A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

atambainàdu , pps, agt Definitzione de atambainare; chi est a illuinos Sinònimos e contràrios atronitadu, intambainadu, irbadhinadu, istronadu 2. est atambainadu de sa romadia ◊ in cue sa giustíscia no est ne atambainada e ne drommida: est morta! ◊ si ndhe falant de sa bicicleta atambainados pariat chi aiant fatu trinta giros de giostra ◊ funt atambainados e achénsidos dae sas podhas chena pasu Tradutziones Frantzesu étourdi Ingresu dazed Ispagnolu aturdido Italianu stordito Tedescu betäubt.

atambainadúra , nf Sinònimos e contràrios atambainamentu Frases candho s'irvertudesit dai s'atambainadura andheit a chircare unu preíderu Ètimu srd.

atambainaméntu , nm Sinònimos e contràrios abbadhinamentu, abbatzinamentu, ammadughinonzu, ammolighinzu, bacinedha, batzinu 1, imbatzinamentu, insimíngiu, loinu, luinore Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu étourdissement Ingresu dizziness Ispagnolu aturdimiento Italianu stordiménto Tedescu Betäubung.

atambainàre , vrb Definitzione fàere bènnere s'illuinu, fàere sa conca de no cumprèndhere prus nudha (ma si narat fintzes po s'efetu de un’ispantu mannu) Sinònimos e contràrios abbadhinare, abbatzinare, ammolighinare, ibbadhinare, ingadhinae, intambainare, scimingiai, sturnigiai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu étourdir Ingresu to daze Ispagnolu aturdir Italianu stordire Tedescu betäuben.

atamòre , iscl Definitzione e ita si!…, bai e cica si!…: dhu narant pruschetotu timendho ccn. cosa chi podet acontèssere o chi podet èssere acontéssia Sinònimos e contràrios acabore, intemore Frases atamore si bos picat carchi refriu, ca est cosa de pònnere pedes in butecaria!…

atanadróxu , nm Definitzione tana, logu a bisura de tana Frases comenti fais a èssi ainci atriviu de ti nci cravai in cuss’atanadroxu a iscuriu che in buca?!(S.Praxolu)

atanadúra , nf Definitzione su si atanai, su intrare a si cuare in sa tana Sinònimos e contràrios atanamentu, intanamentu Ètimu srd.

atanagiàre, atanagliài , vrb: atanallai, atenatzare, atenazare, atonallai Definitzione istrínghere o acapiare a tonàgias Maneras de nàrrere csn: atenatzare un'animale = crastare cun sas tenatzas; atenazare a ccn. pro carchi cosa = dàreli a subra, brigàrelu, nàrrereli cosa 2. est atonallau de sa miséria ◊ totus dhu atenazant a dhi bogare de cabu de fumare Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu saisir ou serrer avec des tenailles Ingresu to grip with pincers Ispagnolu atenazar Italianu attanagliare Tedescu mit Zangen greifen.

atanài , vrb: atanare 1 Definitzione intrare, cuare in sa tana Sinònimos e contràrios abbuare, abbusare, acuae, ammacionai, ammagare, atupare, cuerrai, impercusinare, incalancare, infoxinae, intanae, intupai, intuvedhare, istichire, tudai Frases in cussu arruaxu si atanant is margianis ◊ su mergiani si est atanau atesu de sa genti 2. candu s'ant cracau a bombas fuaus atanaus in d-una forada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se terrer, se cloîtrer Ingresu to go back to one's den Ispagnolu esconderse en una guarida Italianu rintanarsi Tedescu sich verkriechen.

atanallài atanagiàre

atanaméntu , nm Definitzione su si atanai, su intrare a si cuare in sa tana Sinònimos e contràrios atanadura, intanamentu Ètimu srd.

atanàre , vrb Sinònimos e contràrios abbatimare, afandhare, assubentai.

atanàre 1 atanài

atanàu , agt, nm: tanadu* Definitzione genia de colore tra orrúbiu e druchesau / ómine a. = bistiu in niedhu Sinònimos e contràrios ammalorau, fràchidu, lidu, sambellutau.

atàndha , nf: atanna, atzandha, tandha* Definitzione genia de erba chi faet meda in mesu de is laores, faet unu frore prus che àteru orrúbiu (ma fintzes in colore de orrosa): cumprit su sèmene (a granighedhos niedhos minudos) in d-una genia de calighedhu tupau (dormidera)/ a. bera = pabauli de potecàriu, bonu po mexina (Papaver somniferum var. hortense) Sinònimos e contràrios annaelocu, babaoi, pabàiri, papàile, papaiu, papaosu, paparre, pitzirilloi, pupusa 1 Frases atandha, gesminu e àteros fiores ◊ badhes frorias de atandhas de focu ◊ est ruju che atandha Terminologia iscientìfica rba, Papaver rhoeas Tradutziones Frantzesu coquelicot Ingresu corn poppy Ispagnolu amapola Italianu rosolàccio Tedescu Klatschmohn.

atangàre , vrb: tancai* Definitzione serrare bastat chi siat, fintzes pònnere serru, cosa chi serrat, a serrare Sinònimos e contràrios cugnare, incujare 1, serrai | ctr. abbèrrere, ilbambarriare, iscungiai Frases atangau in sa crésia, boliat apèrrere a cropos de picu.

atànna atàndha

ataogàre , vrb: atogare, atzogare Definitzione segare s'àlidu, no torrare àlidu po cosa chi istringhet o tupat o arreschet in su gúturu, istrínghere in su gúturu, fàere mancare s'ària, s'ossígenu; fàere mòrrere, pònnere s’atzavoga, sa puligada; atzogare est fintzes assogare, cassare a irfogu cun sa soga Sinònimos e contràrios afocare, aggangae, aggangulitare, aggangusare, allupae, apuligare Frases si faghes mossu mannu ti atogas ◊ candho atogat s'iscudet a punzu pro no li arrèschere su mossu in bula ◊ sa pira cherfa atogat sa bula ◊ atogamus in s'àera luada de fumu ◊ in bula si mi atogat su faedhu ◊ dh'iant abbrancau e fatu mòrrede atzogau 2. atogant dogn'idea ancora in fedu ◊ atogare sos fastizos ◊ mai prus in bula su faedhu si atoghet, paràula sarda pro sa sarda idea! (Z.A.Cappai)◊ e l'ant ataogada cudha brama chi de sa paghe fit sana promissa (Zr.Piga) Tradutziones Frantzesu étouffer Ingresu to choke Ispagnolu ahogar Italianu soffocare Tedescu ersticken.

ataógu , nm Definitzione su ataogare Sinònimos e contràrios allupadura, allupamentu Frases si tue ischias ite dolore e ite ataogu a bula chi ndh'apei! (G.Addis) Ètimu srd.

atapàda , nf Definitzione cropu chi si giaet a ccn. cosa o a ccn. logu / leare o dare a. Sinònimos e contràrios addóbbida, atàbbida, atopu 1, atumbada, atzapulada, imbrúnchinu, imbrunchioni, irdumbonada, istumbaratzada, trambucada Frases a su pódhighe malu dogni atapada! ◊ no bi lu naraiat in cara ma… onzi atapada fit a su pódhighe malàidu! ◊ un'isterzu totu tzurumbones conta chi ndh'at leadu de atapadas!…◊ si ndhe li daes un'àtera, de atapada, cuss'isterzu si segat! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu coup, choc Ingresu ìmpact Ispagnolu golpe, choque Italianu urto Tedescu Stoß.