A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

arighedhàdu , agt Definitzione chi est brutu, légiu, chi giughet arighedhu.

arighedhàre aradhàre

arighédhu , nm: arigredhu Definitzione brutore, malesa mescamente in dossu Sinònimos e contràrios aradadhu, brutesa Frases a ndhe zughes de arigredhu in urigras… bae a ti lavare!

arighína , nf: erichina*, irichina, oríghina Definitzione bobboitedhu piticu, laditu, in colore de castàngia, chi si atacat a is animales e dhis suspit su sàmbene: candho creschet e si tzatzat paret una birilledha longhita, prenu de sàmbene, e si narat cradenanca, cadanca Sinònimos e contràrios arréxini, cadanca, tzeca Terminologia iscientìfica crp, ixodes ricinus, haemaphysalis punctata, h. sulcata, rhipicephalus sanguineus, r. bursa.

aríglia , nf: baríglia*, eríglia Definitzione frascu de terra a duas asas a bisura de lóriga, a bentre lada Sinònimos e contràrios ciata Terminologia iscientìfica stz.

arigràrza alicàrja

arigrédhu arighédhu

arigústa alagústa

arijèdha , nf Definitzione genia de ispiga andhada male, totu areste e cun pagu granu.

aríle , nm Definitzione perca, buidu in is orrocas, acorru po màdrias angiadas Sambenados e Provèrbios smb: Arile.

arimàbi, arimài animàbi

arimèdha animèdha 1

arimèta , nf: limeta, mineta 1 Definitzione genia de butonedhu piticu po camisas o àteru bestimentu fine Sinònimos e contràrios animedha Frases custas bagadias no funt bonas mancu po atacai un'arimeta a sa camisa!◊ custa camisa no portat un'arimeta po dh'abbutonai.

arimígu anemígu

arimitànu , nm: eremitanu, remitanu* Sinònimos e contràrios arimitu, maritanu Frases arimitanu in terrinu anzenu passat sa vida sua bentuleri (A.Marceddu).

arimítu , nm, agt Definitzione chi o chie bivet arrinconau a solu in ccn. logu ispérdiu, atesu de sa gente; chi est totu abbandhonau, iscabudau, trascurau (nau de logu e de persona) Sinònimos e contràrios arimitanu / eremidu, incheremidu.

arimmética , nf: aritimética Definitzione su manígiu de is números faendho càlculos, operatziones, s'istúdiu asuba de is números e de is régulas po fàere operatziones cun cussos Tradutziones Frantzesu arithmétique Ingresu arithmetic Ispagnolu aritmética Italianu aritmètica Tedescu Arithmetik.

arimútzu abrúciu

arinchèra , nf Definitzione sa filera de is bratzadas o fasches de sa fae tirada, postas arrengheradas Ètimu srd.

aríndu , nm Definitzione genia de erba Terminologia iscientìfica rba, Tanacetum vulgare Ètimu ctl. tanarida.