pubulédhu , nm Sinònimos e contràrios alaepedhe, arratapignata, cincidedhu, satzamurredhu, terriolubedhe Terminologia iscientìfica anar.
pubulía poboría
pubuliàma , nf Definitzione una calidade de linnabru niedhu Sinònimos e contràrios ciupu, poboria, puglielma, pupulione Terminologia iscientìfica mtm, Populus pyramidalis.
pubullòni , nm Definitzione ammontu de sida de is barracos.
púbulu , nm Definitzione genia de meledu, de idea pagu sàbia chi benit a conca cun pagu cunsideru Sinònimos e contràrios bidhídhiri, erredha, fumacera, iscrapitzada, zibbírriu.
púbulu 1 , nm Definitzione para de s'àcua, de s'arriu, cuadhu béndiu, su cabadhu de su diàulu, genia de tzuga (tzíntzula) manna manna Sinònimos e contràrios ispadaluchente, parixedhu, preidedhu, parapunta Terminologia iscientìfica crp.
pubúntzula, pubúnzula , nf: pupútula Definitzione s'acrissone de sa castàngia; sa cranciofedha de su gureu e de totu is cardos; de is frore, sa parte chi si aperit; chirrione de lana o àteru a càbudos curtzos po apicare in bestimentu Sinònimos e contràrios puburúncula Frases comintzat a si mòere, a dolore de mata, pariat chi giughiat pubúntzulas! Terminologia iscientìfica rbr Ètimu srd.
puburàlzu profuràrzu
puburàntzula , nf Definitzione pubúntzula de pònnere po bellesa Sinònimos e contràrios pubusone 1 Ètimu srd.
puburèdha poburèdha
puburédhu pabarédhu
puburúnca , nf Definitzione essidura in sa pedhe, fintzes in buca, in sa limba Sinònimos e contràrios borrúculu, fruscedha, furuncu 1, pabarúncula Ètimu srd.
puburuncàdu , agt Definitzione chi est totu essiduras, chi portat puburuncas meda, nau de sa carena o de unu tretu, de un'arremu Ètimu srd.
puburúncula , nf Definitzione su frore o cranciofedha de su cardu Sinònimos e contràrios furriedhu, pubúntzula Terminologia iscientìfica rbr.
puburústu popurústu
pubúsa , nf: pupusa Definitzione
genia de chirrionedhu de pilos in conca (o fintzes in sa coa, comente dha portat calecunu pigione), fintzes is filighedhos chi bogat s'ispiga de su moriscu, frocu de lana; est sa parte de sa mola de su tzugu de su porcu, in gatzile (e si narat de su lardu e de sa petza de s'ispinu in cussu tretu)
Sinònimos e contràrios
cherrione,
cirru,
ciufu,
cucuredhu,
pubusone 1,
tipisone
/
pubúntzula
Frases
mariane fit colatu bràinu bràinu serente a su muru chin sa pupusa de sa coa terra terra (A.Pau)
2.
sas tudhas prus longas su porcu las zughet in sa pubusa ◊ a su sirboni dh'iant isparau a sa pubusa
Tradutziones
Frantzesu
touffe,
pompon
Ingresu
quiff,
forelock,
badge
Ispagnolu
mechón,
borla,
sobrasada
Italianu
ciuffo,
nappina,
capocòllo
Tedescu
Haarbüschel,
Büschel,
Quästchen,
Wurstware aus Schweinehals.
pubúsa 1 , nf: pupusa,
pupuxa,
puvusa Definitzione
genia de pigione, pigione cucusa o pupusipúdia, bellu meda, cun d-unu chirrionedhu de pilos in conca (pubusa) a bisura de crogorista: faet su niu in buidos de mata, abbitat meda in Sardigna
Sinònimos e contràrios
laudaddeu,
mariapupusa,
pupusada,
vuvusa
Maneras de nàrrere
csn:
pudésciu che pupusa = púdidu a tzutzu; fragu de pubusa = in cobertantza, pessone fragosa ca pagu si sàmunat; mudadu che pupusa = (nadu de ccn) totu bene tramunadu, bene postu
Frases
in beranu sas pubusas faghent sos pubusedhos…◊ sa pubusa est unu pilloni totu pintau, ma fragat!
Sambenados e Provèrbios
smb:
Pubusa, Pupusa
Terminologia iscientìfica
pzn, upupa epops
Tradutziones
Frantzesu
huppe
Ingresu
hoopoe
Ispagnolu
abubilla
Italianu
ùpupa
Tedescu
Wiedehopf.
pubusàdu , agt: pupusadu, pupusatu, pupusau Definitzione chi portat sa pubusa Frases fint sos tempos de sas mitrolas pupusadas, de sas camisas nighedhas e de sos imperos abbissinos Ètimu srd.
pubusàli , nm Definitzione chirrione de pilos, una genia de pubusa, chi su cuadhu portat in crebedhos, a cara a denanti Ètimu srd.
pubusína , nf Definitzione una calidade de pane, prus grusseri Terminologia iscientìfica pne.