A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

arregàbidu, arregàbudu , nm: regàbidu* Definitzione cosa metzana, coigiada, arregorta tanti po no dha fuliare Frases gióbia papat arregàbudu, cenàbara e sàbudu sempri piscau.

arregadúra , nf Definitzione su èssere sorrogaos, su portare sa boghe iscannia Sinònimos e contràrios arrughidura, sarragamentu, sarragu, sarraju Ètimu srd.

arregài , vrb: regrare Definitzione su si fàere sa regra, a regra, fàere sa rega; fintzes chistire, pònnere a parte Sinònimos e contràrios allogae, collire 2. tenit su dinai arregau in su calàsciu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu attraper le favus Ingresu to make honeycomb Ispagnolu hacerse panal Italianu farsi favo Tedescu die Honigwabe bilden.

arregalài, arregalàre , vrb: regalai Definitzione fàere su presente, giare arregalos, donos, giare cosa in donu / a s'arregalai, chi s'arregalit! = a istare bene, cun saludu, a si tènnere contu!: zenia de augúriu chi si faghet o chi si mandhat cun àtere Sinònimos e contràrios dae 1, donai 2. dèu mi ndi seu andendi: arregalaisí! ◊ chi si arregalit meda, naradhi, a coru miu istimau! ◊ candho dhu bies, chi si arregallet! Tradutziones Frantzesu offrir Ingresu to present Ispagnolu regalar Italianu regalare Tedescu schenken.

arregalítzia , nf: arregolítzia, arregulítzia, regalíssia Definitzione genia de erba chi faet un’arraighina de sabore drucóngiu po sa droga chi portat e chi impreant fintzes po fàere licores Sinònimos e contràrios gurigulítzia, licarissa, licoríssia Frases dhi praxit s'arregalítzia Terminologia iscientìfica rba, Glycyrrhiza glabra Ètimu spn., itl. regaliza, regolizia Tradutziones Frantzesu réglisse Ingresu liquorice Ispagnolu regaliz Italianu liquirìzia Tedescu Süßholz.

arregàlu , nm: erregalu, regalu Definitzione cosa chi si giaet a unu in donu po dhi fàere praxere, po dhi ammostare istima, po agiudu e àteru Sinònimos e contràrios bríssia, dàdiva, donu, presente Frases is arregalos fiant de oro e de prata e calencunu dh'iat giau fintzas àteru ◊ sos nonnos faent arregalos a sos fizolos Tradutziones Frantzesu cadeau Ingresu present Ispagnolu regalo Italianu regalo Tedescu Geschenk.

arregàmbu , nm Sinònimos e contràrios arrígamu, limpidedha, maidana Terminologia iscientìfica cndh.

arregàre arrecràre

arregàrza arraigàgia

arregasciàu , agt, nm Definitzione chi o chie est giau a is vítzios, a fàere istravítzios Sinònimos e contràrios birranderi Ètimu srd.

arregàta arragàta

arregàta 1 , nf Definitzione currera de barcas a trivas de pare Frases andeus a Barbaria chi faint is arregatas!

arregatài , vrb: regatai* Definitzione mirare a sutile, a fine, dónnia mínima ispesa, tirare o isperrare su dinaredhu, tirare su prétziu.

arregatéri arragatéri

arregatzàu arragatzàu

arregatzòne , nm Definitzione su èssere sorrogaos, su portare sa boghe iscannia Sinònimos e contràrios arrughidura, sarragamentu, sarragu, sarraju Ètimu srd.

arrègere , vrb: arrègiri, arrèzere Sinònimos e contràrios afrimai, arrèghere, arrèschere Frases un'àscia de ossu li arrezet in bula 2. arreze su carru! Ètimu itl. reggere.

arrèghe arrèe

arreghentiàre , vrb: reghentiare Definitzione fàere coment'e una segada o unu male prus reghente e chi po cussu dolet de prus / a. sas piaes, sa pena = impeuare, acradiare sa pena, fai incrèsciri de prus is liagas Sinònimos e contràrios agghegiare, imprujare Frases custu fritu mi at arreghentiadu sos dolores Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aigrir, irriter Ingresu to sour Ispagnolu avivar, agudizar Italianu inasprire, inciprignire Tedescu verschlimmern.

arrèghere , vrb: arrei, arrèiri, arrere, arreri, rèere Definitzione abbarrare firmos, sentza de andhare; si narat de vasu chi no est istampau ne tzacau chi mantenet su chi si betat aintru; rfl. su si lassare cosa angena; in cobertantza, aguantare is segretos; abbarrare a sa rea, prantaos, istrantagiaos / pps. arrésiu, arréssiu 1, arressu, arretu 1 Sinònimos e contràrios abèschere, afrimai, aguantai, arrancare, arreare, arrèschere, arressare, obèschere, rèere / arrègere | ctr. andai, sfàiri Maneras de nàrrere csn: abba arressa = apojada, frimma (e pro cussu mala puru); arrèiri unu secretu = muntènnere su segretu Frases líbbera zente poética in s'amore in su bisonzu arressa, istrinta in su dolore (A.Casula)◊ si est arressu pro sempre su coro sou ◊ no est ne andhendhe e ne arressu ◊ si arreet un'iscuta iscultendhe ◊ in caminu imbenit a unu connoschente, l'arreghet e li nat cosa 2. custu pitzeri no arreit àcua ◊ dèu pratzu, dèu leu, su chi bollu mi arreu ◊ a tui no fait a ti contai cosa ca no arreis nudha! 3. no mi sumbullit meda, gopai, ca no mi arreu in cambas de s'istrachímini! ◊ fiat aici istancu chi no si arreiat in peis ◊ addaghi su muntone est mannu meda no si arrèt Ètimu ltn. regere Tradutziones Frantzesu soutenir, supporter Ingresu to support Ispagnolu parar, tenerse Italianu fermare, fermarsi, règgere, règgersi in pièdi Tedescu anhalten, stehenbleiben, halten, sich aufrecht halten.