diràli deidàle
dirbàndha dibbàndha
dirbaràtu dilbaràtu
dirbetàre , vrb Definitzione fàere dispetos, torrare s’arrevesa Sinònimos e contràrios dispitziare, poribetai
dirbetósu , agt: dispetosu Definitzione nau de ccn., chi tenet de abbitúdine a fàere dispetos Sinònimos e contràrios crepuru, puntigliosu, strempiadori, strempiosu Frases at nau ca nosu seus genti dispetosa! ◊ Gràtzia, dispetosa e lestra coment'e una moninca, su binu bi l'aiat leadu e isboidadu a terra! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu taquin Ingresu spiteful Ispagnolu fastidioso, provocador Italianu dispettóso Tedescu boshaft.
dirbétu dibbétu
dirdítza derdícia
dirditzàu deldiciàdu
diressiòne , nf: diretzione, diretzioni Definitzione parte a ue si andhat; s'ufíciu e funtzione de su diretore Sinònimos e contràrios ala, bandha, filada, infilada, leada.
diretíva , nf Definitzione órdine, régula chi giaet chie tenet impreos de guvernu, de cumandhu.
diretívu , nm Definitzione segundhu s’organizatzione, sa parte chi tenet su cumandhu, su guvernu pràtigu.
diretòre, diretòri , nm Definitzione chie tenet s'impreu de cumandhare un'organizatzione, un'ente Sinònimos e contràrios ghiadore.
diretóriu , nm Sinònimos e contràrios diretivu.
dirétu , agt Definitzione chi est andhandho a calecuna bandha, chi no si firmat deunudotu innanti de lòmpere a unu logu; nau de unu cmpl., chi si ponet chentza prep. (ma in sardu is nm. de persona, o fintzes de css. cosa leada che persona, arrechedent sa prep. a: cramo a Zuanne, aus bistu a tzia Maria, eus cassau a sirboni) Frases e a ue ses diretu? ◊ custu trenu est unu diretu.
diretziòne, diretziòni diressiòne
dirfàchere , vrb Definitzione isconciare sa cosa fata Sinònimos e contràrios destrui, idarrocai, ifàghere, isciasciai, isciusciai, isconciare | ctr. fàchere.
dirfiníre definíre
dirfíssiu , nm Definitzione móvia forte, lestra / fàchere a dirfíssias = a trivas de pare, a bínchidas Sinònimos e contràrios abbolotu, salarzu Frases sos ventos sont a dirfíssios (G.M.Cabras).
dirgàna , nf: dirganu, disgana Definitzione su no àere gana, su èssere chentza gana, nau mescamente de sa gana de papare Sinònimos e contràrios igganacione, irganidura, irganu, ispititu, sganimentu | ctr. apetitu, gana Frases custa bolta mi timo chi mi morzat a pascionu de sa disgana: dae candho at passadu cussa maladia no podet ingullire! Ètimu ctl., spn. Tradutziones Frantzesu inappéttence Ingresu inappetence, unwillingness Ispagnolu desgana Italianu inappetènza, svogliatézza, abulìa Tedescu Appetitlosigkeit, Inappetenz.