A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

prunetínu , agt: bronetinu* Definitzione genia de asulu cotu, chi est in colore de pruna Sinònimos e contràrios biaitu, blau, bleu, méschinu.

prunètza pronítza

pruníca proínca

prunigèdha , nf, nm: pruniscedha, prunischedha, prunischedhu, prunisedha, prunissedha, prunixedha, prunixedhu Definitzione (mata e frutu) genia de pruna areste, chi faet a tupighedhas a crispione, arrasposas, totu ispina longa e bogat una genia de pruna pitichedhedha, a pibionedhu, de colore asulu càrrigu candho est cota Sinònimos e contràrios annàgiu, priuschedha, prunatzonca, pronitza / ttrs. prunitzedha Frases immoi no seus fuedhendu de prunixedha e ni de corastidha ◊ s'àinu che passat friga friga de molas de prunischedha ◊ sunt matas bàscias sa murta, su prunixedhu, su murdegu ◊ prunixedha e piricocu dhoi at in bidha mia Terminologia iscientìfica mt, Prunus spinosa Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu prunellier Ingresu wild plum tree Ispagnolu endrino Italianu prugno selvàtico Tedescu Schlehbusch.

prunigrísti prunagrísta

prunínca proínca

prunírtzu pronítza

prunísca , nf Frases sa reuledha chi sonaiat intro de su coro che cuaiat s'amargura indurcànnemi su cracu che mele de prunisca (M.Dui)

pruniscèdha, prunischèdha, prunischédhu prunigèdha

prunischédhula , nf Definitzione prunischedha, nau fintzes po calisiògiat frutu pichininiu de matas arestes Frases a manigare agataiat calchi prunischédhula aspronza de matas ispinosas Ètimu srd.

prunisèdha, prunissèdha prunigèdha

prunítza pronítza

prunitzàgiu, prunitzàrju, prunitzàrzu pronitzàrzu

prunítzu pronítza

prúniu proíne

prunixèdha, prunixédhu prunigèdha

prunughélvinu , nm Sinònimos e contràrios ispinasanta 2, teria Terminologia iscientìfica mt, Calicotome spinosa Ètimu srd.

prunúntzia pronúntzia

prúnzu , nm: pugnu, púngiu, púniu, puntzu, punzu Definitzione sa manu serrada a istrintu; cropu giau a manu serrada; su tanti de cosa chi si podet pigare in sa manu coment'e umprindho, cosa paga / min. punzedhu, punzichedhu Sinònimos e contràrios bucicone, ilbrunzigone, pinnegosu, puini / puinada / impuinada / manuza 1 / pagu Maneras de nàrrere csn: fàgheresi a unu punzu (nadu de zente, de bestiàmine) = atuturàresi, collíresi paris acurtzu meda, fàgheresi a unu muntone coment'e timindhe, pro salarzu; punzu de casu = pischedhu; èssere chin su coro afissu che punzu = timindhe meda, isarcadu; (nadu de una cosa, de unu fàghere) èssere che a iscúdere unu punzu a s'ària = debbadas, chentza profetu, totu nudha; iscúteresi punzos assutos = pentíresi, impudàresi tropu tardu Frases mi at colpadu a pedra in punzu 2. za si los iscudent sos punzos a bentre, sos parentes, candho morit! ◊ a punzos e a bucicones mi l'ant totu degogliada (G.Ruzzone)◊ sucediat murrúngiu e a bortas dha finiant a púngios puru! ◊ sichiat a iscútere cata bete puntzu!… 3. cun punzos de castanza mugorada ti che passas su tempus ◊ amus semenadu unu punzu de trigu ◊ aciungi unu púniu de sali a s'àcua! ◊ l'at porriu unu punzedhu de casu e pacos panes ◊ ant carrigau tres piras de pane carasau e tres punzos de casu 4. giuchiat sos ocros maturos cant'e su puntzu ◊ sas berbeghes si sunt salarzadas e fatas a unu punzu ◊ su pisedhu, chin s'assuconu in ogros e chin su coro afissu che punzu, insedheit su borricu e truveit a conca a bidha (M.Pinna)◊ su chi est sutzessu at fatu su logu a unu punzu ◊ ih, sa zente a unu punzu si est fata coment'est essida sa boghe de su dannu 5. Antoni at batiu unu punzu de casu cràpinu e una frossella de recotu Tradutziones Frantzesu poing Ingresu fist, punch Ispagnolu puño Italianu pugno Tedescu Faust, Faustschlag.

prúpa , nf: pulpa, purpa Definitzione sa parte modhe de sa carre e de sa petza, foras s'ossu, su grassu e is nérbios, solu músculu: si narat fintzes de sa parte chi si papat de unos cantu frutuàrios, de sa parte prus modhe fintzes de àteru (es. pane); in cobertantza, sa parte méngius de is cosas o chistiones, ue dhue at de gosare / prupa de nuxi = chibu; prupa de s'anca = piscioni Sinònimos e contràrios | ctr. ossu Maneras de nàrrere csn: prupa sciuga = purpa neta, solu purpa; betàresi (a una cosa) a purpas (àterue: a burbas) mortas = betàresi tzegos tzegos, atacare o leare a s'airada chentza fàghere contu de perígulu, de dannu, de birgonza e gai; segai prupa e ossus, fuedhendi = fuedhai a istruncadura, sentza de arrispetu, sentza de delicadesa Frases si còmporas peta, abbàida unu cantu cun purpa meda ◊ sa purpa de su barracoco ispítzigat de s'ossu ◊ sa tunina in iscàtula est isceti pulpa 2. chie si màndhigat sas pulpas si màndhighet sos ossos! ◊ mairu miu dónnia fuedhu chi narat ndi tirat prupas e ossus! ◊ sos puliticantes si betant a purpas mortas che astores a tempus de los votare! Ètimu ltn. pulpa Tradutziones Frantzesu pulpe Ingresu flesh Ispagnolu pulpa Italianu pólpa Tedescu Fleisch, Fruchtfleisch.