arraghèscia , nf, nm: arreghèscia,
arreghésciu,
arrenghèscia,
arringhèscia,
reghèscia Definitzione
prus che àteru, cosa chi si narat o chi si faet coment'e iscusa po no adduire a su chi bolent is àteros / tenni arreghèscias cun ccn. = motivos de iscórriu, de murrunzu
Sinònimos e contràrios
abbétia,
arrangasciu,
atema,
atilla,
cracanibi,
filistocu,
fóliga,
insemia,
iscaràtile,
iscodulete,
iscórtziga,
iscóticu,
iscúgia,
istibba,
lamenta,
mammariusa,
mendhea,
piginu,
pillamone,
pirríchia
Frases
custas cosas parint arrenghèscius po fai su chi bollit issu ◊ cussus bogant arrenghèscius po no pagai ◊ innòi is arreghèscias ti ndi essint! ◊ tui po dónnia cosa bogas arrenghèscias!
Tradutziones
Frantzesu
altercation,
excuse
Ingresu
quarrel,
excuse
Ispagnolu
excusa,
pretexto
Italianu
altèrco,
scusa,
pretèsto,
rïòtta
Tedescu
Streit,
Zank,
Ausrede.
certàra , nf Definitzione
su brigare, totu su chi si narat brigandho
Sinònimos e contràrios
aciociada,
aciocu,
atachizu,
bria,
certu,
ghirta,
pletu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
querelle,
réprimande
Ingresu
strife,
quarrel,
scolding
Ispagnolu
pelea
Italianu
contésa,
litigata,
sgridata
Tedescu
Streit,
Schelte.
cértu , nm, nf: cheltu,
cherta,
chertu,
chestu [unu certu = nr. unuxértu]
Definitzione
is foedhos chi si narant s'unu contra a s'àteru a murrúngiu po calecuna chistione; totu su chi si narat brigandho a unu, prus che àteru cun tzacu e a boghes; su si pònnere in giustítzia po calecuna chistione o diferéntzia
Sinònimos e contràrios
aciocu,
afarratóriu,
atachizu,
bria,
certara,
cértidu,
chertaria,
chertonzu,
chiliertu,
cibbureu,
condierra,
cumbata,
gherra,
pletu,
trivérsia
/
matana
Maneras de nàrrere
csn:
donai unu c. = brigare, nàrrere cosa a unu a boghes; cumentzai, mòviri, pesai c. = atacare briga
Frases
in domo nostra no bi apo bidu mai unu cheltu e ne murrunzu ◊ ant pesau unu certu!… po un'iscatuleta! ◊ lobres cantu amas chena chertos! ◊ dhi at fatu unu certu, sa mulleri, chi dhoi ndi fiat po issu e po àterus! ◊ si carchi santu no as a cumpanzu, lèala in calma, no ndhe fetas cherta! ◊ una dí pigat certu cun sa mulleri e dha pungit
2.
andhesit poi ancora sete annos, otora in chertu cun sa sorte ◊ addainanti t'isetant oras de chertu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
querelle
Ingresu
strife,
quarrel
Ispagnolu
disputa,
pelea
Italianu
contésa,
divèrbio,
bistìccio,
lite
Tedescu
Streit.
condièrra , nf: contierra,
cundierra,
cuntierra,
cuntierru Definitzione
su istare chistionandho no própriu a briga ma naendho cosas diferentes o contràrias de s'àteru; su andhare contras a ccn., a calecuna cosa, prus che àteru chentza arrexone, tanti po dhi essire in contràriu; matana, múngia, pelea po calecuna cosa
Sinònimos e contràrios
certu,
contiendha,
cumbata,
discussura,
trivérsia
Frases
inimigos de dogni cuntierra tribagliendhe si leant su seguru in òperas de paghe e no de gherra (P.Casu)◊ in sa figu de comare sos corvos in cuntierra dae altu e dae terra cherent totu piculare! (P.Tessuti)◊ si in su mundhu no che at cuntierra e no esistit sa disamistade m'ischides nàrrere candho sunt cuntentos sos negusciantes de sos armamentos? ◊ apenas ischidu chi Cristos aiat sanu a unu tzegu in die de sàpadu, sos Fariseos intrant in cundierra pro lu acusare
2.
fàghelis cundierra cun sas fritzas de su versu! ◊ a Deus no movedas cuntierra, de Isse no siedas inimigos, chi cumandhat in chelu mare e terra (P.Casu)◊ azummai si che fint brigados, ma poscas sas cuntierras za las ant cumpostas
Ètimu
spn., srd.
contienda + gherra
Tradutziones
Frantzesu
polémique,
controverse
Ingresu
argument
Ispagnolu
discusión,
polémica,
contienda
Italianu
discussióne,
polèmica,
contésa,
vertènza
Tedescu
Diskussion,
Auseinandersetzung,
Streit.
cumbàta , nf, nm: cumbatu Definitzione
trancuinu, gherra coment'e de chie istat sèmpere faendho (no sèmpere po cosa de bonu)/ èssere in cumbata apare = fàere fortza impare bolendho sa matessi cosa
Sinònimos e contràrios
afarru,
cadha,
cària,
certu,
condierra,
gherra,
impodha,
inzotu,
matana,
mugna,
pista,
podha,
rebbatu
| ctr.
assébiu,
pasu
Frases
bivu in cumbata e passo vida penosa, prite tenzo in donzi cosa sa fortuna contrària ◊ su cane giraiat dogni mata fiaghendhe su rastu e s'aera e deo passaia a fàcia altera cun su fosile prontu a sa cumbata (S.Lay Deidda)◊ a fortza de tanti cumbata apu bintu custu coru
Tradutziones
Frantzesu
lutte,
dispute
Ingresu
fight,
quarrel
Ispagnolu
lucha,
altercado
Italianu
lòtta,
altèrco
Tedescu
Streit.
ghèrra , nf: guerra Definitzione
trumentu mannu e trebballosu po campare sa vida; iscórriu mannu, briga de chie s’iscudet e si faet male, ma pruschetotu su chi si faet cun sordaos, armas e armamentos tra duos o medas istados faendho disastru mannu, distrutzione de òperas, cosas e gente
Sinònimos e contràrios
cadha,
cumbata,
matana
/
aciocu,
afarratóriu,
certu
Maneras de nàrrere
csn:
pesare gherra = fai nàsciri sa guerra, fai sa guerra, fai certu mannu de si atripai puru; èssere a gherra = èssiri difícili, trabballosu a fai una cosa, èssiri a gherrígius
Frases
s'ómine apenas bénnidu a sa terra at chircadu su pane: dae tandho narbonendhe, arendhe e semenandho at cumintzadu custa eterna gherra (A.Casula)◊ est totu a fortza de gherra cun cussos fiados! ◊ sa vida de su póveru est a gherra ◊ credia de mòrrere pro sa gherra chi apo picau chircandhe a issu!
2.
sa gherra de sos zogadores a botza est fintzas bella! ◊ sa gherra nostra fit unu giogu antigu (F.Masala)
3.
sos cannones, mitràglia e carabbina, totu sas armas pro fagher sa gherra chi siant reduidas a chijina! (P.Masia)◊ su ch'in sa gherra ferramenta impitat li dant medàglia ma no ndhe meritat (Piras)◊ su sardu est balente in gherra in sas trinceras de sa patria italiana e bandhidu in paghe in sas galeras de sa pàtria sarda
Ètimu
ctl., spn.
guerra
Tradutziones
Frantzesu
guerre,
lutte
Ingresu
war
Ispagnolu
guerra,
lucha
Italianu
guèrra,
lòtta
Tedescu
Krieg,
Streit,
Kampf.
perríca , nf: perríchia,
pirríghia Definitzione
su perricare, su foedhare o arrespòndhere credendho de tènnere arrexone, donniunu difendhendho s'arrexone sua, chistione chi ponet a duos o prus s'unu contra a s'àteru, a iscórriu; istare a sa sighia pedindho o cricandho calecuna cosa a unu
Sinònimos e contràrios
abbétia,
condierra,
contiendha,
scontróriu
Frases
custu pitzinnu m'istat a perrica e a pelea chi li chirche fedales a giogare ◊ sunt totu s'ora a perrica: chie la cheret goi e chie gai ◊ aite sighis cun custa perrica candho ischis comente est sa chistione e chi no si bi podet fàghere nudha?!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
controverse,
contraste,
insistance
Ingresu
dispute,
insistence
Ispagnolu
controversia,
contraste,
insistencia
Italianu
controvèrsia,
contrasto,
insistèntza
Tedescu
Streit,
Auseinendersetzung,
Dringen,
Eindringlichkeit,
Zudringlichkeit.
pletàre , vrb: pretai,
pretare 1,
pretari Definitzione
èssere in pretu, andhare a cricare sa giustítzia; istare a briga, a murrúngiu pretendhendho calecuna cosa / pretare su dortu = pretèndiri de tènniri arrexoni chentza ndi tènniri
Sinònimos e contràrios
certai,
curiai,
liticare
Frases
chie pretat, unu restat in camixa, s'àteru nudu ◊ cussus funt pretendi po is bènis de su babbu
2.
su maridu fit pretendhe cun sa muzere ◊ semus sididos in sas funtanas pretendhe s'abba parimus ranas (P.Mereu)◊ cussu est pretendhe a li pagare su muru innanti de bi atacare muru sos de costazu ◊ custa cosa si la sunt pretendhe in medas: totu la cherent!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
se disputer,
plaider
Ingresu
to quarrel
Ispagnolu
litigar,
pelear
Italianu
èssere in lite,
litigare,
contèndere
Tedescu
mit jdm. in Streit geraten,
streiten.
plétu , nm: pretu Definitzione
su èssere in giustítzia, su pònnere in giustítzia una diferéntzia chi no si arrennescet a cumpònnere a sa bona; istare a briga, a murrúngiu
Sinònimos e contràrios
bria,
certu,
condierra,
iscórriu
Maneras de nàrrere
csn:
mòvere pretu a unu = pònnerelu in zustíssia, denuntziàrelu; cumpònnere unu p. = pònnere de acordu; èssere in pretu = pretendhe, in zustíssia
Frases
si no podes agatare su cane no ti apo a pònnere su pretu ◊ nois in pretu no b'intramus: a istare gherrendhe cun sa giustíssia no nos cumbenit! ◊ fut un'ómine sàbiu chi sa zente giamaiat pro cumpònnere pretos ◊ nd'ispàciant de bellu dinai, in pretu!
2.
los at acataos a pretu e si ponet a difèndhere a issa
Sambenados e Provèrbios
prb:
chie perdet sa muzere in pretu no est mai corrudu
Ètimu
ctl.
plet
Tradutziones
Frantzesu
litige,
contentieux
Ingresu
quarrel,
controversy
Ispagnolu
pleito,
contencioso
Italianu
lite,
contenzióso
Tedescu
Rechtsstreit,
Streit,
Kontroverse.