A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

usaócu , nm Definitzione calidade de cardu bonu po cura Terminologia iscientìfica rbc Ètimu srd.

usàre usài

uscaréu ulciaréu

uscarína , nf Definitzione una calidade de iscaria o abrutzu piticu Sinònimos e contràrios cadillonedhu, ischerdina.

uschédhu , nm: buschedhu 1, ischedhu, oschedhu* Definitzione su grassu o fintzes s'ispruma grassa chi si format in su brodu de sa petza coendho a budhiu / tènnereche s'u. = isprumare.

uschedhúmene , nm Sinònimos e contràrios unghinzu, untímine, untura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu graisse, crasse Ingresu grease Ispagnolu grasa Italianu untume Tedescu Fett.

uschiàre ulciàre

uschíndhe , avb: oschindhe Definitzione a part'e annata, de su restu…, mancari gai…: a logos dhu narant po como / uschindhe uschindhe = comogomo, un'iscuta como Sinònimos e contràrios aparteannata Frases uschindhe, dae su palatu si vidiant artziandhe in su chelu pallas de unu fumu píchidu ◊ uschindhe, mannos e minores sunt ligaos tra issos dae sos bisonzos piús de comente si podet pessare (G.Chironi) Tradutziones Frantzesu d'autre part Ingresu on the other hand Ispagnolu por otro lado Italianu d'altrónde Tedescu anderseits, übrigens.

usciadína, usciadínu , nf, nm: usciadrina, uscradina, uscradinu, uscratina Definitzione erba, frore de Santa Maria o de Santu Zuvanne, genia de erba linnosa, fragosa meda (dhi narant fintzes nusca càssias ca no lassat pònnere sa tega a s'orrobba chistia): est fine, bona po allúere fogu, auscare porcos, e fintzes coment'e meighina po prus de unu male; linnighedha fine po auscare / uscradinu de porcu = billóteri, una calidade de cardu (Dipsacus fullonum); pingu de usciadinu = fragu de uscradura Sinònimos e contràrios abbruschiadinu, alchemissa, alluevogu, calecasu, mortidhus, muntedhos, murgueus, simu / cdh. usciatinu Frases betat manu a su porcu e mancu músciat, li fichit su puntzone, a s'usciadinu ponet fogu e in d-unu sinnu l'úsciat (Piras)◊ sos pitzinnos ghiravant s'usciadina pro usciare su porcu Terminologia iscientìfica rbl, rbc, Helichrysum italicum Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu hélichryse, éternelle Ingresu everlasting flower, live-ever Ispagnolu sol de oro, siempreviva amarilla Italianu canapìcchia Tedescu Sonnengoldblume.

usciadòre , agt, nm: uscradore Definitzione chi o chie auscat, serbit po auscare, est postu po auscare Ètimu srd.

usciadórzu , nm: uscladórgiu, uscradorju, uscradorzu Definitzione logu inue si auscant is porcos Sinònimos e contràrios cdh. usciatógiu Ètimu srd.

usciadrína usciadína

usciàdu , pps, agt, nm: uscrau Definitzione de usciare; chi est auscau, unu pagu abbruxau (es. linna); logu de sartu inue est passau su fogu, mescamente sa linna abbruxada chi abbarrat apustis passau su fogu; logu campu de ue ndhe ant bogau is matas artas e dhue at abbarrau matedu piticu, bàsciu Sinònimos e contràrios abbruschiau, afracau, brusiadu / fronza Frases su malevadadu zughiat tota sa carena uscrada, de sa maladia chi teniat 2. essiat a monte e torràt càrrigu de uscrau 3. su bentu iscàvulat su cinus de s'uscrau a s'erriu ◊ is montis fiant niedhus, passaus a fogu, e in cussu uscrau no dhoi fiat unu frori ◊ is angionis beniant istitaus in s’uscrau, acantu s’ebra fuat límpia e sana Tradutziones Frantzesu brûlé légèrement Ingresu scorched Ispagnolu chamuscado, socarrado Italianu abbruciacchiato Tedescu leicht angebrannt.

usciadúra , nf: uscradura Definitzione su auscare; manera de abbruxare Sinònimos e contràrios abbruschiadura, auscu, sumuscradura, usciamentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu léger brûlage Ingresu scorching Ispagnolu socarrina, chamusquina Italianu abbruciacchiatura Tedescu leichtes Anbrennen.

usciaméntu , nm Definitzione su auscare, su abbruschiare (pruschetotu sa tzudha de is porcos) Sinònimos e contràrios usciadura, uscinzu Ètimu srd.

usciàre ulciàre

usciaréu ulciaréu

usciéri , nm: iscieri, ossieri, ussieri Definitzione impiegau chi giaet cura a sa gente in intrada de ufícios, ma fintzes postu a fàere misciones fora de su locale Frases sa zustíssia fit connota ca si presentabat chin ussieris e remunidores de godhetas ◊ su Comunu si depet chircare un'àteru ussieri, ca su chi teniat si ch'est mortu Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu huissier Ingresu usher Ispagnolu ujier, portero Italianu uscière Tedescu Amtsdiener.

uscínzu , nm Sinònimos e contràrios usciadura, usciamentu, uscronzu Ètimu srd.

uscladórgiu usciadórzu