lardósu , agt Definitzione chi portat lardu, chi est grassu meda Sinònimos e contràrios lardiau, rassu.
làrdu làdru
larduàdhu , nm Definitzione carre ufrada, malesana, fintzes lardu aghedhosu (unu pagu tostau candho no est solu grassu) Ètimu srd.
larèdha, larédhia , nf, nm: laredhu,
leredha,
lerédhia,
lerédhina,
leredhu,
loredha Definitzione
irbàmbiu, chistionu chentza imprastu, isciolóriu
Sinònimos e contràrios
allera,
creganta,
ibbàmbiu,
ibéntiu,
illériu,
larodhu,
lérina,
trepedha
/
bodheta,
lorea
Frases
sa bidha contularjat e bocat a pizu sas leredhas ◊ aimus semper intesu cussa lerédhia lamentosa ◊ naraiat totu custas larédhias iscacagliendhe che macu ◊ candho isse cumintzat chin cussa lerédhia su pitzinnu fachet finta de dormire ◊ chi intrat in larédhias no si arragodat mancu de papai! (A.Garau)◊ no istaiat seganne sa lerédhia a niunu ◊ beh, làssami sa lerédhina! ◊ ancora cun custa loredha de andai a mari ses?!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
bavardage
Ingresu
idle-talk
Ispagnolu
cotorreo
Italianu
ciància
Tedescu
Geschwätz.
laredhiàu , agt Definitzione nau de ccn., chi acostumat a nàrrere larédhias Sinònimos e contràrios illeriadu, irbentiadu, laredhosu Frases e cantu bortas dh'as ai nau, laredhiau! ◊ laredhiau bellu, gopai vicàriu: no dh'acabbat prus! Ètimu srd.
laredhósu , agt: leredhiosu,
leredhosu Definitzione
chi istat sèmpere naendho, foedhandho a isciolóriu
Sinònimos e contràrios
illeriadu,
immajonadu,
lésinu,
prigu 2
/
bodheteri,
crastuleri,
foxileri,
lorodhosu,
piscinàrgiu
| ctr.
impressidu
Frases
no cheriat èssere leadu pro unu leredhosu o illanivuzadu e pro cussu fit de pagos faedhos ◊ cussa est fintzas leredhosa, istat semper dimandhandhe de onzi cosa!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
babillard
Ingresu
chatterbox
Ispagnolu
cotorra
Italianu
ciancióne
Tedescu
schwatzhaft.
larédhu larèdha
Laréntu , nm Definitzione númene de ómine (f. -a).
largài , vrb: allalgare Definitzione fàere largu, prus largu; istesiare, andhare o portare prus atesu Sinònimos e contràrios astesiai, illalgare | ctr. acostai Frases una boxi cramat in su desertu: Largai sa bia po su Signori, aderetzai is moris suus! (Ev) 2. largaisí de innòi, piciochedhus!◊ su capedhu no mi nci dhu larghis meda, ge istat bèni me in cò mia puru!
largànu , agt: larghianu Definitzione chi est de atesu; chi che istat aillargu, atesu; fintzes chi est largu, ampru Sinònimos e contràrios langagnu | ctr. costrintu Frases candho ballat s'oju mancu est parente larganu, candho ballat su destru est parente costrintu ◊ mantene larghianos os istràngios de idea mala! 3. potas olobrare sa glória apustis morte chin vida largana (E.Mattiu) Ètimu srd.
largària , nf Definitzione
sa mannària de is cosas cunsideradas de traessu, a istúturu, su èssere largas
Sinònimos e contràrios
amplària,
lalgura,
larghioi
| ctr.
artúria,
astrintesa
Frases
s’arca depet tènnere trechentos cúbbitos de longària, chimbanta de largària e trinta de artària (Bb)◊ Pinedhu, addaghi s'abbizeit de su carabbineri chi ndhe leaiat tota sa largària de sa carrela, si abbritieit a che li colare in mesu de ancas (G.Addis)
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
largeur
Ingresu
breadth
Ispagnolu
anchura,
ancho
Italianu
larghézza
Tedescu
Breite,
Weite.
larghèra , nf Sinònimos e contràrios amplària, lalgura | ctr. artúria, astrintesa Ètimu srd.
larghèsa lalghèsa
larghiànu largànu
larghiòi , nm Definitzione su èssere largu de is cosas, de su logu Sinònimos e contràrios amplària, ladiori, lalgura, largària | ctr. astrintesa.
larghíxi , agt Definitzione larghitu, chi est unu pagu largu Sinònimos e contràrios | ctr. astríntinu Ètimu srd.
làrgu làlgu
largúra, largúria lalgúra
làri làdaru
lariedhàda , avb Definitzione fuedhai a sa l. = manera de foedhare pagu contivigiada; sètziri a sa l. = bene a códumu.