atanagiàre, atanagliài , vrb: atanallai,
atenatzare,
atenazare,
atonallai Definitzione
istrínghere o acapiare a tonàgias
Maneras de nàrrere
csn:
atenatzare un'animale = crastare cun sas tenatzas; atenazare a ccn. pro carchi cosa = dàreli a subra, brigàrelu, nàrrereli cosa
2.
est atonallau de sa miséria ◊ totus dhu atenazant a dhi bogare de cabu de fumare
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
saisir ou serrer avec des tenailles
Ingresu
to grip with pincers
Ispagnolu
atenazar
Italianu
attanagliare
Tedescu
mit Zangen greifen.
tanàgias , nf: tanallas,
tanatzas,
tanazas,
tenàglia,
tenaja,
tenatzas,
tenazas,
tonages,
tonàgias,
tonàglia,
tonallas,
tonaxes,
tonaza Definitzione
genia de aina fata in duas perras de metallu, a bisura de serros, poderadas impare cun d-unu assaedhu chi dhis permitit puru de fàere giogu (apèrrere, serrare, funtzionat che duas levas, puntu de arrimu s'assaedhu): a una parte portat donniuna un'atza acancarronada a cara a s'àtera po aferrare cosa istringhendho (e fintzes po segare) e a s'àtera sa màniga e si pigant ambas mànigas a una manu; si narat pl. ma fintzes solu sing. / tenatzas de fogu = creze de tenatzas longas cun sos runcos lados e dórchidos ambos a sa matessi parte, addatas pro leare e muntènnere su ferru ingrujadu a lu triballare; tenatzas de ferrare = zenia de tenatza addata pro segare sos tzoos ferrendhe; tenaxa de intriscare = intrischiadore
Frases
est sidhada che cóciula: mancu cun is tanallas ndi dh'iscravas foedhu! ◊ dhi aperit sa buca a tonalla po nce dhi ghetai cosa ◊ fint bénnitos tzocanne sas bete tanatzas de frailàgliu
2.
sa tenatza de su tempus mi trúpiat chena dolu su licore de sa gioventura
Terminologia iscientìfica
ans
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
tenaille
Ingresu
pincers
Ispagnolu
tenazas
Italianu
tenàglie
Tedescu
Zange.