A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

làrighe , nm Definitzione mata manna, genia de picipà Frases mi azis indisciadu ue est créschidu s'úlumu, su làrighe pomposu Terminologia iscientìfica mt, Larix aeuropea.

larilàri, larillàris , avb Definitzione chi ndh'est càrrigu, chi ndhe portat meda (pruschetotu de cosa minuda, pitica, fintzes de abba), chi est cagiagàgia; chi est prenu a oros, prenu totu / èssere l. Sinònimos e contràrios biraira, ghiraghira, iragunoru, laralara, tilchiatílchia / pienu Frases zughet sos pantalones larilari de saurra ◊ sa pira in terra est larilari de frommiga ◊ bodhindhe morisca mi so fatu larilari de ispina Tradutziones Frantzesu débordant Ingresu crowded Ispagnolu repleto Italianu gremito, rigurgitante Tedescu überfüllt, voll.

lariòi ladiòri

larístru, larístu , nm Definitzione donniuna de is duas istangas po giúnghere s'àinu a sa mola a mòlere, una genia de giuale; nau de unu, chi est tontatzu, pagu de giudu Sinònimos e contràrios broconitos, galistru* / babbalocu Frases in mesu de su fachile, a s'àinu, e presu a su laristru, li cheret assentadu su murrile tiradu chi no tostet mai a fora.

larizólu , nm Definitzione min. de laru, matighedha de laru.

larodhài , vrb: allarodhai*, lorodhai Definitzione fàere is cosas male, tropu a abbellu abbellu, a irmasionu, chentza ndhe atuliare Sinònimos e contràrios aciapuciae, aciarollai, acoredhai, afioncai, inciapugliare / imbrutare.

laródhu , nm: lorodhu Definitzione candhela de mucu, mucu chi si faet a ispudadura; cosa ischifosa de fuliare; su istare tropu abbellu in is cosas Sinònimos e contràrios allorodhu, carràschiu, grúspidu, istarràsciu, lallaja, norodhu, salchedha, scupidura, seca, spudu, tòllere / apódhiu, immajonu, laredha Frases onzi tantu lu ruspint a lorodhu ◊ ghetamí mucu ca ti ghetu larodhu! ◊ no tenes unu sodhu e chircas muzere? ma faghe su piaghere e fróbbidi su lorodhu! ◊ su pitzinnu est cun su lorodhu calandhe 2. isputzit su faedhu ’e sos ajajos e leat bona iscola de lorodhos anzenos e ammajos (P.Casu)◊ e cantos ciaramedhos cunfidados in annos de fainas tra amigos disizosos de lorodhos!… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu crachat Ingresu snot, spittle Ispagnolu escupitajo, gargajo Italianu móccio, sputàcchio Tedescu Nasenschleim, Rotz.

làru , nm: alaru Definitzione lau veru, genia de linna chi faet a mata fintzes manna: bogat unu pibionedhu chi candho est cotu si faet niedhu, sa fògia est fragosa e s'impreat in coghina mescamente cun pische / min. larizolu; l. màsciu = creze de truiscu (Daphne laureola); l. cràbinu = linna niedha, púdida, erba de ule (Bupleurum fruticosum) Sinònimos e contràrios laberi, labru*, làtiu, lau, loru 1 Frases e cantas boltas mi so aumbradu suta de cussa mata de larizolu! ◊ de rampos de laru faghiant sa corona a sos poetas Terminologia iscientìfica mtm, rbc, Laurus nobilis.

làru 1 làdu

làru 2 , nm Sinònimos e contràrios caone, cau Terminologia iscientìfica pzn Ètimu ltn. larus.

larúdu labrúdu

larugràbinu , nm: laucràpinu, laugràbinu Definitzione erba de ule (de bulu): genia de tupighedha fragosa Sinònimos e contràrios erberi, linnabúdida, linnaniedha, segabingiada Terminologia iscientìfica mt, Bupleurum fruticosum Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu buplèvre arbustif Ingresu bupleurum Ispagnolu adelfilla, matabuey Italianu buplèuro Tedescu Strauchige Hasenohr.

larumàsciu , nm: laumascu Definitzione lau mascu o atripa mulleri, genia de matighedha a linna groga iscurosa, bona po òpera: sa calidade fémina faet una birilledha bona po meighina Sinònimos e contràrios àsuma, labruareste, linnaniedha 1, sàsima, tàsaru Terminologia iscientìfica mt, Rhamnus alaternus Ètimu srd.

larútza , nf Definitzione min. de lara, lavra pitica Sinònimos e contràrios labrixedha.

làrva làbara

las , prn: dhas* Definitzione prn. pl. fémina po personas e cosas: impreau sèmpere a cumplementu ogetu, andhat bene iscritu abandha de su vrb. si si narat innanti, e totu a unu cun su vrb. (e fintzes cun calecunu àteru elementu, mescamente avb.) Frases duas melighedhas d'oro las bido e no las toco! ◊ tantu sas fainas za mi las faghes tue!…◊ custas cosas faghídelas bois! ◊ custas iscarpas leachelas! Tradutziones Frantzesu les Ingresu them Ispagnolu las Italianu le (prn.) Tedescu sie.

lasariòne , nm: lisirione Definitzione su frutu de su lidone Sinònimos e contràrios alidone, bilisone, chelleisone, ghilidone, lisone, meladidone Frases in s'atóngiu si papat murta, pirastu e lasarione.

laschèsa , nf Definitzione su èssere lascu, lasca, sa cosa (es. téssia, semenada) Sinònimos e contràrios laschia | ctr. calchesa Ètimu srd.

laschía , nf Definitzione su èssere lascu, lasca, sa cosa (es. téssia, semenada) Sinònimos e contràrios laschesa | ctr. calchesa Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rareté Ingresu scantiness Ispagnolu raleza Italianu radézza Tedescu Spärlichkeit.

làschiu , agt: lascu, liascu Definitzione nau de cosas, chi istant (postas o naschias) unu pagu atesu s'una de s'àtera; nau de cosa chi s'intrat o chi si acàpiat, chi no est sidhia, chi no est a istrintu, chi no est bene acapiada a forte; si narat fintzes de tempus, in su sensu de pagas bortas, atesu s'una de s'àtera Sinònimos e contràrios càliu 1, rau, scallarxu | ctr. afissu, calcu, ilgiagadu, intipidu Maneras de nàrrere csn: trigu lascu = semenadu o nàschidu male, tropu pagu; vite lasca = chi si ch'est móida o chi no l'ant bene afissa Frases zughet sas dentes lascas, sos pilos lascos ◊ custu trigu est semenadu a lascu o est lascu ca bi ndhe at pigadu pagu? ◊ carcos o làschios, sos filichedhos de s'erva s'ingrunant a sos ventos 2. prendhe a lascu: no afias ca mi dolet! ◊ fit in cherta de allegare chin calicunu e dimandhare de novas in sa bidha chi bidiat a lascu 3. nachi cudha poesia fit frutu de mentes lascas! Sambenados e Provèrbios smb: Lascu Ètimu ltn. *lascus Tradutziones Frantzesu rare, clairsemé, lâche, desserré Ingresu slackened, sparse, occasional Ispagnolu ralo, flojo, laxo Italianu rado, allentato Tedescu licht, gelockert, selten.