A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

duchèntos duaxèntos

duchèssa , nf Definitzione genia de títulu de unu tempus, sa pobidha de unu duca.

ducotòne , nm Definitzione genia de tinta po is muros de sa domo, fata cun produtos chímicos industriales.

dúda , nf, nm: dudu, duta Definitzione su no èssere seguros de una cosa, genia de pentzamentu de chie no ischit cosa segura (su foedhu leat una prop. ogetiva in cantu bollet nàrrere dudare) Sinònimos e contràrios arreselu, dúbbiu | ctr. seguresa Maneras de nàrrere csn: èssiri in duda = dudosu, tènnere dúbbios; bogai, essiri de duda = ischire cosa segura, fagheresindhe un'idea crara Frases su sardu sintzillu, no tengu dudu, est su fuedhau in bidha ◊ sentza duda in cust'òrfana campagna tue puru pianghes sa cumpagna (S.Mossa)◊ si lompet su matzone a su disizu, in duda est chi ndhe torres a parare! ◊ sa bértiga de s'istadea àsciat e falat ca no lu sinnat su pesu de sas dudas! (F.Múrtinu)◊ custu carru sentza de agatai certesa a dogna duda (S.Medved)◊ nemmancu pro un’àtimu apei sa duda chi podiat èssere una farta de sa conca mia Ètimu spn. duda Tradutziones Frantzesu doute Ingresu uncertainty Ispagnolu duda Italianu dùbbio, incertézza Tedescu Zweifel.

dudài, dudàre , vrb: dutai Definitzione su àere dudas, su no èssere seguros de calecuna cosa, su dhue pònnere ancu, suspetu, in su chi s’ischit Sinònimos e contràrios arreselai, assumbrire, dobbidare, indutai Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu douter Ingresu to doubt Ispagnolu dudar Italianu dubitare Tedescu zweifeln.

dúddure , nf: dúldure Definitzione trúturi, pigione matucu connotu totue in Sardigna, de sa genia de is culumbos, ma prus piticu: est númene chi si giaet fintzes a sa fémina prus istimada Sinònimos e contràrios dúidura, trútini* Frases s'intendhet càntigu de cidhis e de dúddures 2. in custa domo de fronte drommit sa dúldure mia Terminologia iscientìfica pzn, streptopelia turtur, s. decaocto Tradutziones Frantzesu tourterelle Ingresu turtledove Ispagnolu tórtola común Italianu tórtora Tedescu Turteltaube.

dudduròne , nm Definitzione cosa tundha, fintzes sa natura de s'ómine.

dudduruddànna , nm Definitzione duru duru danna: genia de sonu chi si faet a boghe coment'e sonandho su ballu e prus che àteru cantandho unu pipiu Sinònimos e contràrios diniriddanna Ètimu srd.

dudhuràre dhudhuràre

dudhuredhàre dhudhuredhàre

dudhurínu , nm Definitzione ómine bàsciu e grussatzu Sinònimos e contràrios | ctr. iscannainzadu Terminologia iscientìfica zcrn.

dúdhuru , agt, nm Definitzione foedhu chi si narat a disprétziu candho unu mannu faet che is criaduras Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grand enfant Ingresu great big baby Ispagnolu crío, niño de la rollona Italianu bambinóne Tedescu Kindskopf.

dudhurudhúru , nm Definitzione su ballu sonau a boghe, a dillu Ètimu srd.

dudòne , nm: tudone Definitzione genia de columbu mannu Sinònimos e contràrios tidone*, tidu Terminologia iscientìfica pzn, columba palumbus.

dudósu , agt: dutosu Definitzione chi no est tanti seguru, chi est in pentzos, ma nau fintzes de cosa chi no si tenet segura Sinònimos e contràrios arredutosu, dubbidosu, imbalacau, meledosu | ctr. securu Frases tocat a cunfessai is pecaus certus po certus e is dudodus po dudosus ◊ si est po mimi, andaus mancai siat cras: est issa chi est dutosa! Ètimu spn. dudoso Tradutziones Frantzesu hésitant Ingresu hesitant, puzzled Ispagnolu titubeante Italianu titubante, perplèsso Tedescu unschlüssig, unsicher.

dúdu dúda

dueddúe doiddói

duéllu , nm Definitzione gherra chi faent in duos.

duèna, duènda, duéndu, duéngu, duèngia, duènna doènna

dugàle, dugàli dogàle