nau de cosas de papare, o fintzes de terra bona Frases manigaiant a cogalzu s'únzile fozada ◊ custa terra est bella, niedha e únzile, rica e inganida de prodúere (Z.A.Cappai) Ètimu srd.

únzulu , nm Definitzione cosa isciusta meda, tropu / èssere a un'u. de suore, de abba = tírchia tírchia, isciustos colagola.

úpa , nf: aupa Definitzione genia de umbra, de cosa chi si biet de atesu ma no si cumprendhet bene ite est; fintzes tupa de linna, de matighedhas / esserebbei pro upa (nau de ccn.) = su dhu'èssere po debbadas, no serbire a nudha Sinònimos e contràrios puba / pantama / macra, moa 1, tupa Frases at bidu un'upa fine fine intrendhe in s'istampa de su frísciu ◊ ti fuent fizos tuos, terr'amada, pro chircare sidhados aterue, apozados a upas de tristesa ◊ si bident sas upas niedhas de sos suerzos ◊ sos minadores parent upas, in miniera 2. li pariat chi in custu mundhu isse che fit pro upa e chi no giuaiat a nudha 3. b'at una upa manna de lidone, de arradellu, de iscobalida Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ombre Ingresu shadow Ispagnolu sombra Italianu sàgoma scura, ómbra o figura indistinta Tedescu Schatten.

upédhu umpédhu

úpigu , nm: óbiga Definitzione genia de nassa fata cun canna e cambos o pértigas de sàlighe Frases su tagliaranu est prenu de bobbois che úpigu in poju.

upínu , nm: obinu, pinu.

upiólu , nm: ipiolu Definitzione istergighedhu po umprire abba in su sartu Sinònimos e contràrios conchedha, gupu, opia, upada / sàssua Ètimu srd.

úpitu úbbitu

upòre , nm Definitzione coment'e vapore, fragu o àteru chi lassat andhare calecuna cosa Frases si est fuida ispantada, sa mariposa: ma in manos nos at lassadu, a consolu, s'upore vellutadu (V.Falchi)◊ in cue bi at upore che candho bi apet una peste ◊ luego abberit sa gianna pro ch'essire su fiagu e ca s'upore no est pagu ispàmpinat su balcone 2. sos porcos los bochint a ispoloju in s'upore de santandria.

úpre , agt Sinònimos e contràrios bentrudu, mataudhone, matimannu, trudhoni 1.

úpu , nm: cupu* Definitzione istrégiu de ortigu a conchedha tuvuda po umprire e bufare abba in su sartu; cosa (latuca, càule, frore, innanti de si apèrrere) créschia cun is fògias istrintas cracas a bisura de bòcia; genia de aina po bodhire figu o figumorisca (canna isperrada e aperta in punta a fàere coment'e una manu cun is pódhighes acortzindhosi apare po pigare cosa)/ min. upedhu; càule a u. = càuli acupau Sinònimos e contràrios conchedha 1, gupu, opia, trobia, upada / portzedhu / aopu, bodhidore, cannuga, cannughedhu Frases in sa funtana s'upu falat pisciulinendhe in su cadinu ◊ prima lu bufaias cun s'upedhu, su mústiu licantzu! 3. a bodhire sa morisca, o sa figu tropu in artu, bi cheret s'upu Terminologia iscientìfica stz, rbr, ans.

úpu 1 ópu

upuàle umpuàle

úra , nf: aura* Definitzione totugantu su chi podet capitare in sa vida chentza dipèndhere de sa volontade de su cristianu: podet èssere bona o mala, fortuna o irfortuna; mescamente, cosa de bonu chi si disígiat e a su matessi tempus si narat Sinònimos e contràrios foltuna, solte / augúriu Frases no benit a bessu tantu disastru: mancu chi che apat passadu ura mala!(Grolle)◊ paret ura maligna: si una ndhe naschet digna passat che lampu e rèstana sas malas (P.Mossa)◊ paret ura fatale chi a Pasca no mi fetas cumpagnia ◊ lasseit andhare su tempus in ura mala impari cun totu sas gherras ◊ est nàschidu in uras malas 2. sa mezus ura est "A chent'annos chin saludu!"◊ tantas uras, pro cust'òpera bella chi as fatu! ◊ chi su sèmene nascat tra càntigos e uras de gosu! ◊ bae in ura bona! Tradutziones Frantzesu auspice, augure Ingresu omen, wish Ispagnolu auspicio Italianu auspìcio Tedescu Vorbedeutung.

uragànu , nm: araganu*, iragana, raganu Definitzione istrachia mala, nodu de bentos, molinada o remolinu de bentos fortes.

uràniu , nm Definitzione elementu chímicu de símbulu U, pesu atómicu 238,7, númeru atómicu 92: est radiativu e tenet sa capacidade de produire una fortza deasi meda e manna chi est impreau a fàere bombas e currente in centrales atómicas Terminologia iscientìfica mtl Tradutziones Frantzesu uranium Ingresu uranium Ispagnolu uranio Italianu urànio Tedescu Uran.

uràre , vrb Definitzione disigiare o pregare uras bonas Sinònimos e contràrios augurai Frases pérdidu apo impresse cudha sorte chi mi uraiat mama in sa ninnia (L.Mudadu) Tradutziones Frantzesu souhaiter Ingresu to wish Ispagnolu desear Italianu augurare Tedescu wünschen.

úrba úbra