A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

tzapítu , nm Definitzione min. de tzapu.

tzapitúnzu tzapitónzu

tzapónzu , nm Definitzione trebballu chi si faet a tzapu; logu o terrenu chi funt trebballandho a tzapu, a marrone Sinònimos e contràrios allionóngiu, illeononzu, marrera, marrognu Frases bi ndhe aiat chi campaiant sa famíllia chin carchi zoronada de tzaponzu Ètimu srd.

tzàpu tzàpa

tzàpu 1 , nm: ciapu, sàpuli, tàpulu*, tzàpulu, tzàpuru Definitzione orrugu de istràciu béciu, orrugu de orrobba, pruschetotu orrugu chi si cosit a unu bestimentu o àteru po arrangiare un'iscórriu, un'istampu / min. tzapuedhu; tzapu de peis = corriolu de tela, petza de pè; tzapu de ortigu = orrugu Sinònimos e contràrios istràciu Maneras de nàrrere csn: ghetai unu tzàpulu = cosire, pònnere unu tàpulu; fuedhai a buca de tzàpulu = faedhare coment'e a buca prena, de no si cumprèndhere bene su chi si narat; dogna tzàpulu bolit intrai in lissia = nau de unu coredheri chi boit manixai cosas difícilis; niai a tzàpulus = a froca lada, a tàpiles mannos; pàrrere unu tzàpulu cotu in sa lessia = zúghere sa cara che sa tela (de assuconu, de maladia) Frases una màchina dh'at imbistida e iscavuada a terra cument'e unu tzapu ◊ at agatau una pipia de tzapus totu prena de agullas Tradutziones Frantzesu pièce de rajout Ingresu patch Ispagnolu parche Italianu tòppa Tedescu Flicken.

tzapuàda , nf: aciapuara*, tzapulada, tzapulara Definitzione orruta o iscutulada a terra, a forte; tzantzigada forte / donai o pigai una tz. Sinònimos e contràrios arratroxa, atapada, iscartinada / assachítidu 2. eus fatu su camminu totu a tzapuladas, a muenti.

tzapuèdhus , nm pl: sapuedhus Definitzione genia de pasta chi si faet tesa a fine e segada cun d-una tassa covecada (ma fintzes solu istrecada a manu e segada a orrugos, a spíciua e gheta), cota e cundhia che a totu is macarrones Sinònimos e contràrios ladedhu Terminologia iscientìfica mng.

tzapugníre , vrb Definitzione cosire o betare tzàpulos a bestimentu iscorriau, istampau Sinònimos e contràrios aciapuai, ammeditzare, apuntroxai, ataparatare, atrapulai Ètimu srd.

tzapuími , nm Definitzione istràcios bècios Sinònimos e contràrios istratzia 1, tapulàmine, tzapulia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu guenilles Ingresu rags Ispagnolu trapos Italianu cénci Tedescu Fetzen.

tzapulàda tzapuàda

tzapulài , vrb: aciapuai* Definitzione betare, fuliare o iscúdere a cropu, a iscutuladura Sinònimos e contràrios atapai 1, betae, imbolare, iscúdere, rúchere Frases tzàpula tzàpula e feriveri bandit! ◊ su bentu forti tzàpulat fentanas, gennas e portalis.

tzapulàju , nm: tapulàgiu* Definitzione chie arregollet tzàpulos o orrobba bècia Tradutziones Frantzesu chiffonnier Ingresu ragman Ispagnolu trapero Italianu cenciaiuólo Tedescu Lumpensammler.

tzapulàmene , nm: tapulàmine Sinònimos e contràrios istratzia 1, tzapuimi.

tzapulàra tzapuàda

tzapulàre , vrb: tapulare* Definitzione betare o cosire tzàpulos a unu bestimentu Sinònimos e contràrios cosinzare, sartzire, trabungare | ctr. irtapulare 2. est cun bistimentos betzos isorulaos e tzapulaos ◊ giuchiat sos pantalones tzapulatos in grenucos.

tzapulía, tzapulína , nf Definitzione tzàpulos, istràcios bècios Sinònimos e contràrios tzapuimi / tàpulu Frases bi teniat una salera, unu corruèscara e tzapulia ◊ si bient mascaredhas de tzapulina cun sa cara intzintziedhada, o afaciolaos cun tzàpulos bècios ◊ a sos pantalones dhis apo cosiu una tzapulina Ètimu srd.

tzàpulu, tzàpuru tzàpu 1

tzapútzu , nm: ciapussu* Sinònimos e contràrios abbunzosu, afioncadori, coredheri, impiasteri, improdheri, inciaputzu, indrovigosu Frases s'onorèvoli no si fiat fatu biri e in parti sua iat mandau unu tzaputzu de sa federatzioni.

tzàra , nf: atzara* Definitzione genia de erba linnosa chi faet a cannàile e si che artzat a pitzu de is matas Sinònimos e contràrios auciada, bentzígliu, bidichinzu, elighinzu, firighinzu, inteltzu, tichíngiu Terminologia iscientìfica rbl, Clematis vitalba.

tzàra 1 , nf Sinònimos e contràrios bremibintus, chimedha 1, germedha Frases aiat tentu duos brintzis cun d-una tzara (L.Puscedhu)◊ sa tzara est unu bobboedhu longu e fine, in colore ruju e grogu, chi si agatat foichinandhe in sa terra móida Terminologia iscientìfica crp.