A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tzurlíu , nm: ciurliu Definitzione pudha areste, una genia de pigione chi in Sardigna abbitat e faet sa cria puru Sinònimos e contràrios pudhamédia, pudhighinu 1, tiriolu Ètimu srd.

tzúrma , nf: ciurma, sciumma*, tzúruma Definitzione nau mescamente de gente, una chedha manna, una truma Sinònimos e contràrios apubulada, zentória.

tzurpài , vrb Definitzione leare sa vista, fàere bènnere mancu sa capacidade de bíere e abbaidare Sinònimos e contràrios atzecare, incegai, inciurpai*, inturpire, intzeghire Frases si fit tzurpau a duus annus ◊ est un'allupori chi dh'iscórriat is prummonis e dhu tzurpat ◊ dinai ndi tengu po ti tzurpai puru!

tzurpedàde, tzurpedàdi , nf: tzurpidadi Definitzione su èssere tzurpos, pecu mannu a sa vista de no bíere: in cobertantza, farta manna de cumprendhóniu, su no bíere o no cumprèndhere sa beridade, su bene, su giustu Sinònimos e contràrios surpímini, tzeghedadi, tzeghesa, tzegúmene, tzurpia 2. ita tzurpidadi est istétia sa mia!… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cécité Ingresu blindness Ispagnolu ceguera Italianu cecità Tedescu Blindheit.

tzurpéri , nm Definitzione unu chi est coment'e tzurpu ma po sa pagu atentzione, ca no càstiat bene e no biet sa cosa chi est cricandho mancu si dha portat ananti Sinònimos e contràrios lampanosu, làmpinu Ètimu srd.

tzurpèsa , nf Sinònimos e contràrios tzurpedade Ètimu srd.

tzurpía , nf Definitzione su èssere tzurpos Sinònimos e contràrios surpímini, tzeghedadi, tzeghesa, tzegúmene tzurpedadi Frases po sa tzurpia issoro rughent de sicuru!

tzurpidàdi tzurpedàdi

tzurpímene, tzurpímini , nm: surpímini Sinònimos e contràrios tzeghidúdine, tzegúmene, tzurpia.

tzurpínu , agt Definitzione de tzurpos / a sa tzurpina = che is tzurpos, chentza critériu craru 2. sunt zirandhe a sa tzurpina e no si agatant s'unu cun s'àteru.

tzúrpu tzúlpu

tzúrra , nf: ciurra, giurra Definitzione brebè bècia o malandhada Sinònimos e contràrios bodha, busale, tzica 1 Ètimu srdn.

tzúrra 1 , nf Definitzione sa trota candho est pitica / min. tzurrita Sinònimos e contràrios trotischedhu Ètimu srdn.

tzurràda , nf Definitzione iscrabigada de late, su late comente essit a tzurru istringhendho a forte sa tita de un'animale Frases carchi tzurrada de late a terra no mancat Ètimu srd.

tzurrài, tzurràre , vrb: ciurrai, tzurruare Definitzione essire a fortza, fàere a tzurru (nau de abba, sàmbene e cosas deasi); tzurrare si narat po ingurtire o bufare a intullu Sinònimos e contràrios benai, brotai, irrusciare, spiciurrai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu jaillir Ingresu to squirt Ispagnolu chorrear, surtir Italianu sprizzare Tedescu spritzen.

tzurrète , nm Definitzione bentre armà, su sàmbene de sa brebè, de s'angione (fintzes de sa craba) cotu in sa bentre de s'animale etotu: su sàmbene chi essit a búdhidu (tzurru) de s'animale iscannau s'ingollet faendhodhu a morigadura forte (pilisadura) po no si cagiare e apustis si cundhit e si ponet a còere a budhiu Sinònimos e contràrios sambenedhu Frases sos ómines aiant comintzau a irgannare anzones e berbeches, a fàchere cordas e tzurretes Terminologia iscientìfica mng Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu boudin Ingresu blood sausage Ispagnolu morcilla Italianu sanguinàccio Tedescu Blutwurst.

tzurricàda , nf Definitzione su tzurricare Sinònimos e contràrios afracada, assuprida Ètimu srd.

tzurricàre, tzurrigàre , vrb rfl Definitzione atacare cun fortza contras a ccn. po dh'iscúdere, cracare, mossigare, atumbare, incorrare o fàere àteru de male Sinònimos e contràrios afarcai, assuprire, atzurrire, azachinare, crazugai, lòmpere, trubare Frases si li sunt tzurricaos sos canes ◊ nos che cherent picare a in cue pro si nos tzurrigare ◊ lis ant tzurrigau gherra e los ant fatos prejoneris ◊ cussu vos si tzúrrigat a mossas a conca! Ètimu srd.

tzurríta, tzurrítu , nf, nm Definitzione min. de tzurra 1, sa trota pitichedha Sinònimos e contràrios groli, odhiolu, seju 1, sodhiscu, trotischedha Tradutziones Frantzesu alevin de la truite Ingresu alevin Ispagnolu alevín de la trucha Italianu avannòtto della tròta Tedescu Forellefischbrut.

tzúrriu, tzúrru , nm: ciurru*, turru Definitzione búdhidu de abba, abba chi essit a búdhidu, chi si ndhe pesat in artu; abba currendho a cora chi orruet de logu artu; genia de logu a canale úmidu; fintzes mància, genia de marcu (de imbrutadura); a logos dhu narant fintzes po disígiu mannu mescamente de fémina, po lusca / min. tzirriolu 1, tziritu, tzurritu Sinònimos e contràrios isciúscidu, spiciurru / ampuadura, lusca, sua 1 Frases si est postu a pròere a tzurru ◊ tzurros de abba in pedras allisciadas ispantant brinchitendhe sa leada (C.Meridda)◊ su tzurredhu de s'abba diventat poju ◊ unu de sos ossos in su bratzu truncau aiat pertuntu sa purpa e paris chin d-unu tziritu de sàmbene essiat a foras de sa pedhe ◊ si fritiant a bruncu a su tzurritu po bufare 4. cussu mandrillu pessat solu a su tzurru! Sambenados e Provèrbios smb: Zurru.