A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

annichilàre annichilài

annichilàu , pps, agt Definitzione de annichilare; nau de su naturale de unu, chi si lassat fàere de totu, chi est tropu modhe, adduit tropu a su chi bolet s'àteru Tradutziones Frantzesu conciliant Ingresu yielding Ispagnolu condescendiente Italianu arrendévole Tedescu nachgiebig.

annichilítu , agt Definitzione annichilau, distrutu deunudotu Frases canno a pacu tretu si firmant e sa luche de sas cannelas mi mustrat sas caras issoro resto annichilitu Tradutziones Frantzesu anéanti, pétrifié Ingresu annihilated, petrified Ispagnolu aniquilado Italianu annichilito, impietrito Tedescu niedergeschlagen, erstarrt.

anniciàre , vrb: annicrare, annigiare, annigrai, annigrare, annirgai, annirgare, annirgiai, annixare Definitzione su fàere sa boghe, su tzerriare de su cuadhu Sinònimos e contràrios anninnijare, annirghiai, garrizare, giarraspidare, innicrare, innigridare*, zarridare Frases sos cadhos annijant, su cuadhu annirgat ◊ pudhedros annijendhe intro de sas tancas birdes iscurrizant ◊ passant crisados cadhos annigrendhe ◊ funt totus annigrendu po cudhu gioghendu a cuadhus fortis Tradutziones Frantzesu hennir Ingresu to whinny Ispagnolu relinchar Italianu nitrire Tedescu wiehern.

anníciu , agt, nm: annicru, annígiu, annígliu, anniglu, annigru, annigu, annirgu, anniu, annixu Definitzione porchedhu, vitellu, cuadhu, angione o àteru pegus de calecunu annu, passau s’annu Sinònimos e contràrios annigrotu, annorinedhu, tentógliu Frases s'anníciu est in sa giota, su crapitu est a brincos, in sa pinneta apedhat su catzedhu 2. sunt pulpuzos de peta de porcu anniju pesadu a mannalitinu Terminologia iscientìfica anall Ètimu ltn. annic(u)lus Tradutziones Frantzesu animal de la ferme agé de deux ans Ingresu one years old cattle Ispagnolu añojo Italianu annìcolo Tedescu einjähriges Tier.

annícra , nf: annixa Definitzione pegus fémina de unu o duos annos Tradutziones Frantzesu femelle agée de deus ans Ingresu two years old female cattle Ispagnolu añoja Italianu annìcola Tedescu einjähriges Tier.

annicràda , nf Definitzione su annicrare, sa boghe comente dha faet su cuadhu Sinònimos e contràrios annígghidu, grinnicu, innícritu, ninníjidu, zàrridu Terminologia iscientìfica bga Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu hennissement Ingresu whinny Ispagnolu relincho Italianu nitrito Tedescu Wiehern.

annicradúra , nf Definitzione su annicrare de su cuadhu Sinònimos e contràrios annicrada, annirgamentu, innícritu, ninníjidu, zàrridu Ètimu srd.

annicràre anniciàre

annicràrju , agt: annijalzu, annijarzu, annigrarzu Definitzione nau de animale (baca), chi giaet late duos annos aifatu de pare; nau de unu terrenu, chi est calecunu annu chentza trebballau, chentza prenu a laore; nau de unu minore, pipiu fintzes a un'annu Sinònimos e contràrios annicrinu Terminologia iscientìfica pst Ètimu srd.

annicrínu , agt, nm: annighinu, annigrinu, annixinu, anníxinu Definitzione terra crua, nau de unu terrenu, chi o su chi est de meda (ma fintzes solu calecunu annu) chentza trebballau, chentza prenu, terrenu incruau; nau de animales, mescamente is boes, chi tenent un'annu Sinònimos e contràrios annicrarju, crodina, cudrivu, rodiu Frases no tenzo boza de assulcare tancas annijinas ◊ sa terra in s'annighinu ndh'essit a làbidas, arendhe Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu friche, terrain inculte Ingresu uncultivated land Ispagnolu baldío, erial Italianu terréno a ripòso, incólto Tedescu Ödland.

annicrónzu , nm Sinònimos e contràrios annicrada, annígghidu, innícritu, ninníjidu, zàrridu Frases at fatu un'iscacàgliu pariat un'annicronzu de cavadhu Ètimu srd.

annícru anníciu

annícu , nm Definitzione su èssere tristos, pirmaos, oféndhios Sinònimos e contràrios annéulu, triltura | ctr. allegria, cuntentesa, prégiu Frases s'annicu mannu chi l'intreit ora pr'ora li fateit ismentigare su rispetu ◊ sighis cun annicu chentz'alligu de sa preneta, chentza perunu aficu ◊ agiummai ti si paret s'annicu, pischendhe chena piscare nudha Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tristesse, mauvaise humeur Ingresu sadness, bad mood Ispagnolu tristeza, mal humor Italianu tristézza, malumóre Tedescu Traurigkeit, schlechte Laune.

annidài, annidàre , vrb: annitare, nidare 1 Definitzione fàere netu, límpiu, biancu nidu, fintzes lisu / fai s'annida annida a ccn. = carinnare Sinònimos e contràrios allimpiare | ctr. acadhotzai, imbratare, recòghere 2. su casu si annidat cun sa pranta de sa manu, fendidhu ◊ potzu andai a dhi fai s'annida annida, a dhi donai unu basidedhu a pobidha mia?(M.Simbula) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rendre net Ingresu to make snow-white Ispagnolu limpiar, hacer cándido Italianu rèndere càndido, pulito Tedescu rein machen.

annidàre 1 anniàe

annidicàre , vrb Definitzione fàere o pònnere su niu Sinònimos e contràrios anniae Frases chie l'ischit cantos bolos ant fatu custos puzones prima de annidicare?! Ètimu srd.

ànnidu , nm Sinònimos e contràrios abbitúdine, abesada Tradutziones Frantzesu habitude Ingresu habit Ispagnolu costumbre Italianu abitùdine, vézzo Tedescu Gewohnheit.

anniedhàre , vrb Definitzione fàere in colore niedhu, iscurosu Sinònimos e contràrios acotilai, anniedhigai, inniedhigai | ctr. ilbiadire, iscrarire Frases fit unu sero tardu e sas umbras falaiant anniedhandhe s'ària Ètimu srd.

anniedhigadúra , nf Definitzione su fàere niedhu, su anniedhigare Sinònimos e contràrios anniedhigamentu, inniedhigadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu noircissement Ingresu blackening Ispagnolu ennegrecimiento Italianu anneriménto Tedescu Schwarzwerden.