A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

artzisadúra , nf Definitzione su artzisare Ètimu srd.

artzisàre , vrb Definitzione su si arrennegare, su si ofèndhere Sinònimos e contràrios alvurare, inchietae Frases issu, solu a intèndhere cussu zistru, artzisau si est deretu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se mettre en colère, se fâcher Ingresu to lose one's temper Ispagnolu enfadarse Italianu inalberarsi Tedescu sich aufbäumen.

artzisàre 1 acisài

artzisàu , pps, agt Definitzione de artzisare Sinònimos e contràrios inchietu, nechidau.

artzísu acísu

artzíu altzíu

artzívu arcívu

artzívu 1 altívu

artzòne aciòne

artzòne 1 alciòne

àrtzu , nm Definitzione parte de su majolu po regulare su tanti de trigu de fàere calare a manera de dhu mòlere prus a fine o prus a grussu.

artzúdha , nf, nm: assudha 1, atudha, atzudhu, sudha 1, tudha* Definitzione su pilu grussu de unos cantu animales (mescamente su porcu); su pilighedhu chi portat in dossu sa carena de su cristianu candho si àrtziat o intèterat po su fritu o assíchidu Sinònimos e contràrios intzudha Frases s'ispatzulinu bolit de assudha prus tostada 2. bidindhe sa portessione de sos mortos m'intrat s'atudha ◊ mi benit s'atzudhu cun su bi pessare ebbia!◊ no si biet s'artzudha, ma est timinne!

artzudhàre altudhàre

artzudhíre altudhíre

àru àra 2

àrula , nf Definitzione logu serrau, acorru, crocadórgiu ue si ponent is màdrias angiadas, abbandha Sinònimos e contràrios aulla, burra 1, cúmbula, salcone Frases oto ómines aiant apertu s'àrula e che fint lendhe sos porcos! ◊ si che fit drommidu a sorróschios chi pariant essindhe dae un’àrula Terminologia iscientìfica pst Ètimu ltn. hara, *harula Tradutziones Frantzesu porcherie Ingresu pigsty Ispagnolu pocilga Italianu porcilàia Tedescu Schweinestall.

arulàre , vrb: aurrai Definitzione pònnere sa màdria cun is porchedhos in s'àurra; istare in calecunu logu firmos chentza fàere nudha / aurrai is brebeis = istellare, leàrelis sos anzones mascros pro los fàghere a peta e múrghere su late; porcu aurrau = rassu, ingrassadu in s’àrula Sinònimos e contràrios aullae 2. proite no ti ch'essis, cantu chi istas aruladu in domo?! ◊ si àrulat in cue, irfainadu, coment'e chi no apet nudha de fàghere! Ètimu srd.

arúta , nf: ruta 1 Definitzione genia de buidu in s’orroca, prus che àteru fatu a solu, ma fintzes fatu apostadamente po pònnere su mortu, in s'antigóriu Sinònimos e contràrios gruta*, lutone 1, pèlcia, péntuma Frases tumbas e arutas nanca fiant prenas de orerias ◊ de sa domu mia nd'eis fatu un'aruta de furonis ◊ is arutas de Tuvixedhu funta unu gimitóriu de s'antigóriu Terminologia iscientìfica opan Tradutziones Frantzesu grotte, caverne Ingresu cave Ispagnolu cueva Italianu gròtta, spelónca Tedescu Höhle.

àrva àlva

àrva 1 àbra