atortiàu , pps, agt: atrotigau Definitzione de atortiae; chi est trotu Sinònimos e contràrios acancarronau, ancujadu, doltu, fortzicau, garronosu 2. portat is manus prenas de callus e atrotiadas de su reumatísimu ◊ mammai fut sèmpere prus atrotigada, torrada che una frache, fut bívia a norant'annos Tradutziones Frantzesu tordu Ingresu twisted Ispagnolu torcido, retorcido Italianu contòrto Tedescu verwickelt, verdreht.
atorticàre addordigàre
atortigàre addordigàre
atortoràre , vrb Definitzione ifridare meda, ammarmurare, fàere tostau de su fritu Sinònimos e contràrios abbidhiritzai, acancarronae, ateterigare, cancarai, ingortigai, inteterighedhare, tostorare, tostorichedhare Frases s'aera che una fritza li pungheit sa cara atortorèndheli tota sa carena ◊ sa pedhe mia est atortorada de s'astrau 2. no bastat un'oju de sole a inchèndhere custu coro atortoradu, ca tue no mi ses fizu e ne deo ti so mama Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu geler Ingresu to freeze Ispagnolu helar Italianu gelare Tedescu zufrieren.
atoscadòre , agt Definitzione chi atoscat Sinònimos e contràrios avelenadore Ètimu srd.
atoscadúra , nf Definitzione su atoscare Sinònimos e contràrios avelenadura Ètimu srd.
atoscài , vrb: atoscare, toscare* Definitzione pònnere o fàere pigare velenu o cosa chi faet male che a su velenu etotu; prènnere su logu, cundhire s'aera de velenos o cosas chi faent male a matedu o animales e gente Sinònimos e contràrios abbelenare, alluae, atosicai, intoscai Frases su fumu púdidu atoscat s'aera ◊ b'at fragu de timanza e suore chi atoscat ◊ oe sunt atoschendhe s'ambiente Tradutziones Frantzesu empoisonner, empester Ingresu to infect Ispagnolu envenenar, contaminar Italianu avvelenare, apestare Tedescu vergiften, verpesten.
atoscaméntu , nm Sinònimos e contràrios atoscadura Ètimu srd.
atoscàre atoscài
atoscàu , pps, agt: toscadu Definitzione de atoscai, atoscare; chi portat velenu, ma fintzes nau de unu papare cun tropu sale Sinònimos e contràrios abbelenadu, atosconau.
atóschiru , nm Definitzione fragu malu meda Sinònimos e contràrios ammormamentu, pudescioi Ètimu srd.
atosconàu , agt Definitzione nau de papare, chi portat tropu sale Sinònimos e contràrios sabiu Ètimu srd.
atosicài, atosigài, atossicài, atossigài , vrb Definitzione pònnere o fàere pigare tóssicu, velenu, o àteru chi faet male che a su velenu etotu Sinònimos e contràrios atoscai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu intoxiquer Ingresu to poison Ispagnolu intoxicar Italianu intossicare Tedescu vergiften.
atostighedhàre , vrb Sinònimos e contràrios intostai, intostigai, intostighedhare | ctr. ammodhiae Ètimu srd.
atostoinàre , vrb Definitzione istare chentza fàere, firmos Sinònimos e contràrios atostonare.
atostonàre , vrb Definitzione coment’e fàere su tostau, arrempellu, pruschetotu nau candho unu tirat agoa e no faet su chi depet Sinònimos e contràrios acolconare, acorochinare Frases su sero atostonat a si che corcare: su manzanu atostonat a si ndhe pesare! ◊ ti l'apo nadu tantas bias, a fàghere cussa cosa, ma as atostonadu e no l'as fata! 2. s'intendhet sa boghe afrigida e atostonada de su babbu pro sa fiza morta Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu hésiter, s'attarder Ingresu to loiter Ispagnolu demorarse Italianu indugiare, attardarsi Tedescu sich aufhalten.
atostónu , nm Definitzione su tirare agoa, su abbarrare ibertandho o istentandho a fàere su dovere Sinònimos e contràrios acolconu, imbaru, tasinzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu atermoiement Ingresu delay Ispagnolu demora Italianu indùgio Tedescu Zögern.
atostoràre , vrb Sinònimos e contràrios arridae, assicorrae, sicai Ètimu srd.
atostorronài , vrb Definitzione coment’e fàere su tostau, s'arrempellu, abbarrare firmos in d-un'idea o un fàere Sinònimos e contràrios atostonare Frases sa maere iat atostorronau finas a cantu cudhus iant acunsentiu a dromiri in s'aposentu Ètimu srd.
atótu , agt, avb: etotu Definitzione e totu: impreadu coment'e agt., no càmbiat chi siat nau de unu o de medas, de mascu o de fémina Sinònimos e contràrios mantessi Frases seis sempri trobedhendu cumenti a is badrufas atotu! ◊ at cumentzau a timi de su primu istragatzu atotu! ◊ dhi ant iscutu sa soga po dhu cassai, ma su cuadhu s'est fuiu cun soga atotu.