prutzèra , nf: brutzera, purtzera Definitzione chirrione de pilos chi calat a una parte e a s'àtera de sa conca acanta a s’origa a parte de ananti Sinònimos e contràrios lemas Ètimu spn. pulsera.
prutzessiòne poltisciòne
prutzéssu procéssu
prutzòni , nm Definitzione s'annoigadórgiu de su pei de su cuadhu, su brúciu de su pei Sinònimos e contràrios cambúciu Terminologia iscientìfica crn Ètimu srd.
prútzu prússu
prúvara, prúvera , nf: brúvera*, pruvura, púrvora, púrvula Definitzione pruine, ma mescamente genia de pruine chi iscópiat, impreau po fàere isprosivos, cartúcias, minas / èssere a una p. (nau de ccn.) = èssiri imbriagu pérdiu Sinònimos e contràrios prúghera / cdh. púlvara.
pruverèra , nf: bruvurera* Definitzione logu inue chistint sa bruvura, is isprosivos Sinònimos e contràrios prugherera.
pruvétu profétu
pruvínca proínca
pruvúra prúvara
pruxénia prutzénia
pruzénia prutzénia
pruzínia prutzénia
púa , nf: puga Definitzione orrugu de linna noàdile, fustigu, iferta chi si ponet po innestare àtera mata, ma fintzes canna de bide; cosa puntuda e, pl., mescamente is puntas longas de su pètene po petenare linu e lana / pua de gunnedha = poja, órulu; pònnere a ccn. in pua = àere cunsideru mannu po unu Sinònimos e contràrios infertu, istica Frases in custos costales niedhos no bi atichit puas de vida! ◊ pranghendhe cussos àrbures e puas ◊ de sas puas no bi ndhe at tentu mancu una ◊ una pianta de méndhula innestada cun duas pugas de pruna, duas de péssighe ◊ custa vide giuchet tres pugas 2. sunt passanne su linu in puas mannas e pitias po ndhe bogare s'istupa 3. ancu dhu passent in puas! Ètimu spn. pua.
puàle poàle
púba , nf: pupa 2,
pupia 2 Definitzione
figura, comente si podet bíere cun paga lughe o de logu atesu, chi no si cumprendhet bene ite est, prus un'umbra chi no una cosa distinta; fintzes coment'e un'umbra po pecu a is ogos
Sinònimos e contràrios
aupa,
fantàsima,
impupa,
mummutzoni,
pabusina,
pantama
Maneras de nàrrere
csn:
esserebbei pro sa pupa = in debbadas, po nudha; pònnere a ccn. a puba = a càstiu, pro dare tocamentu si bidet cosa; a pupa de iscuru = a iscuriu, po comenti si podit biri a s'iscuriu; èssere a pup'a pupa = acanta e fàcia apari; ghetare pupa = portai carena, petza, corpus bistu po sa mannària
Frases
iat bistu in s'iscuriu duas pubas niedhas trogadas in dus sacus ◊ andhaiat che pupa in notes malas a compudare sa pastura ◊ a s'iscuru at bidu duas pupas ifatu de sos bitellos ◊ soe una pupa de umbras ◊ so biendhe una pupa in daesecus de su muru ◊ morzat chin totu sas pupias malas de sa cunsorza!
2.
prima de iscanzare die si est ischituladu e, a pupa de iscuru, est isérghidu a sa festa ◊ coment'e ómine ghetabat pacu pupa, ma cantu fit minore de carena fit mannu de coro
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
silhouette
Ingresu
shape
Ispagnolu
silueta,
perfil
Italianu
sàgoma
Tedescu
Profil.
pubàda , nf Definitzione
chirrione de lana chi si ponet in sa cannuga po dha filare; nuighedha de fumu / falàrendhe sa p. = filare sa lana o su linu de una cannugada, filai sa cannugada
Sinònimos e contràrios
cannugada,
cherrione,
cherritzu,
cugusta
Frases
sa betzighedha filaiat pubadas mannas de istupa e lana
2.
sa pubada de su fumu chi faghet su pipadore ◊ ndhe lassaiant de pubadas de fumu, sos trenos de unu tempus, candho fint a vapore!…
Ètimu
ltn.
pupa
Tradutziones
Frantzesu
quenouillée
Ingresu
wool on the distaff
Ispagnolu
copo,
husada
Italianu
roccata,
pennécchio
Tedescu
Spinnrocken.
pubàda 1 , nf Definitzione puba chi si paret de un'improntu, presentada chi no s'ibertaiat Sinònimos e contràrios aparimentu, cumpàrfida Ètimu srd.
pubbertàde , nf Definitzione su tempus chi sa carena de s'ómine e de sa fémina cumènciant a èssere lómpios, fatos de prodúere céllulas sessuales e tandho de pòdere fàere fígios: est diferente de una persona a s'àtera, ma po su prus a fúrriu de is tréighi o bíndhighi annos piciochedhu e piciochedha impilint, a s'unu cumènciat a dhi crèschere sa braba e a bogare (prodúere sèmene), a s'àtera dhi ammànniant is titas e dhi cumènciat su mese (produet óvulos), e deasi s'unu che a s'àtera faent cambiamentos mannos in sa mente e in su cumportamentu Terminologia iscientìfica vda.
pubblicài prubbicàre