A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

espeverràina , nf, nm: espiverràina, espuverràinu, espuvorràinu Definitzione espu chi si faet su niu asuta de terra: prus de tímere fintzes ca si podet suberiare o atzitzare chentza chi unu si ndhe acatet (passandho, arandho) Sinònimos e contràrios esperranza, espidarràina, espudarranza Terminologia iscientìfica crp, Ammophila sabulosa.

èspi èspa

espidarràina , nf Definitzione s'espu chi istuvonat sa terra po si fàere su niu Sinònimos e contràrios espeverràina, espudarranza Terminologia iscientìfica crp, Ammophila sabulosa Ètimu srd.

espiverràina espeverràina

espivorràini , nm Definitzione espi pistarràina, espu mannu, genia de bobboi matucu, niedhu, cun is alas Sinònimos e contràrios culuvrone, mummui, muscone, pastarragna, spioni.

esplanài , vrb: ispianare* Sinònimos e contràrios splanai Frases esplanaimí sa vida, imparaimí is cosas!

esponènte , nm Definitzione in matemàtica, númeru chi narat cantas bortas un'àteru (base) depet èssere moltiplicau cun issu etotu: s'iscriet prus piticu e in artu a destra acanta a su númeru de base; nau de unu, chi arrapresentat un'idea, unu grupu, unu movimentu de pulítiga, de cultura.

espònnere, espònni , vrb Definitzione ammostare, fàere sa parada, pònnere o nàrrere cosa a manera chi is àteros biant o intendhant su chi si tenet de fàere a bíere o de fàere ischire Sinònimos e contràrios ammostai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu exposer, expliquer Ingresu to expose Ispagnolu exponer Italianu espórre Tedescu auslegen.

esportadòre , nm Definitzione chie bendhet sa cosa a fora, in àteros istados.

esportàre , vrb Definitzione bèndhere sa cosa a fora, in àteros istados Sinònimos e contràrios | ctr. importare 1.

esportatziòne , nf Definitzione su che bèndhere sa cosa a fora, in àteros istados Sinònimos e contràrios saca.

espositóriu , nm Definitzione isfera de crésia, fata de oro, inue si ponet s'óstia sagrada chi si potzat bíere po s'adoratzione o fintzes po dha pòdere bogare in crufessone Sinònimos e contràrios doséliu, impàliu, pàliu 1, tusedhu Terminologia iscientìfica prdc Tradutziones Frantzesu ostensoir Ingresu monstrance Ispagnolu ostensorio Italianu ostensòrio Tedescu Monstranz.

espositziòne , nf Definitzione su pònnere sa cosa a dh'ammostare, fàere sa parada, mescamente in is mercaos, in is fieras; sa cosa posta po dha bíere Sinònimos e contràrios parada 1.

espòsta , nf Definitzione su acasagiare, arregòllere, atèndhere a un'istràngiu Sinònimos e contràrios acasàgiu.

espressài, espressàre , vrb Definitzione nàrrere sa cosa, ispiegare, nàrrere su chi unu tenet de nàrrere, su si abbogare o fàere a intèndhere Sinònimos e contràrios faedhare, ispiòndiri, nàrrere Tradutziones Frantzesu exprimer Ingresu to express Ispagnolu expresar Italianu esprìmere Tedescu ausdrücken.

espréssie , nf: ispéscia* Sinònimos e contràrios genia Frases duas cadreas fint forradas de rasu biaitu cun filos de oro e un'espréssie de fiore coment'e lizu.

espressiòne, espressiòni , nf Definitzione in matemàtica, una sia de operatziones diferentes aifatu de pare chi giaent un’arresurtau; su comente unu presentat sa bisura o nada de una css. manera.

espressívu , agt Definitzione chi narat meda, bene, su significau, foedhandho prus che àteru de una cosa o de unu fàere, de unu cumportamentu.

espressóriu , nm: ispessóriu Definitzione pregadoria.

espricàre , vrb: isplicare* Definitzione nàrrere ccn. cosa a manera chi si potzat cumprèndhere, chi si cumprendhat méngius Sinònimos e contràrios acrarai, ispiegae, nàrrere Frases s'afetu chi apo a tie no lu poto espricare a pessone terrena!